Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu programa l'òpera Platée, en versió concert, de Jean-Philippe Rameau

27/1/2021 |

 

El públic del Gran Teatre del Liceu podrà gaudir de l’òpera Platée, en versió concert, de Jean-Philippe Rameau el proper 3 de febrer. Tot i ser un dels compositors operístics més importants de la Il·lustració, rarament se l’ha pogut escoltar al nostre país. Amb la programació de l’obra, el Liceu deixa escoltar per primera vegada entre les seves parets aquesta òpera barroca francesa, de la mà d’un dels millors directors musicals especialitzats en aquest període: William Christie, amb el conjunt vocal i instrumental Les Arts Florissants.

 

Un repartiment artístic que se suma a un excel·lent elenc vocal, liderat pel tenor holandès Marcel Beekman (Platée), un veterà especialitzat en repertori barroc. Completen el repartiment un equilibrat conjunt de veus joves i d’altres de trajectòria ja afermada en què destaquen les sopranos Emmanuelle de Negri (Amour / Clarine), Jeanine de Bique (La Folie), la mezzosoprano Emilie Renard (Junon), el baix Edwin Crossley-Mercer (Jupiter), el tenor Cyril Auvity (Mercure) i el baríton Marc Mauillon (Cithéron).

Jean-Philippe Rameau va compondre Platée per representar-la a Versalles el 1745, amb motiu de les noces de Lluís XV amb la infanta Maria Teresa d’Espanya. Era un esdeveniment especial i Rameau va decidir de fer-ho des de l’humor i la dansa, amb trets de comèdia lírica. A partir d’un llibret original de Jacques Autreau, adaptat per Adrien-Joseph le Valois d'Orville, l’obra exposa com la falsa vanitat comporta el preu de la humiliació i la burla. D’aquesta manera, la trama dibuixa l’obsessió de Platée (una nimfa aquàtica) per l’amor de Júpiter i de com aquest li prepara una gran broma. Al final, en ple casament, es fa visible l’engany, i Platée, humiliada, salta tornant al seu pantà.

Platée és una obra més del període tardà del Barroc que s’endinsa en fonts clàssiques i històries mitològiques. El seu llenguatge és més proper al Settecento –les parts cantades mantenen l’equilibri entre la narració i el desplegament virtuós en els ornaments–, completat per una orquestració vibrant, colorista i que sorprèn per la seva meravellosa riquesa de matisos. En aquest sentit, la partitura està farcida de grans moments musicals com el que protagonitza Platée al segon acte amb À l’aspect de ce nuage, la part individual més llarga de tota l’òpera. El personatge de La Folie també s’enfronta al segon acte a una peça que requereix d’una gran habilitat tècnica i capacitat de concentració: Aux langueurs d’Apollon. Jeanine De Bique serà l’encarregada de cantar una tonada amb pujades i baixes vertiginoses d’escala, amb una alta exigència interpretativa. 

Catclàssics