Cerca de notícies

Enquesta

Els quartets Gerhard i Lassus homenatgen Mozart

8/1/2020 |

 

El Cicle Intèrprets Catalans al Palau de la Música Catalana presenta tres concerts amb un denominador comú: la Primera Escola de Viena, amb quartets de Mozart dedicats a Haydn i un de Beethoven. Els podrem escoltar el 15 de gener i el 17 de juny amb el Quartet Gerhard, i el 3 de març amb Lassus Quartett.

En els darrers anys s’està donant un fenomen interessant i engrescador a Catalunya: l’auge dels quartets de corda. Dos d’aquestes formacions emergents que han seguit l’estela del que podem anomenar “Ur-Quartett”, el Quartet Casals, són el Quartet Gerhard i el Lassus Quartett. Un element que els uneix en el marc del cicle Intèrprets Catalans és la programació de l’Erste Wiener Schule, formada per Haydn, Mozart i Beethoven, que inspiraria la Zweite, de Schönberg, Berg i Webern. En realitat, la relació entre l’Erste i la Zweite Wiener Schule rau en que són dos moments de llibertat artística i recerca d’una utopia cultural i social que, alhora, conviuen amb l’emergència d’un nou Jo que condueix l’artista a l’individualisme.

El Quartet Gerhard planteja l’origen de la seva formació en tres elements: l’admiració pel compositor Robert Gerhard, l’amistat que uneix aquests membres i l’aprofundiment en el misteri de l’art. El seu lema és que “aquells que mantenen la tradició viva no són aquells qui es conformen, sinó que són els que transformen”. Format per Lluís Castán, violí I, Judit Bardolet, violí II, Miquel Jordà, viola i Jesús Miralles, violoncel, va néixer el 2010 a Barcelona, per després establir-se a Basel, Berlin, Hannover, i han treballat amb personalitats com György Kurtág, Andreás Schiff o Ferenc Rados.

El dia 15 de gener de 2020 a les 20.00h interpretaran un programa amb Magrané, Beethoven i Mozart. En aquest concert s’interpretarà el Quartet núm. 14, en Sol major, KV 387, “Primavera”, un de la sèrie de sis quartets de Mozart dedicats al compositor i amic Joseph Haydn, qui es considera el pare del quartet de corda. Consta de quatre moviments; el primer, Allegro vivace assai, en Sol major, presenta un contrast entre els passatges diatònics i fragments cromàtics, una brisa suau però inquieta que acarona l’ànima a cops lleugerament torbada. A diferència de l’ordre establert en la composició, que situa el Minuet en tercera posició, en aquest cas se situa al segon moviment. Un exemple més del Wiener Spieltrieb (pulsió de joc vienesa) que es desenvolupa en un temps llarg amb quartes cromàtiques i canvis dinàmics a cada nota. El moviment està seguit per un altre de lent en la tonalitat de subdominant (Do major), en què s’exploren àrees tonals més allunyades, al mateix temps que noves emocions, sovint més amagades, com la intriga o la timidesa. Del darrer moviment destaca el tema fugat de quatre notes blanques que posteriorment serà usat a la Simfonia 41, Júpiter i que desperta joia i entusiasme.

A més, el Quartet Gerhard tocarà, en el mateix concert, el Quartet núm. 16, en Fa major, op. 135, de Ludwig van Beethoven. És el darrer dels 16 quartets del compositor, escrit el 1826. El sobrenom de l’obra és “Der schwer gefaßte Entschluß” (“La difícil decisió”) i li deu el títol al darrer moviment. Comença amb uns acords introductoris lents i ombrívols que porten l’anotació « Muß es sein?» (Ha de ser?), als quals respon, amb el més veloç i alegre tema principal, «Es muß sein!» (Ha de ser!)". La resta del quartet gaudeix de més lluminositat i de certa obertura cap a regions d’un psicologisme més profund que prefiguren el Romanticisme.

Posteriorment, 17 de juny 2020 a les 20.00h al Petit Palau, la formació interpretarà Guinjoan, Debussy i Mozart, d’aquest, concretament, el Quartet núm. 16, en Mi b major, KV 428, el tercer dels quartets de Haydn. Aquí, Mozart també usa el cromatisme i les dissonàncies i, en quest sentit, precedeix la música de Johannes Brahms, que explora les progressions harmòniques no normatives i el desenvolupament de temes a través de l’Entwicklde Variation. Al llarg del tercer moviment, Mozart fa un ús del pedal en el baix, conferint a la música un efecte rústic fascinant, abans d’un rondó en forma abreujada. Sovint s’associa la música de Mozart a dos conceptes que possiblement van lligats en l’estètica clàssica: la serenitat i la bellesa. Ordre, mesura, simetria, equilibri i, per emocionar-nos encara més, aquells moments de meravellosa irregularitat que ens recorden que el geni de Mozart és ben humà.

D’altra banda, el Lassus Quartett, format per Joel Bardolet, violí I, Antonio Viñuales, violí II, Adam Newman, viola i David Eggert, violoncel, es va establir com a quartet el 2015, liderat per Bardolet. Integra veus poroses, corals i d’una personalitat que articulen una programació original que mescla repertori nou i antic per a cambra. Interpretaran, el 3 de març de 2020 a les 20.00h al Petit Palau, el famós Quartet núm. 17, en Si bemoll major, KV 458, “la Caça”, de Mozart, també dedicat a Haydn. El sobrenom no prové de Mozart ni el seu editor, sinó que John Irving considera que "per als contemporanis de Mozart, el primer moviment del K.458 evocava evidentment el tòpic de la chasse; els principals components són el compàs de 6/8 (de vegades, caracteritzat per un temps feble accentuat) i les melodies amb triades fonamentades en els acords de tònica i dominant (sens dubte contenint des de les limitacions físiques pròpies de les trompes de caça actuals fins a les notes de les sèries harmòniques)”. Una mostra més del poder no només evocador de la música, sinó també semàntic, que crea noves realitats i ens fa viure amb més intensitat i clarividència les nostres pròpies.

Aina Vega
Barcelona Clàssica