Cerca de notícies

Enquesta

Dudamel immersiu

16/9/2020 |

 

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1849517-dudamel-immersiu.html

El director veneçolà proposa introduir-se en les entranyes d’una orquestra a ‘Symphony’, una pel·lícula de realitat virtual que s’estrena al CosmoCaixa.

El projecte, diu el director, és “una nova clau per obrir la porta de la música” a la gent més jove
Dudamel torna divendres al Palau de la Música amb la ‘Novena’ de Beethoven
Un pro­jecte ela­bo­rat durant els últims qua­tre anys per la Fun­dació La Caixa per­met endin­sar-se en les entra­nyes d’una orques­tra (la Mah­ler Cham­ber, amb 41 joves músics de 22 països diri­gits pel famós direc­tor veneçolà Gus­tavo Duda­mel) a través de la rea­li­tat vir­tual. Aquesta insòlita experiència, en forma de film immer­siu, s’ano­mena Symp­hony i es pot “viure” (no “veure”, com dei­xava ben clar ahir Duda­mel) fins al 8 d’octu­bre al Cos­mo­Caixa de Bar­ce­lona, amb una pri­mera part en for­mat panoràmic que inci­deix, per mitjà de les vivències de tres músics, en el pai­satge sonor de la costa medi­terrània, Colòmbia i Nova York, i una segona, en una altra sala, que per­met, amb l’ús, ja, d’ulle­res i auri­cu­lars de tec­no­lo­gia vir­tual, endin­sar-se, pri­mer, en l’inte­rior d’un violí i, després, gau­dir, amb la batuta de Duda­mel al davant dels nos­tres nas­sos, de l’orques­tra, que inter­preta, entres altres peces, el pri­mer movi­ment de la Cin­quena sim­fo­nia de Beet­ho­ven i el Mambo del West side story de Leo­nard Berns­tein. L’experiència immer­siva, gratuïta però amb reserva prèvia a través del web de Cos­mo­Caixa, té una durada apro­xi­mada de qua­ranta minuts i, després de la seva estrena mun­dial a la capi­tal cata­lana, recor­rerà durant deu anys l’Estat espa­nyol i Por­tu­gal.

Symp­hony, diri­gida pel català Igor Cor­ta­de­llas, com­bina imat­ges reals (fil­ma­des en 360° l’estiu de l’any pas­sat al Gran Tea­tre del Liceu) amb d’altres de gene­ra­des per ordi­na­dor i efec­tes visu­als. I repre­senta, segons defen­sava ahir Gus­tavo Duda­mel, “una nova clau per obrir la porta de la música” a joves gene­ra­ci­ons per a les quals la música clàssica és encara quel­com “inac­ces­si­ble”. “El resul­tat ha estat com­mo­ve­dor i trans­for­ma­dor; em va fer arri­bar al punt més pri­mi­geni de la meva experiència musi­cal”, con­fes­sava ahir el cèlebre direc­tor de l’Orques­tra Fil­harmònica de Los Ange­les i l’Orques­tra Simfònica Simón Bolívar, per al qual Symp­hony s’ins­criu de ple en la seva con­cepció de la música no única­ment com a entre­te­ni­ment, sinó com un “ele­ment d’unió capaç de tre­nar tota mena de diferències”, i alhora com un “poderós mitjà de trans­for­mació social”. “Boge­ries com aques­tes són molt necessàries”, va con­cloure som­ri­ent.

Un“poema visual”

La boge­ria inclou un viatge vir­tual, també, al taller del repu­tat lutier bar­ce­loní David Bagué, així com la inter­pre­tació, en la pri­mera part –panoràmica i sense parau­les, i per a la qual no calen ni ulle­res ni auri­cu­lars– d’una Pièce en forme de haba­nera per a vio­lon­cel i piano de Mau­rice Ravel, el Take five de Paul Des­mond i la colom­bi­ana Pájaro ama­ri­llo de Rafael Campo Miranda, totes fruit, segu­ra­ment, del mapa sonor d’on van ser engen­dra­des. “Els sons que ens envol­ten han estat font d’ins­pi­ració per als nos­tres cre­a­dors des del prin­cipi dels temps”, expo­sava Cor­ta­de­llas, per a qui Symp­hony és un “poema visual” i, a la vegada, una “capsa de música fràgil i deli­cada”.

Il·lusi­o­nada per haver pogut des­ve­lar una gran “incògnita” (el mateix Duda­mel adme­tia que el pro­jecte, al prin­cipi, li havia sem­blat “abs­tracte”), Elisa Durán, direc­tora gene­ral adjunta de la Fun­dació La Caixa, va defi­nir Symp­hony com una opor­tu­ni­tat per “viure i sen­tir la música com mai” i, alhora, per con­ver­tir-se en “un músic més” de l’orques­tra de Duda­mel. “La tec­no­lo­gia és fona­men­tal, però no pot ser-ho tot”, va con­cloure, no obs­tant tot ple­gat, el direc­tor veneçolà. “La interacció entre el que passa a l’esce­nari i el públic con­ti­nua sent clau per a la màgia de la música.” Amb el públic, aquesta vegada, a les buta­ques i no pas ficant vir­tu­al­ment el nas entre flau­tes, fagots i vio­lins, Gus­tavo Duda­mel tor­narà aquest diven­dres al Palau de la Música per diri­gir la Novena de Beet­ho­ven amb l’Orfeó Català i el Cor de Cam­bra del Palau. 

GUILLEM VIDAL
El Punt/Avui