14/5/2019 |
El Cor de Noies de l’Orfeó Català va ser ovacionat diumenge en el seu debut a la Berliner Philharmonie, en un concert amb 530 cantaires dirigits per Simon Halsey.
Dia important, abans-d’ahir a Berlín, pel capficament que té l’actual direcció del Palau de la Música, amb Mariona Carulla i Joan Oller al capdavant, d’internacionalitzar els seus cors. El de Noies, en aquesta ocasió, integrat per 35 cantaires d’entre 16 i 25 anys, va marxar ovacionat de la històrica Berliner Philharmonie després de participar, amb 495 altres joves veus d’Alemanya, sobretot, però també d’Itàlia i el Regne Unit, en el plat fort del projecte educatiu de l’auditori alemany: Vocal heroes, que té Simon Halsey –al comandament, també, dels cors de l’Orfeó Català des del setembre del 2016– com a impulsor i director artístic.
El murmuri que es va generar a les butaques de la Philharmonie quan els 530 cantaires es van posar dempeus per cantar l’obra principal de la vetllada, un oratori modern de Jonathan Dove en homenatge al fill d’uns amics que va morir fent submarinisme a Tailàndia, posava en relleu l’espectacularitat de la proposta. Tot i tenir, el mateix dia, l’estrena als Estats Units del seu El monstre al laberint, representada en l’últim Grec, Dove no va voler perdre’s el concert de Berlín com tampoc ho va fer Nico Muhly, de qui els cors, amb una trentena de músics de la Philharmoniker, van interpretar un seguit d’extractes de les seves Friday afternoons. “No sé per què he agafat aquest repertori!”, ironitzava Halsey una estona abans davant la premsa. “És una música que requereix molta precisió...” Va ser el mateix director, tanmateix, qui en va formular la resposta: “El que més em motiva és obrir portes a noves generacions.”
L’entusiasme del Cor de Noies, per la seva banda, es feia evident, d’entrada, en les dessuadores que, amb unes paraules estampades de Henry Purcell, Touch the lute, s’havien fet expressament per al seu viatge a Alemanya. “Estem en un moment dolç”, assegurava la seva directora, Buia Reixach. “D’ençà que en Simon va arribar a la casa ens ha fet agafar confiança”, reblava. “Són molt bones i adorables... les estimo molt”, admetia, per la seva part, el director britànic, que, dues hores del concert, es declarava “nerviosíssim” malgrat haver tingut d’alumnes, en el passat, tots els directors –menys Reixach– dels cors participants a Vocal heroes.
Halsey circumscrivia concerts com el d’aquest diumenge a Berlín en el “renaixement” que, en les últimes dècades a Alemanya, havia viscut el cant. “Alemanya té 80 teatres d’òpera i 120 orquestres, de manera que la música és una part central de la seva ànima”, ens recordava. “Tot i la gran tradició que hi ha en aquest país, amb Bach o Brahms, entre molts altres, al capdavant, el cant va ser molt utilitzat pels nazis, fins al punt que, fins fa vint o trenta anys, es considerava una cosa per a gent de seixanta anys.”
El concert a la Berliner Philharmonie –amb entrades exhaurides i durant el qual, per cert, a diferència de les grans vetllades de música clàssica a Catalunya, no es va sentir ni un sol estossec– va posar de manifest, però, que aquests temps, com tantes altres coses a Berlín, ja han quedat enrere. Després de poc més d’una hora de concert, amb la participació també de la soprano Kirsten MacKinnon i el tenor Toby Spence, així com una videoinstal·lació d’Anna Henckel-Donnersmarck, el Cor de Noies intercanviava impressions amb la trentena de socis de l’Orfeó que havien viatjat amb elles a la capital alemanya. “Tot i que estudiar les partitures ha estat complex, ha estat sensacional poder comunicar-se amb altres cors”, explicava Mar Casellas. “Cada concert és una experiència nova que ens fa créixer... i a les meves companyes me les estimo molt!”, afegia, emocionada, Verònica Olivares. Entre els compromisos pròxims dels cors de l’Orfeó hi ha els BBC Proms, el 20 d’agost a Londres, i un Rèquiem de Duruflé el maig de l’any vinent a Birmingham.
GUILLEM VIDAL
El Punt/Avui