Cerca de notícies

Enquesta

L'Oratori de Nadal de Bach, segons Savall

12/12/2019 |

 

El Palau de la Música celebra el Nadal amb una obra cabdal del repertori barroc

 

Els propers 17 i 18 de desembre, el Palau de la Música celebra el Nadal amb una obra cabdal del repertori barroc, l’Oratori de Nadal, BWV 248, de Johann Sebastian Bach, amb la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, sota el guiatge de Jordi Savall.

No ens allunyem gaire de la veritat si diem que J.S. Bach (1685-1750) és el pare de la música occidental, però també la màxima expressió musical del protestantisme. En la mesura que Luter prohibeix les imatges en favor de la lectura directa i en llengua vernàcula de La Bíblia, la música s’erigeix com l’art més elevat. Per això la qualitat de la música del Sacre Imperi Romanogermànic i la seva profunditat intel·lectual, perfecció tècnica i bellesa artística són indiscutibles.

Una de les lluminoses conseqüències de l’impacte del protestantisme en l’art és el Weihnachts-Oratorium (Oratori de Nadal), BWV 248, escrit per Bach per a les festivitats de 1734. Consta de sis parts, que es corresponen a les sis dates claus de la nativitat: el naixement de Jesús el dia de Nadal, l’anunciació (26 de desembre), l’adoració dels pastors (dia 27), Cap d’Any, amb la circumcisió i el nomenament de Jesús, el primer diumenge de l’any i, finalment, l’epifania i l’adoració dels Reis Mags.

Els recitatius donen unitat narrativa i es corresponen els textos evangèlics, escrits en secco -baix continu- o obbligato. Estan unificats per meditacions líriques o àries, i la rica i imaginativa harmonització dels deu corals reflecteix la veu del poble, ja que eren gairebé himnes de l’època que els més propers a Bach coneixien. Presumiblement, el llibret va ser escrit per Picander (pseudònim de Christian Friedrich Henrici), col·laborador habitual de Bach a Leipzig. La presència d’un evangelista, encarnat en la veu de tenor, que va relatant els fets, justifica la forma d’oratori i la unitat d’acció en una obra gegantina amb moments de dramatisme i exuberància que contrasten amb d’altres més coloristes i frescos.

La música que dirigirà Savall és una expressió molt sofisticada de la tècnica de la paròdia, en què una música existent s’adapta per a un nou propòsit. Malgrat que sembli difícil parlar d’una entitat pròpia en aquesta obra, pel fet de conformar-se a partir d’un conjunt de diferents cantates, Bach li confereix unitat a través de la mateixa música, amb unes tonalitats que donen un caràcter lluminós al conjunt, ple de joia i celebració. 

Aina Vega i Rofes
Núvol