Cerca de notícies

Enquesta

MICHEL PORTAL, la feliç alegria de fer música

30/1/2003 |

 

SOLISTA Michel Portal, clarinet
INTÈRPRETS Quartet Casals, i Bojan Zulfikarpasic, piano, i Bruno Chevillon, contrabaix
LOCAL Palau de la Música Catalana
DATA 28 de gener del 2003

Una arriscada idea de la promotora Ibercamera ha estat resolta amb un èxit clamorós: un concert amb una primera part per a la clàssica i una segona per al jazz. Tot un repte, si es té en compte que es va fer dins d'una temporada exclusiva per a un públic de clàssica. Però gràcies a músics com el clarinetista Michel Portal, cada vegada hi ha menys fronteres.
El concert va començar a càrrec del Quartet Casals, que va interpretar el Quartet en sol major, K. 156, obra esplèndida de joventut de Wolfgang Amadeus Mozart. El quartet el va tocar impecablement, amb la perfecció i la frescor que han demostrat en cada una de les seves actuacions. Després d'aquest preàmbul, Michel Portal es va afegir al quartet per interpretar el també mozartià Quintet en la major, K. 581. Portal va tocar la seva part apel.lant al pensament íntim de Mozart: assegut discretament al cercle format pel quartet, va aixoplugar l'instrument als genolls per crear una atmosfera harmoniosa i íntima amb el seu so dolç i delicat. El Quartet Casals, que havia conegut Portal el dia abans, es va entregar a la versió del solista convidat amb una fidelitat notable, fruit de l'entesa que només es dóna entre grans artistes.
A la segona part, Portal va assumir el risc de presentar el seu trio de jazz amb les seves pròpies obres. El públic, desfent tots els temors, es va entregar sense reserves als seus "petits esbossos musicals", com ell mateix els va anomenar a l'escenari. Amb Bojan Zulfikarpasic al piano i Bruno Chevillon al contrabaix, Portal va donar pas a l'espontaneïtat i a l'intercanvi entre els músics. No gaire lluny de l'esperit amb què s'havia tocat Mozart, el trio va oferir una exquisida sessió de jazz de cambra fent servir amb saviesa i mà mestra tots els recursos de cada un dels seus instruments des del punt de vista rítmic i sonor.
Portal, que va canviar el clarinet pel clarinet baix, i aquest pel saxo soprano, va conduir la vetllada en un curiós in crescendo amb un missatge que anava calant en el públic, que a poc a poc es transformava en un dels millors auditoris de jazz que es pot tenir: silenciós i respectuós, però també deixant-se anar, receptiu, per aplaudir els solos. Al final del concert, Portal, feliç amb el desafiament guanyat, va correspondre els aplaudiments entusiastes amb un bis al bandoneó. Nit de glòria, i sense fronteres.

Doan Manfugás Hung
El Periódico