Cerca de notícies

Enquesta

Gerhard: de l'exili a l'oblit

30/12/2019 |

 

El 5 de gener farà 50 anys de la mort de Robert Gerhard, un dels més oblidats i interessants compositors del segle XX

Nas­cut a Cata­lu­nya, exi­liat a Cam­bridge, amb pas­sa­port suís i natu­ra­lit­zat britànic
Amb permís de Ludwig van Beet­ho­ven, de qui el desem­bre del 2020 es com­me­mo­ra­ran els 250 anys del seu nai­xe­ment a Bonn, pos­si­ble­ment sigui el cin­quan­te­nari de la mort, esde­vin­guda un 5 de gener a Cam­bridge, del vallenc Robert Ger­hard (1896-1970) la cele­bració més impor­tant en el pano­rama musi­cal euro­peu per a l’any que som a punt de començar. Això pot sonar gran­di­loqüent, però no és menys cert que cada dia que passa, i més enllà de l’oblit de natu­ra­lesa pro­vin­ci­ana en el seu país natal com la seva con­dició d’apàtrida –nas­cut a Cata­lu­nya, exi­liat a Cam­bridge, amb pas­sa­port suís i natu­ra­lit­zat britànic–, la seva obra va eri­gint-se, pro­gres­si­va­ment, com una de les més interes­sants de la història de la música del segle XX. Però, per què? Perquè Ger­hard, en la història de la música occi­den­tal, és un dels cre­a­dors musi­cals que més evo­lució estètica i estilística ha rea­lit­zat: ini­ciat en el món de la com­po­sició amb unes obres carac­terísti­ques del fin de siècle, amb mar­cats per­fums postromàntics i impres­si­o­nis­tes en obres com la seva Sona­tina à Car­los o el seu Trio n:1, va aca­bar assu­mint el naci­o­na­lisme musi­cal a través de la seva for­mació amb Felip Pedrell (1841-1922), va conèixer l’ano­me­nada “nova música” com a dei­xe­ble d’Arnold Scho­en­berg (1874-1951) a Berlín i Viena per aca­bar com­po­nent obres de música elec­troacústica per a obres de tea­tre expe­ri­men­tal.

Hi ha qui ha dit amb molt d’encert que Ger­hard pot ser lle­git com alguna cosa sem­blant al “Miró de la música” perquè va ser capaç d’haver començat pictòrica­ment dins una certa repre­sen­tació figu­ra­tiva per aca­bar de ple dins l’abs­tracció.

Malau­ra­da­ment, però, tot això no sem­bla haver estat sufi­ci­ent­ment impor­tant perquè els grans equi­pa­ments del país ho hagin tin­gut en compte dins la tem­po­rada 2019/20, perquè ni L’Audi­tori ni el Palau de la Música n’han pro­gra­mat abso­lu­ta­ment res. Com que diuen que cor­re­gir és de savis, alguns d’ells han anun­ciat la pro­gra­mació d’alguna obra per a la tem­po­rada 2020/21 perquè es con­si­dera el 2021 també com a any Ger­hard perquè se cele­bren els 125 anys del seu nai­xe­ment. Això no sig­ni­fica, però, que no haguem d’esmen­tar algu­nes llo­a­bles ini­ci­a­ti­ves, com un pro­jecte del Grup de Música Con­tem­porània de l’Esmuc amb una inte­gral Ger­hard diri­gida per Ernest Martínez-Izqui­erdo el febrer vinent, la pro­gra­mació Ani­ver­sa­ris de Valls, uns pro­gra­mes de cançó i música de cam­bra pre­vis­tos al Bar­ce­lona Ober­tura, una pro­ducció del ballet Focs de Sant Joan al Gran Tea­tre del Liceu, coproduïda amb la Fun­dación Juan March de Madrid i diri­gida per Anto­nio Ruz, a més d’una expo­sició inter­na­ci­o­nal Robert Ger­hard impul­sada, des de Brus­sel·les, pel con­se­ller a l’exili Lluís Puig dins el pro­grama Música i Exili. En referència a l’exili, bo seria tam­poc d’obli­dar com el germà de Robert, Car­les Ger­hard (1889-1976) va ser el secre­tari a l’exili de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, a més de dipu­tat al Par­la­ment de Cata­lu­nya i comis­sari de la Gene­ra­li­tat al mones­tir de Mont­ser­rat durant la Guerra Civil, on va ser amfi­trió de Manuel Azaña i de Lluís Com­panys. 

ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt/Avui