Cerca de notícies

Enquesta

Grans veus i Mestres Cabanes: la mítica ''Aida' al Liceu

22/12/2019 |

 

El Gran Teatre del Liceu arrenca l'any 2020 amb Giuseppe Verdi

Del 13 de gener al 2 de febrer de 2020 Aida, de Verdi, torna al Gran Teatre del Liceu amb escenografia de Josep Mestres Cabanes i el debut com a protagonista d’Angela Meade. Una obra per a clàssics, exigents i melancònics que després de Nadal volen autenticitat i reviure èpoques d’esplendor.

Després de les festes, el Liceu ens presenta Aida, del 13 de gener al 2 de febrer de 2020. Segons el crític anglès Charles Osborne (The Complete Operas of Verdi, 1969), el relat del llibretista Antonio Ghislanzoni es basà en part en una antiga òpera de Metastasio, Titteti (1756), i en algunes escenes de Bajazet, de Racine, extret de l’argument esbossat per l’egiptòleg Auguste Mariette Bey.

Se sol creure que Aida va ser escrita per celebrar la inauguració del canal de Suez, i no és ben bé cert. Tal i com recorda el savi Roger Alier, l’òpera fou un encàrrec que arribà a Verdi després d’haver estat rebutjat per Gounod, per continuar el to celebratiu del fet històric. És per aquest motiu que està ambientada a l’antic Egipte, i presenta escenes simfònicocorals, amb àries magnífiques que recorren l’extensa partitura. La podem inscriure en el gènere de la grand’opéra, ja que Verdi va crear una obra espectacular, amb un gran desplegament de mitjans escènics, amb grans cors, escenes i efectes especials i un vestuari que, a l’estrena, va dissenyar Auguste Mariette i usava elements d’atrezzo d’or i de plata. Per a l’ocasió, el Liceu recupera l’escenografia que Josep Mestres Cabanes va concebre el 1945. Cabanes pertanyia a la gran escola de l’escenografia catalana, al servei de la pompositat però cuidant també l’intimisme. Aida és l’òpera que s’ha representat més vegades al Liceu; es va estrenar el 1871 a L’Opera de El Caire i, a La Rambla, es va fer per primer cop el 1877, després que el 76 s’estrenés al Teatre Principal.

Verdi va escriure un drama extens i molt intens sobre el triangle amorós que condueix Aida, Amneris i Radamès a la passió, l’amor i l’odi fins a les darreres conseqüències. Aida, la protagonista, és una princesa etíop que és capturada i duta a Egipte com a esclava. Radamès, un comandant militar, s’ha de batre entre el seu amor per ella i la lleialtat al Faraó però a més, és objecte de desig de la filla del poderós, Amneris.

En aquesta ocasió, el monstre escènic de Verdi anirà sota la direcció musical de Gustavo Gimeno, i amb Mariano Buccino com a Rei, paper de baix de relativa brevetat i sense altra dificultat que travessar la columna sonora de l’orquestra en els moments solemnes. Clémentine Margaine i Judit Jutasi seran Amneris, mezzosoprano amb límit agut al Sib4.

Per la seva banda, Angela Meade, que debuta al Liceu, i Jennifer Rowley són Aida, paper per a soprano spinto, amb tendència al dramatisme, que ha d’arribar amb comoditat al Do5. Radamès, tenor spinto amb ribets dramàtics que ha d’arribar còmodament al Sib3, ho seran Yonhhoon Lee i Luciano Ganci, mentre Ramfis ho són els baixos Kwangchul Youn i Marko Mimica. Marco Vratogna i Franco Vassallo seran Amonasro, un rol bastant intens però breu per a baríton que ha d’arribar al Sol3. En els papers menors trobem el Missatger Josep Fadó, rol molt breu però molt arriscat per a tenor líric, ja que cal cantar el seu paper davant de molta expectació. Finalment, la Sacerdotessa serà Berna Perles, que desenvolupa un paper molt breu per a soprano lírica, canta de lluny (Fernsingen) i és un paper ingrat cenyit a les escenes del temple de Fthà. Tots aquests personatges seran els protagonistes de la història sobre les freqüents guerres entre egipcis i etíops, on aquests s’endugueren la pitjor part. Josep Mestres Cabanes, pintor i mític escenògraf català que va marcar tota una època al Liceu, va fer la seva pròpia interpretació del relat.

L’any 1939, Mestres Cabanes es convertí en col·laborador i soci d’Alarma, creant la firma Alarma i Mestres. Dos anys més tard, coincidint amb la mort d’Alarma, el Liceu li va oferir el seu taller, que havia ocupat el destacat Maurici Vilomara, amb la llibertat de poder utilitzar-lo també per encàrrecs privats, com els publicitaris i cartells. El 1945, en enfonsar-se part del saló de descans, restaurà els murals de Josep Mirabent.

És durant aquest període quan inicia el seu projecte escenogràfic per a Aida i quan té lloc un dels seus màxims descobriments en l’àmbit de la perspectiva, «l’angle mestre», i comença a explotar la seva faceta pictòrica a través de diverses exposicions. Això no obstant, les dues primeres escenografies que estrenarà al Gran Teatre del Liceu seran Lohengrin i Parsifal. Després d’aquestes vindran les de l’òpera Canigó i les de Tristany i Isolda, captant l’essència del que tant el compositor com el llibretista volien expressar.

La música de Verdi és immensa per la seva extraordinària capacitat expressiva, la seva profunditat intel·lectual i el component ideològic que s’hi amaga, fent que la seva personalitat artística suposés un revulsiu en el context del Risorgimento, esdevenint un mite. Verdi està en un permanent estat de gràcia que fa colpir-nos per la seva complexitat harmònica i la inventiva melòdica, d’atrapar-nos amb un tipus d’obra narrativa amb major atenció a la psicologia dels personatges, però també per haver-se servit de la millor literatura, que va des de Shakespeare a Victor Hugo. Podrem gaudir de la seva música més cèlebre entre el 13 de gener i el 2 de febrer de 2020.

Podeu adquirir les vostres entrades al web del Gran Teatre del Liceu. 

Aina Vega i Rofes
Núvol