Cerca de notícies

Enquesta

Hereves de Pau Casals

24/12/2020 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/hereves-de-pau-casals-143828

Parlem amb les guanyadores de les dues últimes edicions del Guardó Internacional Pau Casals, Xuanhan Xu i Carla Conangla.

Des de 1984, la Fundació Casals premia cada any un nou valor del violoncel amb l’anomenat ‘Guardó Internacional Pau Casals per a joves violoncel·listes’, dotat econòmicament amb la intenció que els futurs professionals ampliïn els seus estudis. El jurat, presidit per Marta Casals, ha triat enguany Xuanhan Xu, promesa xinesa de només 16 anys, mentre que el 2018 va concedir la distinció a la catalana Carla Conangla, actualment alumna del Mozarteum de Salzburg. Hem parlat amb totes dues per conèixer la seva trajectòria i saber què ha significat per elles el concurs i què en pensen del mite Casals.

La jove violoncel·lista Xuanhan Xu, guanyadora de l’última edició del Guardó Internacional Pau Casals.
Tant Conangla com Xu provenen de famílies musicals. En el cas de la xinesa, la seva mare és professora de piano i va iniciar-la en aquest instrument a l’edat de cinc anys, tot i que amb només vuit anys la petita Xuanhan va declarar que preferia el violoncel. Sobta la naturalitat amb què ho explica: “Vaig provar l’instrument uns dies, vaig veure que me’n sortia bé, vaig començar a guanyar premis i he arribat fins aquí”. Personalment, aquesta afirmació em deixa sense paraules si considero que Xu va guanyar un premi nacional només sis mesos després d’agafar per primer cop un violoncel. Pel que fa a la catalana, els seus pares són membres històrics de la Polifònica de Puig-Reig, un dels cors més emblemàtics del país, del qual el pare és actualment codirector i la mare, soprano. És molt probable que la precocitat de totes dues es degui a aquesta exposició primerenca a la música, que Conangla defineix “no com una professió, sinó simplement com una forma de vida”.

Aquesta relació gairebé orgànica amb l’instrument s’estableix en el cas de Carla Conangla per tradició familiar. Com comenta la jove violoncel·lista: “El meu besavi va ser el primer músic de la família. Els seus dos fills van fer la carrera de violí i cello i tenien un quartet de corda amb el qual actuaven arreu de Catalunya. És per això que la meva germana bessona i jo vam acabar tocant el violí i el cello”. Xuanhan Xu, en canvi, va establir aquest lligam amb l’instrument per gust propi: “M’agrada el seu so únic, ni massa agut ni massa greu. És molt flexible, et fa sentir molt còmoda”.

En totes dues joves s’intueix una gran determinació a l’hora d’obrir-se camí en el difícil món de la música. Ara bé, mentre que Carla Conangla es confessa introvertida, Xuanhan Xu es presenta com una adolescent riallera, encuriosida i, en paraules seves, “una mica infantil”. La xinesa sembla esperonada pels èxits continus que ha acumulat des que era una nena i per l’aparent facilitat amb què ha anant encadenant etapes. La catalana mai s’ha plantejat dedicar-se a una altra cosa: “Sempre he tingut clar que volia viure de la música perquè he crescut en un entorn familiar musical i la música ha format part de la meva vida d’una manera molt natural i normal”. Totes dues tenen una altra cosa en comú: durant aquests anys d’estudi encarats a la professionalització, s’han vist influenciades pels seus respectius mestres, que Xu ha trobat a Saarbrücken i Conangla, a Maastricht. La xinesa considera que el seu mestre és el seu principal referent, més que qualsevol solista que hagi escoltat, i la catalana defineix el seu professor, Gustav Rivinius, com la seva “ànima bessona del violoncel”.

La diferència d’edat i la maduresa d’una músic i l’altra es fa patent, per exemple, davant la pregunta de si volen ser solistes. Xu, que ha guanyat l’edició virtual del concurs perquè aquest any s’han hagut de valorar les qualitats dels candidats mitjançant vídeos, manifesta que li agrada la sensació d’estar davant d’un públic en silenci i “sentir-se la millor”, diu enjogassada. Conangla, en canvi, elabora més la resposta: “Hi ha una part de mi que gaudeix enormement fent de solista, no puc expressar en paraules el que sento en tocar acompanyada d’una orquestra. De totes maneres, jo m’hi veig. Tampoc descarto formar part d’un bon grup de cambra, així podria tocar amb la meva germana Júlia, que és violinista”.

Resulta inevitable parlar de Pau Casals, que és clarament una pedra angular en la formació de la majoria de violoncel·listes. La perspectiva de les dues joves guardonades, però, no pot ser més dissemblant, potser perquè pertanyen a diferents generacions i tenen orígens diversos. Xu menciona la seva importància com a redescobridor de les Suites de Bach i comenta que és molt conegut a Xina, mentre que Conangla en parla en termes més espirituals: “Pau Casals ha estat una gran inspiració per mi i per moltes generacions, no només pel seu llegat com a cel·lista sinó com a músic i artista internacional. Sempre m’ha fascinat tota la seva dedicació i amor per la música i també tot l’impacte humà que ha tingut en la història de Catalunya com a símbol de pau i llibertat”. Sobre el significat que donen al guardó que duu el seu nom, la xinesa se’n sent orgullosa i l’entén com un impuls per afrontar nous reptes i concentrar-se encara més en la seva carrera. La catalana, en canvi, reconeix que guanyar aquest premi li ha suposat sentir el mític instrumentista i director més a prop: “Des de que vaig guanyar el Guardó, Pau Casals ha sigut indirectament el meu mentor. M’he sentit protegida i a prop seu. M’he trobat en el punt de mira, en un lloc privilegiat que no podia desaprofitar”. Alhora, però, no eludeix la vessant pràctica del premi: “D’una banda, el suport econòmic ha estat una gran ajuda per continuar els meus estudis a l’estranger; de l’altra, he guanyat molta confiança i amistats que m’emporto de la Fundació Pau Casals”.

Encara són estudiants i estan fent els seus primers passos professionals, però estem davant de dos músics de bagatges diferents i amb un gran futur per endavant. Xuanhan Xu i Carla Conangla tenen molts punts en comú, s’admiren mútuament i d’aquí a un temps probablement explicaran com Pau Casals va suposar un abans i un després a la seva trajectòria. Els desitgem molta sort a totes dues. 

Meritxell Tena
Núvol