Cerca de notícies

Enquesta

Què tenen en comú les princeses de gel i els robots?

30/10/2019 |

 

L’òpera sempre ha estat molt lligada a la tecnologia. A l’època barroca els escenaris es van omplir de politges i plataformes mòbils, màquines que feien onades i escenaris lliscants que feien aparèixer i desaparèixer els cantants. Segles després, podem trobar a les òperes tecnologia puntera per continuar mantenint aquesta mirada d'”obra d’art total” com deia Wagner.

Les produccions operístiques utilitzen de manera cada vegada més normalitzada tecnologies digitals a l’escena, fins al punt que l’ús de videoprojeccions és molt usual en la majoria dels teatres d’òpera europeus. Màpings, robots, pantalles, càmeres, live cinema, cromes i animacions són altres recursos tècnics emprats pels directors escènics. Us mostrem alguns dels més recents exemples que han pujat o estan a punt de pujar als escenaris operístics de tot el món, sense oblidar-nos de fer una ullada a les propostes de realitat mixta, virtual i augmentada més innovadores.

L’òpera i la tecnologia tenen una relació estreta des de fa uns quants anys. Ja us en vam parlar l’any passat en ocasió de l’estrena de la producció de “Demon” d’Anton Rubinstein al Liceu. Enguany, per iniciar la temporada de celebració del 20è aniversari de la reinaguració de l’òpera barcelonina, el Liceu ens ha portat una espectacular posada en escena de Turandot, la coneguda història de la princesa de gel de Puccini on les projeccions, les pantalles, els robots i un vestuari ple de leds regnen sobre l’escenari. Aquesta magnífica producció techie de Turandot, tota una gran aposta de producció pròpia, ha comptat amb la direcció escènica del vídeo-creador Franc Aleu, vestuari de Chu Udoz, disseny multimedia de l’estudi Eyesberg i la col·laboració de l’empresa de cobots Universal Robots. Si no heu tingut l’oportunitat de veure aquesta versió futurista de la tràgica història de la princesa xinesa Turandot, el príncep tàrtar Calaf i l’esclava Liu, que com totes les òperes acaba fatal, la podeu veure aquí en el canal Arte.

En ocasió d’aquesta producció del Liceu, vam organitzar en col·laboració amb CTecno una interessant jornada de trobada entre professionals d’empreses tecnològiques i companyies d’arts escèniques. Franc Aleu i el director tècnic del Liceu, Xavier Sagrera, ens van explicar com es va crear aquest món futurístic, i la presentació de projectes de col·laboració entre cultura i tecnologia per part de Microsoft i Mediapro. Us hem explicat aquesta jornada en aquest post.

La Fura dels Baus va portar a escena el passat mes de gener una òpera creada a partir de la música incidental que Mozart va crear pel drama teatral d’inspiració egípcia Thamos, König in Ägypten de Tobias Philipp Freiherr von Gebler. T.H.A.M.O.S. combina els 45 minuts d’aquesta obra heroica juvenil del compositor de Salzburz amb àries d’altres obres mozartianes com La Flauta Màgica, texts de Nikolaus Tesla, Antonin Artaud i Alicia Aza, i nova música algorítmica creada per Urbez Capablo. Carlus Padrissa ha situat a l’actualitat una peça que vol denunciar les noves formes d’esclavitud d’aquest segle i la lluita de classes i poders, emprant una poderosa inventiva visual tecnològica, amb videocreacions de Franc Aleu, llums làser i màquines robòtiques de Roland Olbeter que interpreten la música algorítmica de Capablo. Una pugna entre el bé i el mal espectacular.

Una altra posada en escena furera, de la mà d’Àlex Ollé, per l’estrena de l’òpera contemporània Frankestein de Mark Grey, on la pobra criatura creada per Mary Shelley és retornada a la vida en un futur post-glaciació, d’aquí a quatre segles. Una òpera catàrtica de gran poesia visual que remet al millor cinema de ciència ficció, amb videoprojeccions de Franc Aleu i vestuari de Lluc Castells.

I arriba la tercera de la Fura! La companyia catalana ha estat ben ocupada aquest any. De la mà de Carlus Pedrissa, La Fura dels Baus va portar a escena la primera òpera dodecafònica de la història, Karl V., del compositor vienès Ernst Krenek, que narra la vida de l’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, Carles V d’Alemanya i I d’Espanya, l’emperador d’un imperi cristià en el qual el Sol mai no es ponia i que va esdevenir el precursor de la globalització en donar suport al gran viatge de Magallanes i Elcano. Un emperador punk immensament poderós turmentat per la culpa i que es troba delirant al final de la seva vida a l’espera del judici final, és el punt d’inici d’aquest muntatge visualment impactant. Al seu habitual llenguatge furer ple de tecnologia, s’hi uneix la col·laboració amb la reconeguda pintora Lita Cabellut a càrrec de l’escenografia, el vestuari i les videoprojeccions.

Una irreverent nova producció de Tannhäuser de Wagner va portar un punt de comèdia al sacrosant temple de l’òpera wagneriana, el Festival de Bayreuth. La projecció d’una pel·lícula on Venus atropella amb la seva atrotinada furgoneta Citroën a un vigilant de seguretat a la sortida d’un Burger King de carretera serveix d’obertura a un muntatge dirigit per Tobias Kratzer i protagonitzat per una antisistema i anarquista Venus, un nan, una drag queen negra i un Tannhäuser vestit de pallasso. Un muntatge enginyós i humorístic que es recolza en les projeccions de vídeo de Manuel Braun que narren els esdeveniments que tenen lloc fora de l’escenari però que afecten i donen continuïtat a tot el que passa i va apareixent a escena.

The Tale of Tsar Saltan de Rimski-Kórsakov és una òpera basada en un conte d’Aleksandr Puixkin, que transcorre en un regne fantàstic situat en una illa màgica. Aquesta acolorida producció copta amb direcció escènica del rus Dmitri Tcherniakov i presenta molts jocs visuals a partir de l’ús del vídeo i d’animacions projectades.

La producció d’Edipe de George Enescu en el Festival de Salzburg d’aquest any ha comptat amb direcció escènica del venerable Achim Freyer, que als seus 85 anys ha emprat tota classe de recursos escènics, com titelles, màscares i projeccions per recrear de manera onírica la tràgica història del príncep de Tebes que matarà el seu pare sense saber-ho, es casarà amb Iocasta, la seva mare i reina de la ciutat, amb qui tindrà fills, i acabarà descobrint per horror seu tota la veritat de la seva vida. Un drama dels grans que aquest estiu va meravellar per la seva bella factura.

Fa poques setmanes es va poder veure una versió de Rinaldo de Händel al Teatro Campoamor d’Oviedo amb direcció escènica i vídeo de Kobie Van Rensburg. Aquest òpera barroca era interpretada en directe pels cantants protagonistes davant d’una pantalla de croma blau, on les seves imatges s’insertaven en bells escenaris en temps real. Aquesta visió partida de l’escena, amb uns intèrprets en primer pla reals i uns escenaris irreals en segon pla, comporta una bella metàfora de la realitat i la il·lusió, la veritat i la ficció.

La icònica òpera australiana ha portat a escena algunes produccions operístiques de look futurista i modern on altes pantalles LED flexibles formen un teló de fons dinàmic ple d’imatges en moviment, ideal per crear escenografies digitals. Així ha estat en les recents produccions de Madama Butterfly de Puccini i Anna Bolena de Donizetti.

 

En el Teatro Real de Madrid es podrà veure el proper gener La Flauta Mágica de Mozart en la versió amb projeccions animades de Suzanne Andrade i Barrie Kosky que es va veure al Liceu fa pocs anys. Aquest reeixit i famós muntatge en forma de colorista conte animat ha esdevingut un precursor de l’ús de les animacions i el mapping en escena, sense parar de girar per teatres d’òpera de tot el món des de la seva estrena el 2001.

El proper juliol L’Auditori ens portarà l’estrena nacional de l’òpera Prisoner of the State del compositor post-minimalista nord-americà David Lang, amb direcció escènica d’Elkhanah Pulitzer. Aquest co-encàrrec de L’Auditori amb la New York Philharmonic, el De Doelen Rotterdam, el Barbican de Londres, la Bochum Symphony Orchestra, el Bruges Concertgebouw i la Malmö Opera es va estrenar el passat juny a Nova York amb una posada en escena que utilitza les projeccions de vídeo per ambientar la història d’una dona que es disfressa de guàrdia penitenciària per rescatar el seu marit d’un injust empresonament polític, transformant l’òpera de Beethoven Fidelio en la que es basa, en una exploració del desafiament d’un govern maligne.

La petita guineu astuta és una òpera curta del compositor txec Leoš Janáček, on amb tendresa i humor es conta la faula d’una guineueta capturada per un guardabosc quan és encara petita. Després d’escapar-se, la protagonista experimenta l’amor i la maternitat, però la bala d’un caçador furtiu posa fi a la seva vida, donant lloc a la reflexió al voltant del cercle de la vida. Aquesta òpera curta és perfecta per al públic infantil, i per això l’Òpera de Gal·les aposta per crear una experiència única aquesta tardor amb A Vixen’s Tale An augmented reality experience, una petita instal·lació al foyer del teatre d’òpera que simula un túnel de escala humana on el públic és transportat a un món d’estil llibre pop-up amb realitat augmentada on la música de Janáček inspira el cicle de la vida i la natura, creat en col·laboració amb l’estudi d’AR Arcade. Una manera senzilla de connectar amb els nous públics a través de la tecnologia.

Michel van der Aa, creador de les conegudes òperes tecnològiques Sunken Garden o The Book of Sand, va presentar el passat mes de juny la instal·lació de realitat mixta Eight, que fusiona de manera pionera en 15 minuts l’òpera, el teatre, la realitat virtual i l’art visual. L’obra ha estat comissionada pel Holland Festival, Festival International d’Art Lyrique d’Aix-en-Provence, Château La Coste, Beijing Music Festival, KunstFestSpiele Herrenhausen i el Helsinki Festival. En comptes de ser la típica experiència d’òpera en VR, on el públic s’asseu amb unes ulleres de realitat virtual i veu l’escena en 360º, Van der Aa ha volgut anar molt més enllà de replicar la visió d’una òpera sobre l’escenari i permet la immersió i l’experiència física del públic davant de la música. És per això que en col·laboració amb l’empresa de VR The Virtual Dutch Men han dissenyat una instal·lació de 10 x 15 metres on el públic utilitza ulleres HTC Vive Pro amb tecnologia Leap Motion, que narra de manera poètica la història d’una dona que mira cap enrere la seva pròpia vida. 

Imma Garcia
Cultura Digital