Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu, amb només un 21%

25/11/2020 |

 

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1884801-el-liceu-amb-nomes-un-21.html

El sector considera insuficient la reobertura cultural, amb el límit de 500 espectadors i els confinaments municipals. 

L’ober­tura dels tea­tres ha tret una certa pressió dels artis­tes al car­rer, però encara ha de tro­bar solució per als grans equi­pa­ments i fes­ti­vals; perquè per a sales com ara el Liceu les 500 per­so­nes d’afo­ra­ment de topall suposa només un 21% d’ocu­pació. I perquè molts fes­ti­vals (que con­cen­tren les actu­a­ci­ons els caps de set­mana) atra­uen públic més enllà del seu muni­cipi. Ahir mateix, la con­se­llera de Cul­tura, Àngels Ponsa, adme­tia que el con­fi­na­ment local els caps de set­mana “serà el pròxim escull que podrem sal­var en una revisió”.

Adetca recla­mava dilluns, el dia de la reo­ber­tura, que no veien “ni jus­ti­fi­cat ni rao­na­ble” man­te­nir el topall de 500 espec­ta­dor, amb inde­pendència del per­cen­tatge d’afo­ra­ment permès, en cada moment. El Liceu ahir va fer una acció rei­vin­di­ca­tiva fent entrar 500 espec­ta­dors a la seva sala en un assaig de La Tra­vi­ata. Volia fer evi­dent que és des­pro­por­ci­o­nat el topall perquè només s’aca­ba­ran ocu­pant una de cada cinc buta­ques. Ja en l’anunci de la reo­ber­tura, el direc­tor gene­ral del Liceu, Valentí Ovi­edo, feia evi­dent la pressió del Liceu que hau­ria d’estre­nar La Tra­vi­ata el 5 de desem­bre. La seva pro­posta era endar­re­rir-ho uns dies, per a una segona fase. Perquè no era via­ble fer funció per a només el 21% d’afo­ra­ment. I és que, efec­ti­va­ment, Adetca estima que, com ja s’havia fet l’estiu pas­sat, la segona fase hau­ria de pas­sar del 50% al 70%, sense topall. Així es garan­ti­ria un afo­ra­ment sufi­ci­ent per assu­mir el mínim dels cos­tos de les grans pro­duc­ci­ons de musi­cals com ara La jaula de las locas, que estava pre­vist fer fun­ci­ons al Tívoli actu­al­ment i que espe­ren fins que pugui aug­men­tar l’ocu­pació, per exem­ple.

També l’Asso­ci­ació de Repre­sen­tants, Mànagers i Pro­mo­tors de Cata­lu­nya (ARC), que aplega un 80% del sec­tor, demana la rec­ti­fi­cació de la pro­hi­bició de mobi­li­tat de diven­dres a diu­menge en els actes cul­tu­rals, pel fet que pre­ci­sa­ment aquests dies és quan es pro­gra­men la majo­ria de les actu­a­ci­ons de música en directe, afe­gint aquesta decisió a la reducció de l’afo­ra­ment al 50% i el límit de 500 per­so­nes amb la pro­hi­bició que els espec­ta­dors d’altres muni­ci­pis puguin assis­tir a l’acte cul­tu­ral, cosa que pro­pi­cia una altra allau de sus­pen­si­ons de les actu­a­ci­ons pre­vis­tes per al que resta d’any.

Pagues de 750 euros

On sí que hi ha una millora, com ja avançava aquest diari, és en el des­blo­queig de les aju­des per a pro­fes­si­o­nals de la cul­tura. La demanda es podia començar a fer dijous pas­sat, però Tre­ball va dema­nar uns dies de marge per evi­tar l’embús que havien pas­sat dies abans amb la paga única als autònoms. Ara s’ha ampliat la par­tida fins als 6,5 mili­ons i es dona la pos­si­bi­li­tat que pugui ampliar-se si hi ha una demanda més gran. Tots els tre­ba­lla­dors (tècnics o artis­tes) que demos­trin un dia de tre­ball per­dut en les arts escèniques i musi­cals per culpa de la pandèmia, i que hagin fac­tu­rat fins a 13.000 euros en els pri­mers nou mesos de l’any, tin­dran dret a cobrar 750 euros (s’ha bai­xat el topall de sou per garan­tir que l’ajuda arribi als que tin­guin una major urgència). Aquesta com­pen­sació se suma a les altres que els cor­res­pon­guin. Després de l’apro­vació en el Con­sell Exe­cu­tiu es podrà fer demanda d’aquesta com­pen­sació aquesta set­mana. Hi haurà només set dies hàbils per fer la demanda.

Els primers 5.000 dies del Kursaal
Diu el David Muñoz de Flotados XL que per surar, abans s’ha d’estar enfonsat. Per aquest motiu, la companyia que comprovava com s’ajornava la gira per Hong Kong per la pandèmia va decidir fer una peça de major envergadura (XL) i per a sala. I havia de ser per celebrar els primers 5.000 dies del Kursaal. La gent d’El Galliner també en saben molt de què vol dir vaques magres i de perseverància. Van decidir el 1995 que era imprescindible recuperar la sala (oberta el 1927, amb capacitat per a 2.000 espectadors i que va tancar 60 anys més tard) i no van parar de sumar complicitats veïnals fins que es va obrir el 23 de febrer del 2007. Demà, després de 25 dies d’espera agònica, celebren els 5.000 dies.

La segona època del Kursaal, ara municipal, amb una gestió executiva des de Manresana d’Equipaments Escènics (MEES), que també inclou la programació al Teatre Conservatori, ha acollit fins a 1.878 espectacles i 2.388 funcions. La temporada passada van arribar al milió d’espectadors des de llavors (n’han recomptat 26.519 més). La lluita per disposar d’un teatre en condicions ha comportat que la sala hagi estat molt porosa a la veu de l’espectador. Bona prova d’això és que l’espectacle inaugural el van veure 4.000 persones. I que les mitjanes d’ocupació per temporada rondin el 80%. Els 600 abonaments més bons, s’acaben als 10 minuts d’haver-ho posat a la venda. Per sort, el Kursaal no necessita de cops mediàtics per reclamar l’atenció dels espectadors, però segons explicava el gerent Jordi Basomba a aquest diari fa setmanes que aquest acte “vol ser un acte d’injecció de moral”.

El Conservatori mateix va ser motiu de referèndum per veure si se li canviava l’ús teatral. Des del Kursaal van defensar-lo perquè, construït a mitjans del segle XIX, és dels pocs teatre de ferradura practicables avui Catalunya (al costat d’altres com el Principal de Sabadell o el romea de Barcelona i el Fortuny de Reus). I permeten una connexió entre el públic particular. No té la boca de 14 metres del’escenari gran del Kursaal i té moltes més localitats que l seva sala petita. La seva mida mitjana havia servit per anar programant espectacles familiars i escolars, fins que es va provar de portar ‘Conillet’, amb Clara Segura el 2017. Des de llavors, el teatre per a adults també hi té cabuda. Els de Flotados han vist com el 2020, dels 65 bolos previstos, només n’han pogut tancar tres. El més fàcil per al Kursaal i per a la companyia seria deixar-ho estar i esperar que hagi passat la tempesta de la Covid-19. Però tothom sap que la fusta, per molts remolins que l’enduguin avall sempre acaba surant. Pura física. 

J. BORDES
El Punt/Avui