Cerca de notícies

Enquesta

La banda sonora d'un Cap d'Any en temps de pandèmia

22/12/2020 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/la-banda-sonora-del-cap-dany-en-temps-de-pandemia-141653

El Palau i L’Auditori celebren els concerts d’Any Nou entre la novetat i la tradició.

Mantenir viva la tradició, els costums que hem assumit des de petits i que ens han ajudat a construir el nostre món tal com l’entenem. O com l’enteníem: no cal insistir que fa gairebé un any que hem perdut els referents en tots els àmbits, i el musical no és cap excepció. Com enfocar, doncs, un concert precisament per Cap d’Any ―una data cabdal i enclavada a l’imaginari col·lectiu, intocable i principi simbòlic de tants projectes― en una realitat canviant i amb tantes limitacions com patim ara? Malgrat que la seva activitat recent ha estat marcada per la incertesa, les cancel·lacions i els intents per reinventar-se, el Palau de la Música Catalana i L’Auditori de Barcelona no han volgut renunciar a aquest intent de recuperar la normalitat per unes hores i mantenen el tradicional concert els dies 1 i 2 de gener, al Palau, i el dia 3, a L’Auditori.

Cloenda del concert de Cap d’Any
És justament aquesta darrera sala la que s’adhereix amb més entusiasme a la gran tradició que ens ve de Centreeuropa: la dels valsos i polques de la família Strauss que hem après a apreciar any rere any gràcies a les transmissions televisives del concert de Cap d’Any vienès. L’Orquestra Simfònica del Vallès, amb Andrés Salado al capdavant, ens oferirà, doncs, un programa farcit de les escumejants notes de la Tik-Tak Polka, El vals de l’emperador i l’inevitable Al bell Danubi blau. Un deliciós plaer culpable carregat d’optimisme i lleugeresa que es veurà complementat amb la frivolitat de les operetes de Von Suppé (obertura de La bella Galatea i Cavalleria Lleugera). No abandonem l’ambient de l’antic imperi, el cert és que el pare del nacionalisme musical txec va néixer austrohongarès: de Dvorák s’interpretarà la Dansa Eslava núm. 2, just després de l’únic compositor mediterrani de la vetllada, Giuseppe Verdi. El mestre, tot i ser conscient que aquestes dates reclamen un to festiu i optimista, ha concebut la vetllada sense perdre de vista l’actualitat i ha decidit partir de la intensitat de La forza del destino per acabar amb la jovialitat de la família Strauss, un periple que ell mateix el descriu com el «de les cendres a la llum». Salado reivindica la qualitat de l’OSV, de qui destaca el compromís social de portar la seva música per tot el territori, així com la dificultat de dirigir aquest repertori aparentment lleuger, però que requereix un gran sentit del ritme, molt aire i que resulta «difícil de modelar». En les seves paraules, aquesta «estilització» de la música popular no es pot tallar per un patró.

Per la seva banda, L’Auditori presenta un projecte eminentment familiar, però no per això poc exigent en l’àmbit musical i totalment desvinculat de les festes de Nadal. Els protagonistes seran la Banda Municipal de Barcelona, sota la batuta de José Rafael Pascual-Vilaplana, amb la col·laboració de la companyia de titelles Per Poc. Ara, no cal córrer a arribar a conclusions! Es tracta de música de Txaikovski i Xostakóvitx, a més d’una peça especialment escrita per a l’ocasió per Franco Cesarini, artista resident de la sala i a qui el mestre qualifica de «versàtil i eclèctic», sobre El gat amb botes. Com ens comenta el mestre Pascual-Vilaplana, es tracta de «barrejar públics», combinant repertori conegut i menys famós per tal que diferents generacions de la mateixa família puguin gaudir del concert juntes i, si és possible, crear noves aficions.

«Es busca barrejar públics combinant repertori conegut i menys famós»

Sense intenció de crear controvèrsia, el director prefereix contribuir a donar forma una tradició pròpia i allunyar-se dels valsos vienesos, tot i haver estat ell mateix estudiant a la capital austríaca i conèixer i apreciar el repertori. Un altre dels objectius de Pascual-Vilaplana és revalorar la banda amb música original per a aquest tipus de formació, com el Vals núm. 2 de la Suite per a orquestra de varietats de Xostakóvitx. Sota el precepte que la banda «no és una orquestra menor», ens oferirà també peces com la Marxa de la coronació (Txaikovski) o l’energètic galop del Cheryomushki (Xostakóvitx). Finalment, els més menuts de ben segur que aplaudiran la nova producció de titelles de Santiago Arnal i Anna Fernández, que s’han declarat «captivats» per la música de Cesarini.

Dues propostes diferents, però d’igual qualitat per a dues sales emblemàtiques de la capital catalana, que prometen ser un bon auguri per a un 2021 ple de música. 

Meritxell Tena
Núvol