14/9/2020 |
https://www.nuvol.com/musica/classica/la-nova-creacio-tendencia-aquesta-tardor-120473
La Biennal de quartets, Mixtur i OUT · SIDE situen Barcelona com a centre d’avantguarda musical.
És un moment estrany en què, de cop, estan passant moltes coses, potser més de les que els nostres ritmes vitals post confinats poden assimilar. Però, al mateix temps, clama al cel una extraordinària necessitat de tornar a tocar i tornar a escoltar música en viu. Tant públic com intèrprets tenim necessitat de tornar-nos a trobar i, gràcies a uns programadors que han fet la seva feina -amb més dificultats que mai però també amb més ganes que mai-, la clàssica posa la directa després d’un preludi estiuenc que ha fixat les noves bases de l’activitat concertísica. Apaguem els llums i que soni la música.
Quina música, però? Les tendències són ben contrastades: referents immortals versus nova creació. Per una banda, el Liceu ens prepara una vetllada de renaixement espiritual a Montserrat amb el mestre Josep Pons al capdavant de l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu que compta amb veus internacionals -molt poc en la línia dels nous temps, que aposten vivament pel talent local-, l’Escolania de Montserrat per interpretar Pärt, Mozart i Beethoven, autor triplement programat en format simfònic amb propostes com la del Palau amb Dudamel i la novena i la versió de Tomàs Grau d’aquest cant de germanor amb l’OCM. A El Primer Palau, el violinista Miquel Muñiz Galdon proposa un repertori postromàntic amb Grieg, Brahms, De Falla (amb arranjament de Kreisler), Ravel, Garreta, Manén i Szymanovsky i, per tat, a grans trets, cap novetat a la vista.
Una de les propostes més destacades del panorama musical tardorenc és la Biennal de quartets que coprodueixen L’Audirtori i el Quartet Casals, que dedica quatre matinals al “Papa Haydn” on s’interpretaran els quartets més importants de la maduresa del compositor que va inventar el gènere més clàssic. Però, a la vegada, la formació de dos violins, viola i violoncel té absoluta vigència i es revela com un vehicle ad hoc per il.lustrar els nous temps, “per la seva intimitat i la capacitat que té de fer-nos connectar els uns amb els altres”, comenta encertadament Bernat Prat, violinista del Quartet Cosmos. Com a prova del nou de tants i tants compositors, el quartet de corda ens arriba avui com una aposta arriscada de creadors com els que podrem escoltar aquesta setmana a Barcelona: Luis Codera Puzo, Raquel García-Tomás, Josep Soler, Jordi Cervelló, Pēteris Vasks i Hèctor Parra.
Les “músiques inusuals” tornen a tenir cabuda a la programació catalana. Serà la cinquena edició d’OUT · SIDE, un projecte que naixia el 2016 de la mà del compositor Luis Codera per «promoure i donar visibilitat a aquestes noves propostes sonores» que eren fruit de l’interès museístic i d’exhibicions artístiques dels darrers anys: l’exploració dels diferents llenguatges visual, sonor, literari i corporal. Tal i com avançava Ivet Zwatrzko, el festival OUT · SIDE parla sobre “els engranatges de la pròpia creació, de la recerca per la sofisticació melòdica, dels viaranys més complexos de les creacions consolidades i històriques” en una edició que aprofundeix en el context i el contingut de les músiques ofertades, un fructífer diàleg entre l’antiguitat i els nous llenguatges. Amb una ferma aposta pels formats cambrístics que tan ens interpel.len en aquest retorn a la clàssica, el festival ens convida, entre el 25 de setembre i el 24 d’octubre, a gaudir de la música al Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona i el Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat.
Si no n’esteu al cas, quan acabeu de llegar l’article, correu a mirar la programació d’un Festival Mixtur que s’ha reformulat i s’ha adaptat als nous temps: fins al 20 de setembre, Fabra i Coats – Fàbrica de Creació ens convida a compartir l’or del present, aquest bé tan preuat com és la música en viu i fomentar la nova creació. Oliver Rappoport i Oriol Saladrigues han programat una edició amb formacions internacionals i locals com Garage Ensemble, Sigma Project, duo Lallerment&Marques, Brouwer Trio, Discordian Community Ensemble o la violoncel·lista Erica Wise, mostres tant del talent emergent com consolidat. Però també presenta activitats en streaming, de les quals cal destacar el Taller de Composició i Experimentació Sonora, amb professors com Michael Beil, Hèctor Parra, Martin Matalon o Agustí Charles. La línia pedagògica és viva també amb el Taller d’improvisació, liderat per Joëlle Léandre, i el Taller d’Interpretació de flauta a càrrec d’Helen Bledsoe. A més, s’ofereixen masterclasses, conferències i taules rodones obertes al públic general. A banda, Mixtur és ferm amb el seu compromís amb la creació a través d’encàrrecs locals, nacionals, internacionals i el foment, especialment, de la participació de les dones artistes. Enguany s’ha proposat de compartir coneixements i experiència a Voro Garcia, Etziar Viloria, Inés Badalo i Aaron Cassidy.
I d’altres veus que poc a poc es van pronunciant i que reforcen el discurs d’aquests tres esdeveniments claus i definitoris de la tardor de 2020, Biennal de quartets de corda, Mixtur i OUT · SIDEque ens recorden que, com defensava Schönberg, “Art means: New Art”. Però, és clar, ja ho diuen que una flor no fa estiu.
Aina Vega i Rofes
Núvol