Cerca de notícies

Enquesta

Nadal barroc gironí

28/12/2019 |

 

Música Antiga de Girona oferirà demà un concert de Nadal a la Mercè, amb ‘villancicos’ i ‘tonos’ dels segles XVII i XVIII, sota la direcció de Josep Vila Casañas

Una hora abans del con­cert tindrà lloc una con­ferència intro­ductòria de Jaume Pinyol
L’asso­ci­ació Música Antiga de Girona fa ja dues dècades tre­ba­llant en la recu­pe­ració i difusió de la música giro­nina dels segles XVII i XVIII pro­vi­nent de la cape­lla de música de la cate­dral de Girona. El seu con­cert de Nadal, que tindrà lloc demà, diu­menge, a l’audi­tori de la Mercè de Girona (19 h, gratuït), es titula Nada­les del bar­roc gironí i el seu pro­grama inclou una diver­sos villan­ci­cos i tonos com­pos­tos durant els segles XVII i XVIII pels mes­tres de cape­lla Josep Gaz (1656-1713), Manuel Gònima (1710-1792) i Joan Bar­ter (1648-1706), entre altres cre­a­ci­ons anònimes.

Sota la batuta de Josep Vila Casañas (orgue posi­tiu i direcció), Música Antiga de Girona es pre­sen­tarà demà a la Mercè amb una for­mació que inclou qua­tre veus, Laia Fri­golé (soprano I), Lorena Gar­cia (soprano II), Hugo Bolívar (con­tralt) i David Hernández (tenor), i els ins­tru­men­tis­tes Daniel Regincós (vio­lon­cel bar­roc) i Albert Bosch (llaüt bar­roc). Bosch també s’ha encar­re­gat de les trans­crip­ci­ons, jun­ta­ment amb Òscar Bonany. De la coor­di­nació gene­ral, se n’ha encar­re­gat Jaume Pinyol, que demà també ofe­rirà una con­ferència intro­ductòria sobre les obres selec­ci­o­na­des, a les 18 h, una hora abans del con­cert.

“Entre el 1650 i el 1750, a la cate­dral de Girona hi ha una for­mació con­ti­nu­ada que inclou qua­tre veus: dos tibles –dues veus blan­ques infan­tils–, un con­tra­te­nor i un tenor, sense baix. Aques­tes veus can­ta­ven sense cap altre acom­pa­nya­ment ins­tru­men­tal que el baix con­tinu –gene­ral­ment, l’orgue– i pot­ser una arpa”, explica Pinyol sobre el període repre­sen­tat en el pro­grama del con­cert, en què pre­do­mi­nen també les com­po­si­ci­ons escri­tes en cas­tellà com ara A este Niño que llora, Ten­gan silen­cio, Mi hec­hizo, mi Rey i Afu­era, afu­era mozos. L’edició dels tex­tos poètics ha anat a càrrec d’Albert Ros­sich i Maria Ordóñez.

“Després tot això can­via. El canvi es pro­du­eix quan Girona comença a créixer demogràfica­ment i econòmica­ment i el català rea­pa­reix en el llen­guatge para­litúrgic, perquè la ciu­tat acull com a nova mà d’obra molts page­sos que no ente­nen el cas­tellà. Per a aquests nous feli­gre­sos, els caput­xins i els fran­cis­cans com­po­nen goigs dels sants en català, per subs­ti­tuir els villan­ci­cos en cas­tellà que no ente­nien. I els goigs reque­rei­xen una for­mació clàssica de quar­tet amb baix i un acom­pa­nya­ment ins­tru­men­tal més variat, perquè han can­viat els gus­tos audi­tius d’un públic amb un men­ta­li­tat bur­gesa, dife­rent de la bar­roca”, hi afe­geix Pinyol.

Edició de par­ti­tu­res

L’any vinent, Música Antiga de Girona posarà en marxa un nou pro­jecte, l’edició de par­ti­tu­res en paper, i començarà a fer-ho amb Josep Gaz, “un dels grans autors del bar­roc català”. Les par­ti­tu­res ani­ran acom­pa­nya­des d’un estudi musi­cològic sobre l’obra de Gaz. 

XAVIER CASTILLÓN
El Punt/Avui