Cerca de notícies

Enquesta

Bieito polemitza amb un al.legat contra l'explotació sexual

21/6/2004 |

 

La violència i les escenes explícites d''El rapto del serrallo' generen ovacions i xiulets a Berlín.

La Komische Oper de Berlín va acollir ahir a la nit entre aplaudiments, esbroncades i alguns abandonaments prematurs l'estrena d'El rapto del serrallo. L'òpera que Wolfgang Amadeus Mozart ambienta en un harem es converteix en mans de Calixto Bieito en tot un controvertit al.legat contra l'explotació sexual. Per transmetre aquest missatge, el director català trasllada l'acció a un bordell on es produeix un vertiginós encadenament de provocadores escenes carregades de violència i sexe explícit que en diverses ocasions provoquen el malestar de l'espectador.
Bieito tanca en gàbies ballarines de striptease que en escena pateixen abusos i maltractaments. Per ell, és una manera directa i clara de denunciar la situació d'indefensió en què es troben les prostitutes. "Envoltades de mafiosos, que les exploten i converteixen en esclaves", va dir ahir Bieito a aquest diari.
El director més internacional del teatre espanyol ha realitzat diverses escenografies operístiques a Alemanya, on ha sobresortit per la seva audàcia, tot i que fins ara no havia treballat mai a Berlín. El diari sensacionalista Bild es va encarregar d'escalfar l'ambient abans de l'estrena. La seva crònica titlla l'obra de "vomitiva, per la proliferació de violència, sadisme i perversió sexual".
Bieito considera que al mateix teatre li interessa l'escàndol. "No acuso ni la premsa ni el teatre, però és una cosa que els beneficia a tots dos", va assegurar. Ell compara aquesta obra amb Novecento, de Bernardo Bertolucci. "Quan es va estrenar tothom parlava de la prostituta epilèptica que masturba Robert De Niro i Gérard Depardieu, però el film, igual que l'obra de Mozart, parla de grans temes".
A l'adaptació, Bieito ret homenatge al seu adorat Bertolucci a l'incloure en boca d'Osmin, el propietari del prostíbul, els intensos monòlegs que interpreta Marlon Brando a L'últim tango a París. "La música de Mozart és brillant, però el llibret no està a l'altura, per això he inclòs aquestes frases". Paul, el personatge de Brando, li recorda Osmin, "pels límits de soledat que ha assumit".
La premsa berlinesa va rebre l'estrena amb més tranquil.litat. El Berliner Zeitung va escriure que Bieito intenta convertir l'escenari en un instrument per transmetre veritats, mostrar la violència en les relacions modernes i preguntar en veu alta què signifiquen la llibertat i l'amor al segle XXI.

G. Cáceres / C. Savall
El Periódico