Cerca de notícies

Enquesta

Solitud

23/1/2021 |

 

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1910909-solitud.html

Mestres Quadreny només es va sentir entès pels artistes plàstics.

El març del 2019, l’Oriol Pérez Treviño em va pro­po­sar que féssim tots dos junts una entre­vista a Josep Maria Mes­tres Qua­dreny coin­ci­dint amb el seu 90è ani­ver­sari. Ens va rebre a casa seva i ens va mera­ve­llar amb una con­versa lúcida i rica d’idees. L’Oriol, gran amic seu, ha sig­nat aquesta set­mana el millor arti­cle necrològic que s’ha escrit arran de la seva mort, amb una necessària reflexió, que com­par­teixo, sobre la febrada lau­datòria que aquest país acos­tuma a tenir quan els seus refe­rents cul­tu­rals des­a­pa­rei­xen després d’haver-los tin­gut poc pre­sents, o direc­ta­ment menys­tin­gut, quan eren vius. Mes­tres Qua­dreny no és l’excepció: per desgràcia, és la norma. En l’entre­vista ens con­fes­sava que sem­pre s’havia sen­tit molt sol i que els únics que real­ment havien valo­rat la seva cre­ació musi­cal eren els artis­tes plàstics: Miró, Tàpies i Brossa, espe­ci­al­ment. “Ells van enten­dre el que jo entenc per música: la que pene­tra i fa refle­xi­o­nar qui l’escolta”, ens deia. Junt amb Tàpies i Brossa, va crear una òpera, Cap de mirar, pen­sada per al Liceu, però que encara ara és inèdita. De fet, Mes­tres Qua­dreny s’havia fet la il·lusió que s’estre­na­ria pels seus 90 anys. Aquesta sí que hau­ria estat una bona manera d’aco­mi­a­dar-lo dig­na­ment i sin­ce­ra­ment en vida. 

MARIA PALAU
El Punt/Avui