Cerca de notícies

Enquesta

Els horrors de la guerra a l'òpera '1714'

22/6/2004 |

 

L'obra, que s'estrenarà al Festival Castell de Peralada i després anirà al Teatre Grec, ha estat composta per set músics.

Els horrors que pateix la població civil durant una guerra són l'eix central de l'òpera '1714', que s'estrena al Festival de Peralada i després es podrà veure al
Teatre Grec de Barcelona.

Malgrat l'evidència del títol, 1714. Món de guerres no tracta de la guerra de successió espanyola, sinó que l'esdeveniment històric serveix com a punt de partida per parlar de totes les guerres i, més concretament, dels horrors que pateix la població civil en qualsevol conflicte bèl·lic: bombardejos, violacions, pedofília, assassinats i tortures són algunes de les atrocitats que mostra aquesta òpera contemporània amb llibret d'Albert Mestres, concepció i direcció musical de Josep Vicent i música de set compositors diferents: J.M. Mestres Quadreny, Josep Vicent, Ximo Cano, Carles Dènia, Rafael Reina, Joan Enric Canet i Ramon Ramos.

L'obra, que és una coproducció a quatre bandes entre Peralada, el Fòrum-Grec 2004, la Fundación Pablo Sarasate de Pamplona i l'Institut Valencià de la Música, s'estrena el dia 23 de juliol al Festival de Peralada i també es podrà veure a Barcelona, els dies 27 i 28 de juliol, a l'amfiteatre Grec.

1714. Món de guerres vol recrear la realitat social de totes les guerres, "des de la guerra de 1714 fins ara, en les quals no hi ha ni guanyadors ni perdedors", va explicar ahir Albert Mestres, que ha estat deu anys treballant en el llibret. Per Mestres, la data de 1714 "és un mite bèl·lic que ha estat exalçat o demonitzat. Jo rebaixo aquesta guerra al nivell de totes les guerres".

L'òpera, que a més dels diferents estils musicals dels compositors inclou dalt l'escenari actors i cantants -també un cantaor-, arrenca amb l'explosió d'una bomba en un mercat. "Vaig començar a escriure l'obra durant el setge de Sarajevo -recorda Mestres-, i he volgut fer un paral·lelisme amb el setge a Barcelona durant el 1714, sota el qual pateixen els civils, que s'hi troben enmig sense tenir-hi res a veure".

Els personatges reals i imaginaris s'entrecreuen en aquesta òpera barreja de Commedia dell'Arte i tragèdia. Així, en Pinxo i en Panxo en lloc de punxar-se amb un punxó executen el filòsof Jean-Jacques Rousseau i el jurista Cesare Beccaria mentre un soldat israelià i un poeta palestí dialoguen amicablement sobre els motius de la guerra. En una altra escena, aquesta tràgica, un grup de refugiades són violades per un escamot de soldats. També hi apareixen les forces de pau internacionals, les ONGs i el marquès de Sade amb una nena, fins que, al final de la batalla, la poeta Sylvia Plath busca deixalles entre els morts. Finalment, les Fúries-Parques i el marquès de Sade xerren sobre la inutilitat dels anhels humans mentre els supervivents inicien la reconstrucció de la ciutat.

Actors i cantants
El Cor de la Generalitat de València comparteixen escenari amb tres actors teatrals -Manel Barceló, Mireia Chalamanch i Xavier Mestres- i amb dos cantants d'estils ben diferents: Pau Bordas, baix, i Carles Dènia, cantaor. També dalt l'escenari pujarà la formació holandesa que dirigeix Josep Vicent, The Amsterdam Percussion Group, mentre que, al fossat, Vicent dirigirà l'Orquestra Pablo Sarasate.

Pel que fa a la direcció d'escena, Ramon Simó ha descontextualitzat l'acció tant en el temps com en l'espai, i s'ha centrat a crear un espai minimalista amb una pantalla al fons en què les imatges recolzen l'acció escènica.

Marta Porter
Avui