Cerca de notícies

Enquesta

Mozart a Praga

7/10/2020 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/mozart-a-praga-125155

L’Orquestra Simfònica del Vallès ens acompanya en un viatge a Bohèmia a través de l’obra de Mozart aquest dissabte 10 d'octubre al Palau de la Música

«Sembla que Mozart hagi escrit exclusivament per a la gent de Bohèmia, la seva música és compresa a Praga millor que a cap altra zona i, fins i tot, al camp és coneguda i aclamada»: aquesta frase, publicada en un article al Prager Neue Zeitung poc després de la mort del compositor, reflecteix la popularitat que el geni vienès gaudí fora del seu país. El proper dissabte 10 d’octubre al Palau de la Música, l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la batuta de Birgit Kolar, ens transportarà novament a la ciutat que inspirà el programa de la vetllada, purament mozartiana.

La tardor de 1787, Wolfgang Amadeus Mozart, juntament amb la seva esposa Constanze, viatjà a Praga per dirigir l’estrena de Don Giovanni. Fou precisament aquest trajecte el que també inspirà Eduard Mörike pel seu llibre Mozart, en el seu viatge a Praga, un genial retrat del compositor construït a partir d’una anècdota banal. I és que Don Giovanni, descrit l’any 1814 per E.T.A. Hoffman com «el conflicte de la naturalesa humana amb tots els poders desconeguts, monstruosos, que la rodegen, esperant la seva destrucció», forma part irrevocablement de la personalitat del geni vienès: l’obertura de l’òpera, el principi de la qual està escrit en la mateixa tonalitat de Re menor que trobarem després en l’inacabat Rèquiem, és el reflex de Mozart i del personatge que ell mateix creà a través de la seva obra. Els fantasmes psicològics del compositor —que s’ha especulat que podia haver-se imaginat la figura del Commentatore com la del seu pare, mort quan Mozart començava a compondre l’òpera— i la mort que persegueix a Don Giovanni es fusionen en l’inici esglaiador de l’obertura que, des del primer moment, és portadora del fatídic missatge que rep Don Giovanni al cementeri de Sevilla: «el teu riure acabarà abans de l’aurora». L’obertura, però, no deixa d’ésser un resum, un avançament del que succeirà a l’òpera: per això mateix, també podem escoltar un canvi de tonalitat a Re Major: són els balls en què participa Don Giovanni; és el riure, també, de Mozart; és l’alegria, en definitiva, que en conjunció amb la mort, omple totes i cadascuna de les notes d’aquesta partitura que permeté a Txaikovski, en veure el manuscrit, afirmar que ja es trobava «en presència de la divinitat».

Seguidament a l’obertura de Don Giovanni, l’OSV programa el darrer concert per a violí de Mozart: el Concert per a violí i orquestra núm. 5, en La Major, també conegut com a “turc”. Aquesta obra, composta l’any 1775, és l’única peça de tot el concert que no va ser estrenada a Praga; no obstant, el caràcter mozartià tant respectaven els bohemis com Txaikovski, hi és: amb 19 anys, Mozart va compondre el primer moviment del concert amb tocs innovadors, malgrat no apartar-se de la forma sonata tradicional. El concert comença amb un atípic però majestuós aperto orquestral que no constitueix res més que la música que acompanyarà al solista, un cop efectuada la seva entrada. El tema principal, per tant, sorgeix per primer cop quan el violí provoca un canvi de caràcter, prenent el protagonisme de l’escena amb una melodia suau i lenta, pròpia d’un segon moviment, abans de reprendre el tempo principal, quelcom inèdit en el repertori concertista de Mozart. Un any després de la publicació d’aquest concert, Mozart compongué l’Adagio per a violí i orquestra en Mi Major, K. 261, una obra suposadament escrita per substituït el segon moviment original del concert que, acompanyada de l’OSV, interpretarà i dirigirà la violinista Birgit Kolar. És el tercer moviment el que dóna el popular sobrenom al concert, un Rondo final basat en el tema d’un minuet al qual retorna en diverses ocasions. El moviment inclou, a més, una secció amb “música turca”, molt popular en la època —preneu com a exemple el Rondo allà Turca del mateix Mozart—, complementada amb un canvi de tonalitat (de La Major a La menor).

La Simfonia núm. 38, en Re Major “Praga” tancarà la vetllada: va estrenar-se després del primer viatge de Mozart a la ciutat i, tot i que no està demostrat que l’hagués compost especialment dedicada a la ciutat, el sobrenom restà com una prova de l’agraïment del compositor per la popularitat que gaudia entre els bohemis. La simfonia, que consta de tres moviments en forma sonata, destaca per l’esplèndida orquestració especialment en la secció de vents: els instrumentistes de vent de Bohèmia tenien gran fama arreu d’Europa, argument que podria defensar el fet que Mozart hagués compost la simfonia pensant en els ciutadans de Praga. En qualsevol cas, l’ús que fa Mozart d’aquests instruments a la seva partitura demostren un important avanç en la seva tècnica compositiva que imitaria en simfonies posteriors.

Aquest és el segon concert de la seva 25ª temporada que l’OSV ofereix al Palau de la Música. L’orquestra, que aposta per un esperit innovador en els formats i pel talent local i el diàleg amb altres disciplines artístiques, oferirà dues sessions del concert en la mateixa tarda, una a les 18:30 i una altra a les 21:30: així doncs, l’orquestra referma la seva voluntat d’oferir espectacles de qualitat en temps pandèmics amb una sessió doble que garanteix la seguretat, confiança i tranquil·litat del públic assistent.

Núvol