Cerca de notícies

Enquesta

Adeu a Josep Maria Mestres Quadreny

19/1/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/adeu-a-josep-maria-mestres-quadreny-148451

Referent de la música contemporània a Catalunya, coetani de Joan Brossa i Antoni Tàpies, ha mort avui a l'edat de 91 anys després de patir una peritonitis

El compositor Josep Maria Mestres Quadreny ha mort avui a l’edat de 91 anys. Nascut l’any 1929, va ser des dels anys cinquanta del segle passat un dels músics més innovadors i agosarats del país. El que Antoni Tàpies va fer a la pintura o Joan Brossa a la poesia, Mestres Quadreny ho va fer a la música.

Mestres Quadreny va ser, com el mateix, Brossa, un artista autodidacte. Com el poeta, podria haver dit de si mateix “Em va fer Mestres Quadreny”. Químic de professió, sempre va separar la feina que el sostenia econòmicament de la seva obra musical. Als tretze anys el seu pare el va portar al Liceu i als catorze va quedar fascinat per les Valquíries de Wagner. Va començar la carrera de química amb la idea de compaginar-la amb el Conservatori. Quan s’hi va presentar, el professor de composició li va dir que no es podien fer dues carreres a la vegada si una d’elles era la música. Davant d’aquella absurditat, Mestres Quadreny va decidir que allà no hi tenia res a pelar. Es va comprar un tractat d’harmonia i va començar a fer exercicis de manera autodidacta. Després el mestre Cristòfol Taltavull serà un mentor que l’iniciarà en el món de la composició, al marge del Conservatori del Liceu i de qualsevol formació reglada. L’any 1953 s’estrena una obra seva a Bayreuth, una composició per a piano i l’any 1959 coneix a Joan Hidalgo, que l’aproxima a John Cage, i publica El ganxo, la primera col·laboracio amb Joan Brossa.

L’any passat, en una xerrada a la Fundació Brossa parala així dels seus anys de formaació: “La meva cultura era més operística que instrumental. Venia del Liceu, que és on vaig descobrir Wagner, que va ser com un cop de puny. També anava als concerts de la banda municipal. Aleshores vaig fer una sonata per a piano i el Taltavull em va dir: ‘Això és perfecte. Jo ja no et puc ensenyar res. A partir d’ara has d’anar sol i hi aniràs molt, de sol’. Aleshores vaig fer una òpera petita, de pocs cantants i instruments. Em va donar molta feina i la vaig guardar. Anys després, el Pàmies del Liceu em va dir: ‘Aquesta òpera no la podem fer, això és música del futur’. ‘És música d’avui’, li vaig dir, però no em va entendre. Al final la van fer al foyer i va ser un fracàs total”.

Des dels anys cinquanta l’obra de Mestres Quadreny ha passat per estètiques múltiples i divergents com el serialisme, la indeterminació i les formes mòbils, el grafisme musical, l’estocàstica, el borrowing, el minimalisme, la instal·lació sonora o l’ús de l’atzar i la geometria fractal i, a més, va ser un dels introductors de la música electroacústica al nostre país.

Coetani d’Antoni Tàpies i Joan Brossa
Els homenatges a artistes han estat una constant en la vida del compositor, ja que ha estat en diàleg constant amb intel·lectuals i artistes. A Comiat a Tàpies (2012), composta el mateix dia de la mort de l’artista, Quadreny interpel·la l’obra de Bach amb elements estridents i elèctrics, una superposició de textures que va dissolent l’obra del mestre de Leipzig amb sons aleatoris, però sense perdre l’essència immutable al final de l’obra.

Mestres Quadreny poua de la poesia visual de Brossa per donar a les seves composicions musicals un tractament d’obra plàstica amb partitures que, a més de peces sonores, són també obres visuals. Als anys seixanta va fer diverses col·laboracions amb Brossa, amb ballets com Roba i ossos (1961), Petit diumenge (1962) i Vegetació submergida (1962). També van fusionar els seus talents en accions musicals com Satana (1962), Concert per a representar (1964) i Suite bufa (1966).

“Fer una cançó amb un text fàcil i ben rimat no és cap problema. Ara bé, fer un text que s’aguanti com a text cantat ja és més complicat. Aquí Brossa i jo afluixàvem una mica cadascú per torbar el terme mig”, diu Mestres Quadreny. “La cosa no va de passar de poesia a música, sinó de creador a creador” diu Mestres Quadreny. “L’amistat porta ones magnètiques. Jo de Brossa vaig aprendre molt. Vaig aprendre l’art de la metamorfosi, que la poesia és sorpresa, jocs de mans, prestidigitació…. Les coses importants s’aprenen, però no s’ensenyen.” 

Bernat Puigtobella
Núvol