Cerca de notícies

Enquesta

Del Liceu al paradís

13/5/2021 |

 

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1968840-del-liceu-al-paradis.html

El teatre líric arrenca els 175 anys obrint línies de nous creadors i impulsant campanyes per guanyar abonats

Després de dues tem­po­ra­des trun­ca­des per la catàstrofe de la pandèmia, el Liceu con­ti­nua somi­ant el paradís. No vol renun­ciar a ser aquell cen­tre d’arts que incor­pora la poe­sia, les arts plàsti­ques al cos­tat de les escèniques i que aspira a un pres­su­post de 50 mili­ons d’euros. Per a la tem­po­rada 2021/22, la pri­mera que ja s’albira gai­rebé sense ras­tre de Covid, apro­fi­ten la tirada de la cele­bració dels 175 anys per cons­truir una pro­gra­mació amb 46 espec­ta­cles i 232 fun­ci­ons. No hi haurà Wag­ner enguany i sí qua­tre títols de Mozart (en rea­li­tat, la tri­lo­gia amb el lli­bre­tista Da Ponte: Le nozze di Figaro; Don Gio­vanni i Così fan tutte seran tres títols que s’alter­na­ran del 7 al 25 d’abril i es pro­grama La flauta màgica del 20 de juny al 2 de juliol). El Liceu aspira a impul­sar la cre­ació con­tem­porània amb el cicle (Òh!)pera i també inte­grant direc­tors escènics com David Sel­vas, Joan Maria Segura i Quim Serra a les noves cre­a­ci­ons d’El Petit Liceu.

En rea­li­tat, els títols que domi­na­ran la tem­po­rada són òperes com­pos­tes al segle XX així com Rigo­letto (del 28 de novem­bre al 9 de febrer) Norma, diri­gida per Alex Ollé (del 6 al 31 de juliol). Víctor García de Gomar, direc­tor artístic del Liceu, acla­reix que els pos­si­bles buits (com ara, la falta d’un Wag­ner enguany, un fet remar­ca­ble en la tra­dició liceística del tea­tre de la Ram­bla) o la presència d’una pro­ducció del Liceu ambi­ci­osa es cobri­ran en la segona part del 175 ani­ver­sari (que cor­res­pon a la tem­po­rada 2022/23). Del Liceu hi ha dues òperes grans que es repo­sen: a més de Rigo­letto, també La dama de piques, de Txaikovski.

On sí que es demos­trarà refe­rent d’interès inter­na­ci­o­nal serà en alguns con­certs de grans dives com és el cas d’Anna Netrebko (3 d’abril): inter­pre­tarà els segons actes de les òperes Mac­beth amb música de Verdi, i La bohème i Turan­dot, de Puc­cini. Com és habi­tual al Liceu també s’hi comp­tarà amb altres pri­me­res espa­ses. Sota el parai­gua del 175 ani­ver­sari s’han pro­gra­mat Piotrz Bec­zala, Javier Cama­rena, Sonya Yonc­heva i Mag­da­lena Kozena amb Simon Rattle. Per altra banda des­taca Gus­tavo Duda­mel (amb l’Orques­tra de París i la inter­pre­tació de La Sim­fo­nia fantàstica de Ber­lioz). Aquesta actu­ació es farà d’inter­canvi amb el con­cert que Josep Pons (direc­tor musi­cal del Liceu) farà amb Sir Bryn Ter­fel: Cas­tell de Bar­ba­blava de Bartók. Aquesta és la pri­mera acció con­junta que apunta l’ager­ma­na­ment entre l’Opéra de París i el Liceu, coin­ci­dint amb l’efemèride del 175 anys. Josep Pons també aga­farà la batuta amb l’ober­tura de tem­po­rada Ari­adne auf Naxos i amb War Requiem, Woz­zeck i Pelléas et Mélisande. La volun­tat del Liceu és reno­var con­tracte amb Pons (actu­al­ment, estan en nego­ci­a­ci­ons), un direc­tor que ha acon­se­guit ampliar la feina amb l’Orques­tra gràcies a les apos­tes d’actu­a­ci­ons de cam­bra i pro­duc­ci­ons menors al llarg d’aquests anys.​En el qua­dre simfònic, Pons diri­girà Mite i tragèdia d’Elec­tra i Èdip i Els altres Pélleas (com­po­si­ci­ons de Fauré, Sibe­lius i Schönberg, arran de la par­ti­tura ori­gi­nal de Debussy)

L’artista resi­dent al Liceu, des de l’accés de García de Gomar a la direcció artística es veurà reflec­tit en dues direc­ci­ons escèniques. Per una banda, la recu­pe­ració de Pelléas et Mélisande. Es tracta d’un títol de gran record per part d’Ollé que va estre­nar el 2015 a Dres­den però no va acon­se­guir repe­tir en cap altra plaça. Caldrà refer tota l’esce­no­gra­fia i aspira que la peça pugui visi­tar més pla­ces líriques. Pel que fa a Norma, cor­res­pon a una pro­ducció del 2016, “molt més ideològica: la religió ordena el món cone­gut però també és un ele­ment repres­sor per a l’indi­vidu”, sen­ten­ci­ava Ollé. L’artista resi­dent també donarà suport al pro­grama (Òh!)pera. S’han encar­re­gat qua­tre peces a com­po­si­tors cata­lans joves i se’ls con­vida a triar lli­bre­tista, direc­tor d’escena i tot l’equip tècnic. Seran peces de mitja hora de durada. El repte és que l’any vinent hi pugui dos haver dos autors que facin una peça de cam­bra i, final­ment, es doni l’alter­na­tiva a fer una peça com­pleta per al Liceu. Aquesta és la fórmula per pro­mo­ci­o­nar l’auto­ria sense car­re­gar-la d’un excés de res­pon­sa­bi­li­tat. El pro­grama tindrà con­tinuïtat, els pròxims anys. També arrenca el pro­grama amb Rinaldo Ales­san­drini i el seu Con­certo Ita­li­ano per mos­trar la inte­gral dels madri­gals de Mon­te­verdi. Enguany es pre­sen­ta­ran els dos pri­mers i es cal­cula que es com­ple­ta­ran els altres set, en els pròxims tres o qua­tre anys. També René Jacobs debuta al Liceu amb Orp­heus (v.c.) de Tele­mann. Serà la pri­mera de les tres pre­sen­ta­ci­ons que farà aquest direc­tor a l’entorn del mite d’Orfeu.

García de Gomar també dona alter­na­ti­ves a noves veus per a rols prin­ci­pals: És el cas de Sarah Blanch i Elena Sancho Pereg (Zer­bi­netta a Ari­adna auf Naxos); Marta Mathéu (Norma a Norma), Núria Rial (Pamina a La flauta màgica), o Xavier Sabata com a Pier­rot Lunaire de Schönberg). No és cap risc, comenta el direc­tor artístic, perquè cada intèrpret ja ha tre­ba­llat en altres òperes amb èxit, però sí que es vol que sigui un suport per apun­ta­lar la seva car­rera pro­fes­si­o­nal.

En l’esfera del Liceu de les Arts, hi ha rep­tes nota­bles com la pro­posta que l’artista William Ken­tridge ofe­reix com a direc­tor d’escena de Woz­zeck, d’Alban Berg (20 de maig al 4 de juny), amb Matt­hias Goerne de pro­ta­go­nista. El baríton també té un paper relle­vant a War Requiem, de Brit­ten. El pin­tor Anto­nio López s’ins­pi­rarà en Win­ter­reise, de Schu­bert, que es repre­sen­tara a La Model (9 a l’11 de maig). També hi ha una versió ballada d’aquesta mateixa par­ti­tura al novem­bre amb el Ballet Prel­jo­caj.

A l’ambició artística, s’hi suma el repte econòmic. La tem­po­rada 2021/22 dis­po­sarà d’un pres­su­post de 49,5 mili­ons. Poc menys de la mei­tat cor­res­pon a apor­tació de les admi­nis­tra­ci­ons (Estat espa­nyol, Gene­ra­li­tat, Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i Dipu­tació de Bar­ce­lona). Cal­cu­len que del setem­bre al desem­bre l’afo­ra­ment pot estar al 70% (per res­tric­ci­ons de la Covid). Han impul­sat nous abo­na­ments (com l’Hola Liceu!, que deixa el preu de tres entra­des al 50% com a estrena d’abo­nat). En la tem­po­rada actual s’ha reduït l’edat mit­jana del públic, fins als 42 anys. Pot ser per la por al con­tagi dels més grans, però també per una pro­gra­mació cons­trueïda amb molt car­tell del segle XX i que, per tant, pot interes­sar més el nou públic. És aquí on vol créixer el Liceu.

Quatre instants per a la dansa a la Rambla
El Liceu també vol assumir el seu espai per a la dansa clàssica. Ho fa amb quatre propostes prou atractives. Per una banda, convida el Ballet del Théâtre du Capitole, de Tolosa de Llenguadoc, perquè representi El Trencanous en sis sessions (del 28 de desembre al 4 de gener). Pel novembre, ja s’haurà programat el Ballet Preljocaj, que trasllada la partitura de les 24 cançons de Schubert Winterreise D.911 (El conte d’hivern) en una dansa, en una peça interpretada per 12 ballarins.

Giselle, coreografiat per Akram Khan, es va haver de suspendre la temporada passada (com la participació de Jordi Savall amb la direcció de la 8a i la 9a simfonies de Beethoven que també es van programar enguany). L’English National Ballet es programa en cinc sessions del 4 al 7 de maig.María Pagés és la darrera convidada al cartell de dansa. Hi porta De Scherezade a Yo, Carmen. 6 actuacions del 26 de maig al 3 de juny. La coreògrafa que fusiona flamenc amb referents literaris parteix del conte de Les mil i una nits. Podríem sumar a l’escena dansística del Liceu l’actuació d’IT Dansa al Centre Cultural Sant Cugat. 

J. BORDES
El Punt/Avui