Cerca de notícies

Enquesta

El violoncel venecià. Poesia musical d'altes esferes

26/8/2019 |

 

El FeMAP (Festival de Música Antiga dels Pirineus) es tanca aquest cap de setmana amb Arnau Tomàs al violoncel i Mercè Hervada al clave per interpretar El violoncel venecià, amb obres d’Antonio Vivaldi. Serà dissabte 24 a l’Església de Sant Pere d’Alp a les 20.30h i diumenge 25 d’agost a les sis de la tarda a l’Església de Sant Cristòfol de Beget (Camprodon). Parlem amb el viol·lonecista Arnau Tomàs.

L’agermanament entre Flandes i Catalunya ha estat impulsat per la Generalitat, però és al FeMAP on s’ha inaugurat. Què n’opines del flux entre cultures en un clima polític tan tens?

Sempre em sembla positiu el flux i l’intercanvi de cultures sigui quin sigui el clima polític, ja que la cultura serveix per crear ponts entre nosaltres.

Què creus que és que el FeMAP sigui una fórmula guanyadora?

Sens dubte, l’àmplia oferta de música en marcs històrics.

Com valores el fet de tocar a esglésies com les de Sant Pere d’Alp o la de Sant Cristòfol de Beget, a Camprodon, en un marc romànic, fonent la música i el patrimoni?

De forma molt positiva. Especialment la música antiga es fusiona a la perfecció amb aquests marcs mil.lenaris.

Com definiries el món sonor del violoncel a l’època de Vivaldi?

A l’època barroca italiana, el violoncel era encara bàsicament considerat un instrument d’acompanyament o del basso continuo. Per això és molt remarcable la literatura de Vivaldi donant per primer cop protagonisme solístic a aquest instrument.

Les sis sonates per a violoncel i continu són d’un gran lirisme, però, alhora presenten elements molt virtuosístics. Quin és el repte més gran a l’hora d’interpretar-les?

Doncs això mateix… requereixen d’una gran solvència i virtuositat, a banda d’una forta inversió emotiva, especialment als temps lents.

Hi ha alguna altra obra que formi part del repertori del concert?

Sí, però es tracta d’un bis i ha de romandre com una sorpresa fins al final del concert.

Vivaldi és un compositor hegemònic. A nivell musicològic, queda encara recerca per fer?

Sempre es pot intentar saber més coses d’aquest magnífic violinista i compositor. Malauradament, no tenim gaires fonts i la seva biografia té molts períodes de gran desconeixement i que encara romanen misteriosos.

Com t’enfrontes a la música amb criteris històrics?

D’entrada, utilitzant instrumental de l’època com l’arc barroc i, a banda, fent una recerca de les prioritats estilístiques del llenguatge.

Quina època creus que és la més esplendorosa per la literatura per a violoncel?

Probablement la romàntica i el segle XX, on el violoncel ja es consagra com un instrument plenament solístic, al costat del piano o el violí.

Què t’aporta el clave de Mercè Hervada, que en cap cas fa d’acompanyament, sinó que pren una part molt activa?

És un músic d’enorme intuïció i frescor. Com bé dius, la part de basso continuo és molt complexa i requereix d’una enorme iniciativa a l’hora de marcar el pols i el marc rítmic i harmònic de cada peça.

Què esperes del concert del FeMAP i com animaries a la gent a anar als Pirineus?

Espero que sigui un moment de màgia, compartint amb qui s’animi a venir un moment de poesia musical d’altes esferes.

Aina Vega i Rofes
Núvol