Cerca de notícies

Enquesta

Torna a El Liceu 'Els contes d'Hoffmann' de Jaques Offenbach

12/1/2021 |

 

Les contes d’Hoffmann és una òpera en tres actes amb música de Jaques Offenbach i llibret de Jules Barbier. Es va estrenar per primer cop el 10 de febrer de 1881 a l'Opéra Comique de París. El Gran Teatre del Liceu comença l’any amb una producció de Laurent Pelly i sota la batuta del reconegut director italià Riccardo Frizza, en substitució de Jordan de Souza, qui va cancel·lar la seva participació per motius personals. La més famosa de les òperes còmiques franceses es podrà veure del 18 de gener a l’1 de febrer, amb un total de 10 funcions.

Un equip artístic on John Osborn i Arturo Chacón-Cruz es posaran a la pell del poeta maleït Hoffmann que evoca el seu passat amorós amb Olympia (Olga Pudova i Rocío Pérez), Antonia (Ermonela Jaho) i Giulietta (Nino Surguladze i Ginger Costa-Jackson). La mezzosoprano Marina Viotti interpretarà el rol de musa/Nicklausse juntament amb Carol García (19 i 31 de gener), en substitució de Stéphanie d’Oustrac que ha cancel·lat la seva participació en la producció per motius de salut. Un elenc immillorable de veus que també compta amb Alexander Vinogradov i Roberto Tagliavini, encarnant els quatre malvats. En el paper de Stella, degut a l’aïllament preventiu de la soprano Adriana González, s’incorpora al repartiment Elena Sancho Pereg, que cantarà la nit d'estrena i farà un total de 5 funcions (18, 19, 25, 28 i 31 de gener). Un cop superats els 10 dies d'aïllament, González es reincorporarà fent la seva primera funció el 20 de gener i seguirà el 21, 26, 30 de gener i 1 de febrer.

 

A Les contes d’Hoffmann, Offenbach crea un món amb les seves pròpies regles que ens condueix a un univers en què els somnis i la realitat s’entrellacen. Sense renunciar al seu propi estil –amè, sensible i de dolça melodia–, el dramaturg va eixamplar amb ambició els límits de l’òpera còmica. L’obra, inacabada per la mort del compositor l’any 1880, va quedar sense detalls de com s’havia de veure exactament el conjunt damunt d’un escenari. Les cinc parts que va crear–tres actes, pròleg i epíleg–, tot i que van quedar pràcticament tancades, se sotmeten sovint a revisions musicològiques. És per això, que cada producció és una veritable sorpresa i novetat. La versió de Laurent Pelly, que es va estrenar al Liceu el 2013, s’adapta a la proposta d’Offenbach i recull les dues cares del Romanticisme: la fosca història i la màgia del seu revers. Pelly recorre a la idea del viatge oníric del protagonista, un recurs narratiu sempre eficaç per dibuixar una zona boirosa on sembla que es confonen fantasia i veritat. 

Catclàssics