2/2/2021 |
https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20210201/el-raval-seragrave-protagonista-drsquouna-ogravepera-al-liceu-11490850
La dramaturga Victoria Szpunberg i el compositor i cantant Arnau Tordera, d’Obeses, treballen en ‘La gata perduda’, primera òpera comunitària realitzada entre el Gran Teatre, veïns i entitats del Raval
La música lírica i el so del barri sintonitzaran en un projecte singular i integrador l’estrena del qual serà l’octubre del 2022
El món del Liceu i el del Raval poc tenen a veure. ‘La gata perduda’, títol d’un ambiciós projecte d’òpera comunitària –amb dramatúrgia de Victoria Szpunberg i música d’Arnau Tordera (Obeses)– intentarà trencar aquesta desconnexió entre tots dos. Aquesta creació que implicarà gent del barri i professionals de l’òpera s’estrenarà el 5 d’octubre del 2022. «Es tracta d’unir el talent de la gent del Raval i del Liceu», ha destacat Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre. Qualsevol veí amb ganes de col·laborar hi serà benvingut. Una òpera no només necessita cantants, també modistes, fusters, pintors... No es tracta d’encarregar coses, va destacar Oviedo, sinó d’«establir un diàleg per recórrer un camí junts en el qual, segur, sorgiran problemes. Els haurem d’afrontar», va reconèixer en una roda de premsa a la qual van assistir representants de les 50 entitats del Raval interessades en el projecte.
No serà fàcil implicar a les 40 nacionalitats que habiten en una mica més d’un quilòmetre quadrat, però ho intentaran. Alfons Reverté dirigirà una orquestra formada principalment per músics del Conservatori Superior del Liceu i El Taller de Músics. El cor comptarà, entre d’altres, amb les 11 corals del Raval. El Centre Ocupacional Sínia i la Massana s’encarregaran del cartell acompanyats per l’artista Curro Claret. I Montse Amenós treballarà en el vestuari amb agrupacions com Top Manta, Dona Kolors o Estel Tàpia. «També anirem als CAP, les escoles i les biblioteques per implicar gent que no pertanyi a cap associació».
Aquesta primera experiència d’Opera Prima –programa que crearà un projecte comunitari cada quatre anys al Liceu– té un cost total de 600.000 euros i compta amb 400.000 euros de Traction, una iniciativa de la Comunitat Europea per acabar amb la bretxa social i tecnològica a través de la cocreació d’una òpera.
Barri prohibit
Victoria Szpunberg ha realitzat la dramatúrgia a partir de converses amb veïns del Raval i de lectures entre les quals destaca ‘Matar al Chino’ (Virus Editorial), de Miquel Fernández. En la presentació el cantant d’Oques Grasses va interpretar una peça que acaba negant al lloc la seva fama de «barri prohibit». Són tòpics que l’antic Barri Xino encara arrossega per a qui no hi habita. «He creat una història fantàstica, no realista, amb una mica de misteri –explica Spunzberg–. No se centra en la delinqüència del Raval, tot i que aquesta aparegui perquè no hem volgut blanquejar el barri». La dramaturga té el relat molt avançat i ha d’enfrontar-se al final. «No sé si serà o no feliç. Soc bastant pessimista, però ja veurem, res està decidit». El que sí que va avançar és que a més del català, l’obra inclourà necessàriament altres idiomes per reflectir la diversitat del barri en una història amb «trames, paisatges i cacofonies sorgides de coses relatades pels veïns». El difícil ha sigut «encaixar en el llenguatge de l’òpera, tan formal i ple de codis, una cosa tan inclassificable i eclèctica com el Raval», afegeix.
Seran gairebé dues hores de música interpretades per un tenor, un baríton, una soprano i una mezzosoprano. «Tots els personatges que no pertanyin al Raval seran operístics i cantaran segons la tradició belcantista, expressionista o romàntica», explica Tordera. «El tenor, no serà d’aquesta tradició, vindrà de la música moderna», aclareix el compositor per a qui encaixar en la seva primera òpera tota la riquesa sonora del Raval ha sigut un desafiament. «Tot i que el gruix de la música sigui simfònica també hi haurà rumba catalana, rock i punk contestatari, sense oblidar músiques urbanes com el rap i el hip-hop i pinzellades de músiques ètniques».
Salvador Alemany, president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu que va néixer a 200 metres de l’edifici i coneix de sobres la visió elitista que té, considera Opera Prima de vital importància per promoure canvis en profunditat dins i fora del teatre per aconseguir que aquest sigui de veritat «el Liceu de tots i per a tothom».
Marta Cervera
El Periódico de Catalunya