Cerca de notícies

Enquesta

Oleguer Aymamí: “La clàssica és valenta”

23/8/2020 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/oleguer-aymami-la-classica-es-valenta-117825

Música antiga i feminitat a les Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes

Aquest dijous 27 d’agost, la mezzosoprano Cristina Segura i l’Ensemble Exclamatio, formada per Oleguer Aymamí, violoncel i violoncel piccolo, Edwin García, guitarra i tiorba, i Ariel Rychter, orgue positiu i clavicèmbal, clouran les Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes amb un programa de música antiga on hi seran presents Monteverdi i Händel, però també hi ha una reivindicació de la figura de la dona a través de les obres de Barbara Strozzi, Francesca Caccini i Isabella Leonarda. Per endinsar-nos a l’univers que retrata aquest concert, hem conversat amb Oleguer Aymamí, intèrpret i director, membre fundador de l’Ensemble Exclamatio.

Des de fa unes quantes dècades, la música antiga viu una edat daurada. Figures com Nikolaus Harnoncourt, John Eliot Gardiner, Philippe Herreweghe, Jordi Savall o Gustav Leonhardt han investigat amb l’ànim de donar “una volta més” a allò que ens arribava del Renaixement i el Barroc, d’anar a les fonts de manera crítica i abstreure’ns de manierismes i del que ens havia arribat com a dogma de segles anteriors. Calia consultar les primeres edicions de les partitures i extreure noves conclusions, però també impregnar-se del context i de textos com els tractats de Muffat fins a Leopold Mozart. Es crea un nou estil interpretatiu que compta amb una recreació dels instruments de l’època i que contradiu allò que ens havia arribat com a herència d’una forma interpretativa principis de segle XX, quan sales i orquestres eren cada cop més grans i van veure que s’havia perdut l’essència d’aquesta música. Es proposa un “nou estil que vol ser molt més fidel, però que, tanmateix, no podem saber mai si era com creiem ara”.

La recerca musicològica és intrínseca a la pràctica de la música antiga, encara que avui dia “ja som hereus d’aquesta nova generació i reproduïm l’estil que ens proposen aquest grans mestres”, comenta el violoncel·lista i director. La clau, comenta, és desenvolupar l’esperit crític amb qualsevol cosa que vulguis tocar, “crític en el sentit positiu, de ganes d’anar un pas més enllà, de posar els per quès”, però Aymamí és conscient que estem al segle XXI i que “som intèrprets del món actual que ens nodrim de l’herència dels grans” però, alhora, es proposen coses noves. “Fent aquesta recerca, ens convertim en editors crítics”.

Tocar amb criteris històrics confereix més llibertat. Avui dia, toquem amb aquesta premissa tant la música barroca com la romàntica o la contemporània ja que, “sigui quin sigui l’estil i època, quan toquem amb criteris històrics, obtenim cada cop més informació i coneixement i multipliquem les nostres possibilitats com a intèrprets”. En gran mesura, aquesta música, especialment la de llaüt, tiorba o clavicèmbal té molt present la improvisació, com en la pràctica del folk, que aporta una major llibertat, fins i tot a nivell d’harmonia, i varia la forma de tocar, especialment a través de l’articulació.

L’Ensemble Exclamatio, de geometria variable i adaptable a cada programa, proposa un diàleg entre la música antiga i tots els inputs que els arriben de la música actual. Els músics interaccionen posant en valor, especialment, la seva versatilitat i fan convergir la música antiga amb la moderna, que aporta una nova sonoritat. Per exemple, un programa música del seicento es pot combinar amb obres del minimalisme de Glass o Pärt. La formació pren el nom d’una figura retòrica que es troba en molts tractats de l’època i remet a l’accent que fa la veu o la línia musical quan vol remarcar algun aspecte. “Vaig agafar el nom per expressar l’exclamació com a cosa positiva pel fet d’anar endavant, oferir el talent i les ganes de tocar. Vol ser una mena d’obertura per replantejar els fonaments i crear un ímpetu”, comenta Aymamí.

A banda dels grans noms que hem citat al principi del text, d’altres referents importants d’Oleguer Aymamí són artistes com el Quartet Casals o el Quartet Mosaïques amb el violoncel·lista Chistophe Coin, a banda de diversos professors i companys que l’han inspirat. Com a músic i violoncel·lista català dona un valor afegit a la figura de Pau Casals, a qui no només “reconeixes tant com a violoncel·lista sinó també per la vessant social i política, pel seu compromís amb unes idees en favor de la justícia i la pau”.

L’Ensemble Exclamatio tocarà al costat de la mezzosoprano Cristina Segura, “una cantant amb una expressió espectacular en cada rol que ha d’afrontar”. Segons Aymamí, Segura és una artista polivalent que excel·leix tant en el lied com en l’òpera o la música antiga, amb una gran capacitat de ser fidel a cada estil. “Destaca el seu ampli registre de veu i defuig les etiquetes”, conclou.

Oleguer Aymamí és un gran defensor del decisiu paper de la dona a la història de la música, però considera que aquesta reivindicació hauria d’estar assumida i normalitzada. “Fins i tot em resulta difícil d’entendre com en el context de la nostra generació hem de lluitar tan encara. Si llegeixes la vida de les compositores se’t posa la pell de gallina de veure com van arribar a lluitar. Però és cert que mai és prou reivindicar el talent femení”. Aymamí considera que és possible que en el món artístic hi hagi més igualtat, però encara falta fer molta pedagogia per poder tenir les mateixes oportunitats. “Cal exercir-ho, cal igualar tots els rols”, sentencia.

El repertori del concert del 27 d’agost al Monestir de Pedralbes posa de relleu l’univers Strozzi, Caccini i Leonarda. Aymamí posa èmfasi en la gran qualitat de la seva música i més tenint en compte les enormes dificultats amb què es van enfrontar aquestes artistes que tenien la necessitat d’expressar-se a nivell emocional en un món dominat pels homes. En un context tan difícil, Són dones que, malgrat tot, van tenir la sort de viure en un entramat social que els va permetre manifestar-se artísticament i fer que la seva música arribés als nostres dies. Aquestes autores presenten un punt reivindicatiu “que no hauria de ser necessari”, a banda de gran profunditat en la seva manera d’escriure la veu a partir de textos d’una potent intensitat dramàtica. Seguint amb l’homenatge a la figura femenina, el programa es completa amb obres protagonitzades per rols femenins, com Orontea (Cesti), Ottavia (Monteverdi) qui declama un manifest feminista de gran vigoria, o Alcina (Händel).

Oleguer Aymamí considera que el concert al Monestir de Pedralbes és una “molt bona ocasió per als qui encara no han anat a concerts per tornar a sentir-se públic”. Sentirem un programa al voltant de la figura de la dona que, a més, “ens ajuda a posar en valor l’expressivitat per intentar transmetre emocions que ens facin combatre les circumstàncies”. Ensemble Exclamatio interpretarà peces d’una gran bellesa, a més de molt intenses i expressives que ens ajudaran a reivindicar-nos i valorar-nos com a societat a través de la música. Finalment, “volem que sigui una autèntica celebració”, comenta el cellista.

A aquestes alçades de la represa, Aymamí posa en valor la tasca dels programadors que han organitzat concerts en aquestes circumstàncies. Considera que la seva feina s’ha convertit, avui, en “un acte de valentia”, i, veient que el públic respon tan bé, “ens hi hem de llençar”. Aymamí diu convençut que “nosaltres volem participar d’aquest retorn, perquè la vida continua i si les entrades estan exhaurides vol dir que la gent vol ser-hi”. Ara ja no estem al moment inicial del confinament, en què una reacció comuna i bastant lògica ha estat dedicar-nos a “coses pendents”, aquelles que anàvem deixant de banda durant l’atrafegat hivern per abordar-les a l’estiu, amb més tranquil·litat. Oleguer Aymamí comenta que, ara, s’han de fer coses per seguir lluitant i per això, a banda de recuperar partitures que tenia ganes de treballar, ha creat un curs de música antiga amb Alba Roca i Xavi Puertas que tindrà lloc al Monestir de Sant Daniel entre el 2 i el 5 de setembre. Es tracta d’un curs intensiu de violí, violoncel i contrabaix històrics on hi haurà masterclasses de Manfredo Kraemer que es dirigeix tant a músics professionals com a joves intèrprets d’un perfil de Grau Mitjà, per acostar així l’especialitat als músics abans de la formació superior. Això els obre un gran ventall de possibilitats i esdevé un “aparador” molt atractiu, com ho serà també el concert del Monestir de Pedralbes, una invitació a reivindicar que la clàssica està fent les coses bé en el marc d’una #CulturaSegura.

En aquest enllaç podeu aconseguir les darreres entrades per aquest concert d’Ensemble Exclamatio i Cristina Segura. 

Aina Vega i Rofes
Núvol