Cerca de notícies

Enquesta

Auditoris digitals. Nous models de consum de música

19/11/2020 |

 

http://www.revistamusical.cat/auditoris-digitals-nous-models-de-consum-de-musica/

Durant la primavera passada, la insòlita situació de confinament domiciliari que vam viure va provocar un augment de la producció i el consum de productes culturals a través de les xarxes. Davant de la impossibilitat d’una interacció física, molts ens vam abocar, amb més o menys intensitat i de manera més o menys voluntària, a l’univers digital.

La necessitat de seguir imaginant-nos visibles per als altres i d’ocupar les hores mortes va provocar una febre desmesurada de propostes de tot tipus. En l’àmbit musical van proliferar els concerts des de casa, els videomuntatges de conjunts professionals i amateurs, els concerts d’alumnes d’escoles i conservatoris, i fins i tot petits festivals en línia. Per la seva banda, molts canals de distribució de continguts digitals que ja funcionaven van aprofitar el moment per augmentar la visibilitat.

Aquest és el cas del Palau Digital, el canal en línia del Palau de la Música Catalana. “El Palau Digital porta actiu des del 2019. Ara estem revisant-lo i adaptant-lo a la nova situació”, ens explica Judith Pi, directora de Comunicació de l’entitat. La plataforma és totalment gratuïta i està concebuda com un espai on mostrar l’activitat del Palau de la Música i de l’Orfeó Català, alhora que busca crear nous continguts d’interès general. “L’objectiu és arribar a tots els públics i no deixar ningú sense música”. Entre els nous continguts destaquen les càpsules audiovisuals dedicades als compositors i les obres relacionades amb la programació i la història del Palau, el cant coral i l’arquitectura de l’edifici. Un altre recurs que ofereix el canal és l’accés a l’arxiu històric de tot el material de què disposa el Palau de la Música, com enregistraments de concerts, programes de mà o l’arxiu de l’etapa moderna de la «Revista Musical Catalana».

L’Auditori de Barcelona, per la seva banda, ha accelerat la publicació de la seva pròpia plataforma digital, que ja estava en construcció, i ha arrencat la nova temporada amb una àmplia programació en línia amb el segell L’Auditori Digital. “L’Auditori Digital és un canal que no només ofereix vídeos sota demanda de la nostra programació, sinó que també és l’espai del nou segell discogràfic de L’Auditori i amb el temps s’ha de convertir en un canal de pensament i divulgació musical”, ens explica Lisi Andrés, cap de Comunicació i Màrqueting de L’Auditori. Durant aquesta tardor L’Auditori Digital ofereix vint-i-vuit produccions que en mostren la diversitat de programació: OBC, Banda Municipal, música de cambra, música antiga, músiques modernes i espectacles familiars. “L’objectiu principal de la plataforma és que no hi hagi cap obstacle que impedeixi al públic continuar en contacte amb la programació de L’Auditori”, diu Andrés.

Aquest és el cas també de L’Atlàntida de Vic, equipament que ja tenia prevista una incursió en l’àmbit digital que s’ha vist accelerada per la irrupció de la COVID-19. “En una situació tan crítica com la que estem vivint, els equipaments públics tenim l’obligació de persistir en el manteniment del servei i ens hem de responsabilitzar de la recerca d’alternatives que assegurin el nostre compromís amb la societat”, ens explica la seva directora general, Montse Catllà. L’Atlàntida ha creat una sala digital anomenada Sala 4 que emetrà espectacles pensats específicament per al mitjà digital i d’altres importats de la programació presencial que no es puguin dur a terme. A banda d’això, també proposa contingut complementari, com ara xerrades, tallers en línia, diàlegs amb els artistes, un nou espai d’acció educativa i un arxiu de continguts musicals. “El mitjà digital no pot usurpar el valor insubstituïble de l’experiència en directe, però aquesta iniciativa tampoc no és una mesura circumstancial. La Sala 4 neix amb vocació de servei públic i romandrà com un eix estructural i estratègic del projecte cultural de L’Atlàntida”, subratlla Catllà.

El Gran Teatre del Liceu també està treballant en diversos projectes audiovisuals que no veuran la llum fins a la temporada 2021-22. Tot i això, durant el mes de novembre ha emès a través de la xarxa alguns continguts que s’han hagut de cancel·lar arran de la nova aturada de la cultura. És el cas del programa simfònic De Carmen Amaya a Estrella Morente, dirigit per Josep Pons i amb Estrella Morente i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, o l’òpera Don Giovanni, enregistrada durant la preestrena de l’espectacle el 22 d’octubre, i Sis solos soles, les sis microòperes coproduïdes pel Liceu i Òpera de Butxaca i Nova Creació.

A banda de les grans institucions catalanes, altres entitats també s’han mogut de pressa a l’hora de repensar la manera com arribar al seu públic en temps de confinaments. Aquest és el cas de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, que durant el mes de setembre va estrenar l’OCM Digital Hall, una plataforma que permet visualitzar la seva temporada de concerts en streaming, o del Festival de Jazz de Barcelona, que davant la impossibilitat de fer diversos concerts de la programació ha optat per oferir la sèrie DO Jazz Cat al seu canal de Youtube.

En el cas de la Fundación Juan March, entitat que es dedica al foment de la cultura en l’àmbit estatal, els nous models d’emissió digital que ara proliferen donen la raó a una manera de fer que la institució ofereix des de fa anys. A través de canalmarch, la fundació comparteix un ampli ventall de materials culturals, entre els quals destaca la música. La programació musical de la Fundación Juan March explora posades en escena i combinacions d’obres i compositors poc habituals, juntament amb concerts didàctics i la producció d’òperes i altres gèneres de teatre musical.

Totes aquestes propostes semblen anunciar un canvi de model en la transmissió i el consum cultural que, si bé no ha de substituir l’actual, sí que sembla destinat a conviure-hi. El model digital permet un abast que no està limitat per la mobilitat de les persones, tal com ens explica Lisi Andrés: “Obre noves possibilitats de públics i ens permet abastar un rang més ampli del territori. A més a més, també possibilita la projecció internacional de les formacions residents i dels artistes”. En el cas dels grans equipaments culturals, l’entorn digital també els ofereix la possibilitat d’explicar millor els seus projectes i convertir-se en espais de divulgació: “Les nostres càpsules divulgatives estan plantejades tenint en compte diferents nivells de lectura, des dels no coneixedors fins als melòmans”, assenyala Judith Pi. D’altra banda, les noves formes de comunicació suposen importants reptes tècnics i comunicatius per fer de l’experiència digital un complement de la presencial: “En la realització dels concerts busquem aportar perspectives que no es poden oferir a la sala de concerts, ja que tenim clar que aquesta ha de ser una eina complementària a la presencialitat”, diu Lisi Andrés. Totes aquestes propostes, tant les digitals com les presencials, requereixen, això sí, el nostre suport, tant si és des de casa com a les sales de concerts, per poder mantenir la cultura viva, rica i diversa. 

Miquel Gené
Revista Musical Catalana