Cerca de notícies

Enquesta

Tres ballets de Gerhard, dos pianistes i un percussionista

23/2/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/tres-ballets-de-gerhard-dos-pianistes-i-un-percussionista-156231

Els pianistes Miquel Villalba i Jordi Masó interpreten a L’Auditori tres ballets de Robert Gerhard.

L’Auditori acollirà dilluns vinent, 22 de febrer, a les 19h, un dels concerts programats dins el marc de l’Any Gerhard, que va arrencar l’any passat i s’allargarà durant el 2021. La Generalitat de Catalunya va impulsar aquest homenatge anual amb l’objectiu de recuperar i reivindicar la figura del compositor català Robert Gerhard, que va tenir un paper clau en la música avantguardista de la primera meitat del segle XX. En aquesta ocasió, els pianistes Miquel Villalba i Jordi Masó interpretaran tres ballets transcrits per a dos pianos o per a piano a quatre mans: Pandora Suite (1943-1944), Ariel (1936) i Alegrías (1943). A la primera peça, també els acompanyarà el percussionista Miquel Vich.

Un any després d’enregistrar els ballets de Gerhard per a la discogràfica FICTA, Villalba i Masó tornen a endinsar-se en aquestes peces. Tot i que Gerhard va concebre-les per ser representades i va fer-ne la versió orquestral, les versions per a dos pianos —en el cas d’Alegrías—, per a piano a quatre mans —en el cas d’Ariel— i per a dos pianos i percussió —en el cas de Pandora Suite— també van ser elaborades pel mateix compositor. De fet, Pandora va estrenar-se en la versió per a dos pianos i percussió, perquè, enmig d’una guerra mundial, era del tot impossible representar l’obra orquestral.

Tres ballets plens de ritme i d’elements folklòrics

L’exili de Gerhard separa els tres ballets. Va compondre Ariel quan encara vivia a Catalunya, a l’època de la Segona República. Les altres dues obres, en canvi, són posteriors a l’any 1939, que és quan el compositor va exiliar-se a Cambridge, on va viure la resta de la seva vida.

Ara bé, tots tres ballets pertanyen a l’etapa central de la trajectòria de Gerhard, els anys 30 i 40. És l’època en què el compositor “incorpora de manera més evident elements extrets de la música popular, tant catalana com espanyola”, segons assenyala Masó. També explica que, “a mesura que Gerhard va anar evolucionant, els elements folklòrics de la seva obra van anar difuminant-se, però sempre van ser-hi presents”.

A més, el ritme és molt important en totes tres obres. La qüestió rítmica hi ressalta tant perquè són peces pensades per ser representades. Tot i això, “sense coreografia, la música s’aguanta perfectament”, com comenta Masó. Citant La consagració de la primavera d’Stravinski, el pianista conclou que “els bons ballets han de poder aguantar-se sense necessitat d’una representació”.

La primera peça que interpretaran, Pandora Suite, ens remet directament a una de les obres més importants del segle XX: la Sonata per a dos pianos i percussió (1937) de Béla Bartók. Fins llavors, els compositors no s’havien atrevit a barrejar el piano amb la percussió. “El piano, en el fons, és un instrument de percussió. I, posat al costat d’altres instruments de percussió, fa un efecte curiós. Gerhard, com Bartók, va explorar aquest territori, i la combinació resulta especialment atractiva”, en paraules de Masó.

El ballet Ariel, basat en La tempesta de William Shakespeare, està escrit per a piano a quatre mans, però, per comoditat, Villalba i Masó l’interpretaran amb dos pianos separats. Alegrías, que es presenta acompanyat amb el subtítol Divertimento flamenco, “és una espècie de broma humorística sobre qüestions andaluses i folklòriques i incorpora citacions de sarsuela”, assegura Masó.

Reivindicar el llegat de Gerhard

“La figura de Gerhard no és prou coneguda. Sens dubte, és el millor compositor català, i fins i tot espanyol, del segle XX”, diu Masó. La Filharmònica de Nova York va fer-li encàrrecs. Leonard Bernstein va dirigir una de les seves simfonies. Els anglesos van acollir-lo de seguida. Ara bé, “ja sigui perquè va viure fora de Catalunya més de la meitat de la seva vida, ja sigui perquè la seva música mai ha arribat a ser tan popular com la d’altres, no se l’ha reconegut prou”, segons Masó. Tot seguit, recorda que “el 1996, quan es va commemorar el centenari del naixement de Gerhard, va haver-hi una revifalla de la música del compositor, però l’any següent ja ningú en parlava”. El concert de dilluns serà una nova oportunitat per reivindicar el llegat d’una de les figures més il·lustres de la història de la música catalana. 

Berta Coll i Bosch
Núvol