Cerca de notícies

Enquesta

Albert Guinovart commemora el centenari de la mort del compositor Déodat de Séverac

22/3/2021 |

 

El proper dimecres 24 de març a les 20.00 hores pel canal de Youtube d’Albert Guinovart, el pianista commemorarà el compositor Déodat de Séverac en motiu del 100 anys de la mort a Céret el 24 de març de 1921. Guinovart, emetrà la gravació de dos quaderns de l’obra titulada En Vacances.

El musicòleg Albert Fontelles i Ramonet ha fet un retrat de la figura de Séverac i una visió musical de la seva obra.
Déodat de Séverac (Sant Felitz de Lauragués, 1872 – Ceret, 1921), fill del pintor Gilbert de Séverac, va iniciar els estudis musicals al Conservatori de Toulouse i els va prosseguir al Conservatori de París (1893-1896). Al 1897, va accedir a la Schola Cantorum on va estudiar composició amb Vincent d’Indy i Albéric Magnard. Durant l’estada a la capital francesa, es va relacionar amb artistes i intel·lectuals del moment, com Albert Roussel, Santiago Rusiñol, Pablo Picasso, Ricard Viñes, Blanche Selva i Isaac Albéniz, de qui va culminar Navarra, una obra per a piano que el músic va deixar incompleta. Al 1909, es va establir a Ceret, i juntament amb Manolo Hugué, es va convertir en un dels principals impulsors de l’Escola de Ceret. Amant de Catalunya, va posar música a versos d’autors catalans i va inspirar-se en paisatges del principat per compondre, com és el cas de Cerdanya, una suite per a piano inspirada en la comarca catalana situada als Pirineus. També va introduir alguns dels instruments de la cobla a Héliogabale, una òpera estrenada a Besiers al 1910, i fins i tot, va fer un viatge exprés a Sant Feliu de Guíxols per conèixer Juli Garreta, un compositor que admirava profundament: «la seva música enlluerna», exclamava de Séverac.

A nivell musical, Claude Debussy va opinar que l’escriptura de Déodat era «exquisida i rica en idees». La producció pianística del músic, difosa durant el primer terç del segle XX per Ricard Viñes i Blanche Selva, avarca un gran nombre d’obres, entre les quals sobresurten els dos quaderns titulats En Vacances. El primer quadern data del 1911 i consta de dues parts. La primera, titulada Invocation à Schumann, és un homenatge al compositor i pianista romàntic alemany. La segona, titulada Au Château et dans le Parc, s’articula en set moviments: I. «Les caresses de Grand'Maman», II. «Les petites voisines en visite», III. «Toto déguisé en suisse d'église», IV. «Mimi se déguise en marquise», V. «Ronde dans le parc», VI. «Où l'on entend une vieille boîte à musique», VII. «Valse romantique». Tots ells es converteixen en set mirades poètiques, tendres i emotives, d’un compositor que evoca unes vacances d’estiu de la seva infància, on les carícies de l’àvia curen els plors «Les caresses de Grand'Maman» i on les visites d’amics i coneguts recorden la bellesa del temps que passa a poc a poc, «Les petites voisines en visite». Unes vacances d’estiu d’un nin, amb jocs i malifetes «Ronde dans le parc»; amb vestits i disfresses, «Mimi se déguise en marquise»; i amb sonoritats llunyanes, «Où l'on entend une vieille boîte à musique». El primer quadern clou amb un vals sentimental, un moviment introspectiu i nostàlgic que evoca els records d’una infància feliç, desenfadada i juganera d’un jove Déodat de Séverac. 

Catclàssics