Cerca de notícies

Enquesta

L'Orfeó Català celebrarà el centenari amb dos concerts, els dies 10 i 11 de juliol

26/2/2021 |

 

Per a l’Orfeó Català, la interpretació d’aquesta obra cabdal de la música universal va ser un dels esdeveniments més rellevants de la història de l’entitat i també va suposar un moment musical històric per a Catalunya. Celebrar-ho el proper mes de juliol amb dos concerts commemoratius suposa també retre homenatge a la passió, l’excel·lència i la visió dels impulsors de l’Orfeó Català i del Palau.

 

A causa del context general derivat de la COVID-19, els concerts commemoratius d’aquest centenari, programats per als dies 27 i 28 de febrer, s’ajornen als dies 10 i 11 de juliol.

 

Demà dissabte, 27 de febrer de 2021, es compleixen cent anys de l’estrena a l’Estat espanyol de la Passió segons sant Mateu de Johann Sebastian Bach, interpretada per l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana. La majestuositat i la claredat de l’obra de Bach van ser un dels motors creadors que van empènyer Lluís Millet i Pagès a fundar l’Orfeó Català el 1891. Aquella primera audició el 27 de febrer de 1921, a la qual va seguir-ne una segona el 6 de març del mateix any, culminava el gran somni de poder interpretar algun dia les grans obres corals del Kantor de Leipzig. Un somni que començaria l’any que es va inaugurar el Palau, el 1908, en què l’Orfeó Català interpretava per primer cop el Magnificat, seguit de la interpretació de la Missa en Si menor el 1911, ambdues obres també en primera audició a l’Estat.

 

La gestació d’una fita històrica

 

En la història de l’Orfeó Català, l’obra de Bach ha estat i és protagonista en incomptables ocasions. Per a Lluís Millet i Pagès, home profundament religiós, l’espiritualitat captivadora de l’obra de Bach va ser de gran inspiració i tot un repte musical per a tots els que van protagonitzar aquelles primeres audicions innovadores, resultat d’un treball previ intens i de molts assajos durant mesos. L’estudi de la Passió va comptar amb l’expertesa en l’obra del compositor de l’organista alemany Albert Schweitzer, fruit de la relació que havia iniciat amb l’entitat arran d’un concert al Palau el 1909 i de l’amistat que va mantenir amb Millet i Pagès al llarg dels anys.

Per al concert del 1921 de la Passió segon sant Mateu, Albert Schweitzer va ser qui va aconseguir una bona edició de partitures, va organitzar la intervenció dels solistes procedents de Berlín, va aconsellar sobre la disposició dels intèrprets a l’escenari i va assessorar en tot moment Millet i Pagès sobre la interpretació de l’obra. Els textos de la Passió es van traduir al català (les traduccions de textos de música clàssica i òpera era una pràctica habitual a l’època), que no podien ser alterats en el més petit detall per adaptar-se a la música, tasca que van realitzar acuradament Vicenç Maria de Gibert i Francesc Pujol.

 

La interpretació de la Passió va ser tot un èxit, tal com ho testimonien els diaris de l’època. Per exemple, el diari «El Liberal» deia el 28 de febrer de 1921: “La millor interpretació de l’Orfeó va trobar la cooperació dels millors solistes, la soprano Andrea Fornells, el tenor Emili Vendrell, la contralt Concepció Callao i el tenor alemany A. Walter, el baríton Ricard Fusté i el baix Sandro Griff; també va agrupar solistes d’oboè com Fritz Flemming i Theodor Menge procedents de l’òpera de Berlín, els violinistes Eduard Toldrà i Josep Recasens, els violoncel·listes Gaspar Cassadó i Antoni Planàs i l’organista d’Strasbourg Albert Schweitzer”.

Per la seva banda, «La Veu de Catalunya» publicava el 9 de març de 1921, en relació amb la segona audició de l’obra: “La magna obra de Bach, obtingué, com el primer dia, sota la intel·ligent i fervorosa direcció del mestre Millet, amb la cooperació del mestre Pujol, una execució impecable de la qual, tots els que tinguérem la sort de poder-la fruir, servarem un record inesborrable. L’Orfeó Català, sobretot en la segona part de l’obra, estigué insuperable. Els magnífics chorals, tan plens d’unció religiosa i els difícils comentaris del chor no poden cantar-se millor. En Millet és un virtuós formidable del cor i ha fet de la nombrosa massa coral un instrument admirable que canta amb una vida exuberant, amb un sentiment exquisit i just, amb una afinació perfecta, amb una pastositat de veu imponderable, amb un equilibri extraordinari, amb una seguretat completa. No es pot demanar més”. El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) conserva una ingent documentació d’aquesta fita històrica de l’Orfeó Català.

 

L’obra de J. S. Bach és un dels eixos d’aquesta temporada del Palau de la Música Catalana, tot proposant-ne una immersió des de perspectives variades. Per a la celebració del centenari d’aquesta primera audició de l’Orfeó Català de la Passió segons sant Mateu de Bach, al Palau i a l’Estat espanyol, i per recordar la passió, l’excel·lència i la visió dels impulsors de l’Orfeó Català i del Palau, es faran dos concerts els propers dies 10 i 11 de juliol. Els concerts estaven programats per al 27 i 28 de febrer, justament dates del centenari, però a causa del context general derivat de l’evolució de la pandèmia de la COVID-19 han estat ajornats al juliol.

Sota la direcció de Simon Halsey, l’Orfeó Català estarà acompanyat del Cor Infantil de l’Orfeó Català i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae; també s’hi ha convidat solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i els organistes Juan de la Rubia i Joan Seguí. Les parts solistes vocals seran a càrrec del tenor Julian Prégardien (Evangelista), el baríton Josep-Ramon Olivé (Jesús), la soprano Marta Mathéu, el contratenor Carlo Vistoli, el tenor Ilker Arcayürek i el baix Andreas Wolff. 

Catclàssics