Cerca de notícies

Enquesta

Robert Gerhard, el rei de la casa

18/10/2020 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/robert-gerhard-el-rei-de-la-casa-127711

La Biblioteca de Catalunya homenatja un dels seus membres més il·lustres

La Biblioteca de Catalunya (BC) ha organitzat per quart any consecutiu la jornada de pensament de les Pedrellianes. En aquesta edició de 2020, que va tenir lloc el 14 d’octubre, el cicle s’ha dedicat a un dels noms propis més rellevants de la música moderna a Catalunya: Robert Gerhard. Una mirada al compositor que arriba el 50è aniversari de la seva mort i a les portes del 2021, 125è aniversari del seu naixement. L’entrega d’enguany no s’ha escapat de les conseqüències de la pandèmia i ha obligat a la BC a repensar algunes de les activitats que tenia previstes.

Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya (BC) va ser l’encarregada de donar la benvinguda als assistents del cicle temàtic a La Biblioteca a les nou del matí juntament amb Rosa Montalt, cap de la Secció de Música de la institució. La jornada va comptar amb cinc conferències per part d’experts com Magda Polo, filòsofa i professora a la Universitat de Barcelona amb “L’estètica musical de Robert Gerhard”, el musicòleg Julian White amb “Les arrels de Gerhard en la música popular catalana” i amb projeccions com un extracte de mitja hora del documental sobre el compositor vallenc The Explorer de Barry Gavin. A la tarda va tenir lloc una taula rodona amb el pianista Daniel Blanch, la soprano i activista M. Teresa Garrigosa i el cap del departament de Musicologia de l’ESMUC Joaquim Rabasseda. El debat es va centrar en la lluita per revalorar les figures més destacades de la música catalana. Al final de la diada, els assistents van poder fer una visita a l’exposició de Robert Gerhard situada a la sala de llevant de la BC.

L’elecció de Gerhard per les Pedrellianes d’enguany representa el retorn de la música del compositor a una institució a la qual va tenir un gran impacte entre 1934 i 1939 quan va ser encarregat de la Secció de Música. Les seves publicacions i la bibliografia desenvolupada van suposar una gran tasca a l’entitat en una època en què Catalunya posava molts d’esforços en fer valdre la cultura del país. El músic va destacar especialment amb la documentació de la música contemporània i la creació d’un festival especialitzat en aquest estil musical. Tot això, sota el llegat i mestratge del compositor i musicòleg Felip Pedrell, el fons del qual es conserva a La Biblioteca. La guerra civil, però, va truncar el seu projecte a la BC i, com molts d’altres impulsors culturals del moment, va haver d’exiliar-se. Ara, amb el record de la dictadura cada cop més lluny, la institució li torna a donar la benvinguda i, orgullosa, en fa bandera.

“La institució torna a donar la benvinguda a Gerhard i en fa bandera”

Les Pedrellianes s’inicien l’any 2017, amb motiu del centenari de la creació de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya, com unes jornades anuals que busquen debatre i oferir respostes a les inquietuds de la comunitat musical actual referent a la creació, docència, investigació i patrimoni. La importància de tractar certs temes i la bona rebuda de les Pedrellianes han fet que, malgrat la pandèmia, la institució estigui determinada a mantenir i donar continuïtat a les jornades pels següents anys.

Transformant la tradició

Nascut a Valls el 1896, Robert Gerhard i Ottenwaelder prové d’una família francosuïssa però té un imaginari ple de catalanitat. Amb una personalitat que es mou entre el seny i la rauxa, des de ben petit beu de la tradició popular del seu poble i, ja com a estudiant, rep el mestratge d’Enric Granados i Felip Pedrell, de qui en va esdevenir deixeble. Aquest darrer l’inicia en l’estil Wagnerià i en l’aspiració a renovar la música tradicional del principat. El caràcter dialogant de la societat d’una terra mediterrània com la seva li suposa una actitud de consens i de joc entre la tradició i la modernitat que és molt present en la seva música al llarg de les etapes artístiques. Gerhard arriba a escriure dues sardanes i diverses adaptacions de cançons populars. Amb el pas dels anys, evoluciona cap a obres més aforístiques i amb influències de Ravel, Debussy i Falla, i incorpora també la modernitat del so dels nacionalismes de Bartók, Kodaly i Stravinski.

Al seu exili al Regne Unit esdevé un complet desconegut, però sorprèn amb la seva música ibèrica que fuig dels clixés de compositors com Albéniz i Falla. En un primer moment es guanya la vida arranjant sarsueles i música espanyola sota el sobrenom de Juan de Serralonga. Més endavant, comença a compondre música incidental per a la ràdio, la televisió i inicia una llarga i fructífera col·laboració amb la BBC. Amb l’evolució Schöenbergiana i la figura de Webern, Gerhard s’entrega totalment al dodecafonisme, tot influït pel concepte poètic de Valery i la narrativa musical de Stravinsky. És en aquesta etapa quan comença a gaudir d’un gran reconeixement internacional.

L’any 1954 instal·la a casa seva un dels primers estudis de gravació particulars del país on desenvolupa el seu vessant electrònic per la qual s’havia començat a interessar uns anys abans. Lament for the death of a Bullfighter, composta el 1959 i una de les seves primeres obres de maduresa en aquest estil, el vincula estretament amb el llegat de Lorca. La 3a simfonia de Gerhard ‘Collages’, escrita el 1960, és de les primeres del món orquestral en incorporar una formació simfònica a la combinació de fragments de cintes de gravació. L’excel·lent treball amb les textures generades en aquest estil i l’establiment d’un contrapunt entre aquestes suposa un tret distintiu de l’autor.

Una nova forma de compondre que evoluciona cap a la música concreta i al treball directe amb el so, les seves textures, els seus harmònics… fins a arribar al punt en què el tractament sonor esdevé el centre de la seva música. A escala conceptual, en aquesta etapa, incorpora a la seva música cada cop més el pensament filosòfic de l’absurd de Camus i l’existencialisme de Sartre. L’evolució compositiva, la innovació, l’assimilació estilística que fa de pont entre l’escola de París (propera a l’estil de Ravel) i la de Colònia (música essencialment electrònica), donen la raó a Gerhard quan afirmava que “la tradició no només s’ha de reproduir, s’ha de transformar”.  

Pau Requena
Núvol