Cerca de notícies

Enquesta

OBC: Un doble concert emmarcat per obres d'aire anglès

10/5/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/obc-un-doble-concert-emmarcat-per-obres-daire-angles-177395

Tres dones músiques interpreten tres de les pàgines més inspirades de Vaughan Williams, Brahms i Haydn.

El concert d’aquesta setmana de l’OBC a L’Auditori ens porta un programa molt atractiu amb música de compositors de tres segles diferents: Ralph Vaughan Williams, Johannes Brahms i Franz Joseph Haydn. El concert començarà amb la Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis, i tot seguit les germanes Kristine i Margarita Balanas interpretaran el Doble concert per a violí i violoncel en la menor, de Brahms. La peça de cloenda serà la Simfonia núm. 102 en Si bemoll major, de Haydn. La direcció anirà a càrrec de Shi-Yeon Sung, una de les cinc batutes femenines convidades en la temporada de primavera de L’Auditori.

Vaughan Williams (1872-1958) és un compositor britànic que, a diferència del seu contemporani Edward Elgar, va trencar explícitament lligams amb la tradició musical continental. Segons alguns estudiosos britànics, durant dos-cents anys, i especialment a través de Händel i Mendelssohn, la Gran Bretanya s’havia convertit virtualment en una província musical d’Alemanya. Vaughan Williams va estudiar a fons la música tradicional anglesa, així com també la del període dels Tudor, la casa reial per a la qual Thomas Tallis va compondre un bon grapat de composicions per a ocasions diverses.

El 1906, mentre treballava en un nou llibre d’himnes, Vaughan Williams va descobrir la música del Renaixement anglès. De les nou peces vocals que Thomas Tallis va escriure el 1567 per al salteri de l’arquebisbe de Canterbury, Matthew Parker, Vaughan Williams va agafar-ne la tercera, “Why fum’th in sight”, basada en el Psalm 2, i en va fer una versió per a orquestra de cordes. La Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis data de 1910, després de l’estada del compositor a París, on va rebre classes d’orquestració per part de Ravel. L’estrena es va fer a la catedral de Gloucester el 6 de setembre, amb l’Orquestra Simfònica de Londres, dirigida pel compositor.

Escrita per a dues orquestres de corda i quartet de corda, és una peça lluminosa, intensa i d’una gran elevació espiritual, que reforça la idea original de Tallis i alhora n’actualitza l’harmonia, sense abandonar del tot el mode frigi que Tallis havia fet servir.

La Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis és una peça lluminosa, intensa i d’una gran elevació espiritual, que reforça la idea original de Tallis i alhora n’actualitza l’harmonia
El Doble concert en la menor per a violí i violoncel, op. 102 és l’última obra simfònica que Brahms va compondre, el 1887. Amb aquesta peça va voler matar dos pardals d’un tret: d’una banda, era un acte de reconciliació amb el seu vell amic, el violinista Joseph Joachim, de qui s’havia distanciat arran del divorci de l’intèrpret —Brahms havia fet costat a la seva dona durant el procés—; de l’altra, el compositor complia amb la promesa feta al violoncel·lista Robert Hausmann d’escriure un concert per a ell. Hausmann era membre del Joachim Quartet, de manera que tots dos músics estaven habituats a tocar junts. L’estrena de l’obra va tenir lloc a Colònia el 18 d’octubre de 1887, amb Brahms a la batuta.

Els concerts múltiples havien deixat de ser habituals després del Barroc. Només en recordem la Simfonia concertant per a violí i viola de Mozart, o el Triple concert de Beethoven. Brahms, un compositor conservador a qui agradava mirar enrere, segurament va voler picar l’ullet als seus predecessors i, en el seu doble concert, els solistes no actuen individualment, sinó que en tot moment lliguen el seu so de manera que sovint hom té la impressió d’escoltar un instrument gegant de vuit cordes. El diàleg és constant i a vegades esdevé una espiral de sons amorosament entortolligats.

En el seu doble concert, els solistes no actuen individualment, sinó que en tot moment lliguen el seu so de manera que sovint hom té la impressió d’escoltar un instrument gegant de vuit cordes
Val a dir que la recepció d’aquest concert va ser un punt freda. Clara Schumann, l’amiga i consellera de Brahms, va dir que no es comptava entre les seves obres més brillants i que no tenia futur, i el mateix Joachim es va queixar de la manca de lluïment per al violí. I això que Brahms va incloure temes hongaresos en el darrer moviment, en un senyal més de bona voluntat cap al seu amic, originari d’Hongria. Avui, però, quan l’escoltem, no podem fer altra cosa que acotar el cap davant, no tan sols de la mestria tècnica i artística de Brahms, sinó sobretot, del doll de passió que l’obra respira a cada compàs, amb unes parts solistes que defugen el virtuosisme tècnic i s’integren de manera melodiosa entre si i amb l’orquestra.

Si en el concert de fa quatre setmanes parlàvem de la Simfonia núm. 101 de Haydn, en el d’aquesta setmana l’OBC tocarà la Simfonia núm. 102 en Si bemoll major, anomenada “El miracle”. Estrenada al King’s Theatre de Londres el 2 de febrer de 1795 i dirigida pel compositor des del pianoforte, el públic, àvid de veure el mestre de prop, es va agombolar cap a les primeres files de platea, deixant-ne la zona central buida. Durant l’execució del quart moviment, un salamó es va desplomar del sostre i es va esmicolar al pati de butaques. Com que el mig de la sala era buit, no va haver-hi morts ni ferits greus, i la gent va cridar: “miracle!”. Haydn mateix es va sentir reconfortat d’haver estat parcialment la causa d’aquell miracle.

Aquesta feliç coincidència va fer augmentar encara més l’estima i la popularitat de què Haydn gaudia entre la societat londinenca. El compositor austríac va fer dues estades a la capital britànica, a instància del violinista i mecenes Johann Peter Salomon, durant les quals va escriure les dotze simfonies anomenades “Londres”. La núm. 102, de 1794, correspon a la segona estada, i es considera una de les obres més perfectes del compositor.

Les simfonies Londres representen la culminació de la producció simfònica de Haydn, caracteritzades pel virtuosisme de la instrumentació, el tractament magistral de les formes musicals i una inspiració melòdica lliure. Tots aquests elements van enlluernar sens dubte el públic britànic, fins al punt que el rei Jordi III va demanar a Haydn que es quedés a viure a la Gran Bretanya, oferta que el compositor va declinar, per motius mai no prou aclarits.

El programa d’aquesta setmana, doncs, comença i acaba a la britànica, amb una pàgina magistral de Brahms entremig. Les germanes Kristine i Margarita Balanas, i Shi-Yeon Sung al capdavant de l’OBC, tenen al davant un repte de primera magnitud. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol