Josep Lloret: "En molts festivals hi ha massa poti-poti"
26/6/2004 |
El Festival de Músiques Religioses del Món de Girona porta el cantant egipci Saïd Hafid i l'Orquestra Barroca de Friburg.
Creador del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, Josep Lloret va "inventar" també ara fa cinc anys el Festival de Músiques Religioses del Món, un certamen que avui s'inaugura a Girona.
"Aquest festival va néixer arran de la impressió que em va causar el de Fes -explica Josep Lloret-, veure com cantants vinguts de tot el món oferien la seva música religiosa en diferents mesquites de la ciutat, des de músics de tradició islàmica fins a hindús, budistes, sufís i europeus com Barbara Hendricks i Discantus, tots compartint les seves músiques, i vaig pensar com sonaria allò a les nostres esglésies. La primera idea va ser canviar la línia del Festival de Torroella, però està molt consolidat, de manera que vaig fer l'oferta a l'Ajuntament de Girona. D'entrada els va sorprendre, però després de cinc anys puc dir que és un festival plenament consolidat, amb uns índexs d'ocupació molt alts".
A més de destacar el concert inaugural i el de cloenda, Lloret aconsella de no perdre's l'actuació del cantant egipci Saïd Hafid, que actuarà amb l'Ensemble El Ghami, un home cec amb una de les veus més impressionants per la seva multiplicitat de registres i la seva potència.
A més de 12 grans concerts, el Festival ofereix també un minicicle dedicat a joves intèrprets -amb dos grups sorgits del Fringe del Festival de Música Antiga de La Caixa, La Folata i L'Instramonium (gratuïts), un mercat de productes gastronòmics dels països que participen en el Festival, una exposició fotogràfica, enguany d'Anna Boyé, conferències i cursos.
Lloret sempre ha treballat per donar a conèixer nous gèneres musicals i al primer Festival de Torroella ja va convidar Ravi Shankar, però defensa que malgrat que el Festival Internacional de Músiques de Torroella de Montgrí inclou en la seva oferta un parell de concerts puntuals de músiques del món tradicionals i populars, "és bàsicament un festival dedicat a la música clàssica europea", mentre que "el de Girona és un festival molt específic, diferent de la resta de festivals d'estiu que es fan en terres gironines".
Una de les especificitats d'aquest certamen és el públic, que a Girona es caracteritza "per ser joveníssim". "És gent que ha viatjat i que té molta curiositat per conèixer coses noves diu Lloret-, ningú s'ho mira des d'un punt de vista religiós, sinó musical i estètic". Aquest nou interès l'atribueix al fet que "la gent pot viatjar molt més, les fronteres han desaparegut i com més coneixes més vols conèixer i més fàcil és relacionar-se amb la resta de la gent".
Festivals d'estiu
Quant als festivals d'estiu, Lloret considera que Torroella ha aconseguit salvar-se de la barreja d'estils que els estan assetjant. "Sé que tot és música i que l'important és fer música, però penso que en molts festivals potser hi ha una mica massa de poti-poti", diu. "Es juga molt a fer excessives barreges de gèneres. Si això es fa per exemple al Festival d'Edimburg, que té centenars d'actuacions, pots jugar amb tot, però a Catalunya, en què les programacions només tenen dotze o tretze concerts, cada cop hi ha més proliferació d'estils".
Per Lloret, "l'especificitat d'un festival et permet triar millor el que pots programar, mentre que en els altres casos es juga molt a agafar el que toca, el que t'ofereixen", malgrat que reconeix que l'ideal, que són les produccions pròpies, són massa cares per a tothom.
Si bé la música en general està prou representada en els festivals gironins, el gestor considera "que fa falta un gran festival de jazz" a l'estil del de Donostia. Lloret asseque si ningú el fa, potser algun dia s'hi posarà.
Marta Porter
Avui