Cerca de notícies

Enquesta

Rodelinda i la força de l'amor matrimonial al Liceu

26/2/2019 |

 

El 13 de febrer de 1725, Händel va estrenar un dels seus títols més importants al King’s Theater de Londres: Rodelinda. La peça narra el desig de Grimoaldo de casar-se amb Rodelinda, vídua del rei Bertarido, ignorant que el monarca en realitat és viu i que tornarà per venjar els afanys usurpadors del seu enemic. Del 2 al 15 de març podreu veure aquesta òpera al Gran Teatre del Liceu.

Després de set obres händelianes, el proper 2 de març, sota la direcció d’escena de Claus Guth i amb Josep Pons a la batuta, per primera vegada el Gran Teatre del Liceu estrenarà Rodelinda. Es tracta d’una de les òperes més importants del període britànic de Händel, feta amb coproducció del Teatro Real de Madrid (on ja s’ha estrenat), l’Òpera de Lyon i l’Òpera Frankfurt. Un drama de capa i espasa, embellit pel característic estil de l’autor d’El Messies en el punt àlgid de la seva trajectòria com a compositor operístic.

El paper de Rodelinda l’interpretarà una de les sopranos de més cromatisme actual: Lisette Oropesa, que s’enfronta a un dels papers més grans i exigents de Händel acompanyada pel contratenor Bejun Mehta, un dels millors de la seva generació, que encarnarà el paper de Bertatido. Amb la voluntat de transmetre la muntanya russa de sentiments que experimenten els personatges de l’obra, Guth porta per primera vegada la força de l’amor matrimonial amb tots els seus alts i baixos al Liceu. Un altre paper rellevant en la història és Flavio –interpretat per Fabián Augusto Gómez-, el fill de Rodelinda i Bertarido, amb qui a través dels seus dibuixos es defineix l’estètica de representació en forma de vídeo. Les formes imaginades per Flavio es materialitzen com a éssers monstruosos amb màscares que omplen la casa.

El director alemany planteja una escenografia espectacular que reprodueix la casa on Händel vivia a Londres, una estructura giratòria i alhora fracturada que permet representar situacions simultànies i serveix per rxplicar la història de Bertarido i Rodelinda a través de la imaginació i de les pors del seu fill Flavio, que observa des de la seva innocència la lluita que s’estableix entre els seus progenitors. El personatge de Flavio és interpretat per Fabián Augusto Gómez, un actor de baixa estatura, que fa un paper d’una gran complexitat que difícilment s’hauria pogut delegar en un nen, tant per la dificultat del rol com per la duresa horària dels assaigs.

Josep Pons valora molt positivament l’experiència de fer aquest Händel per a l’Orquestra del Liceu. “Aquets barroc és essencial per tocar bé després Mahler. És un bon exercici per a l’orquestra”.

Pons també va plantejar els pros i els contres que suposarien haver fet aquesta producció amb instruments originals d’època. Per la seva banda Bejun Mehta valorava també la diferència de to que implica cantar en re major modern o un re major d’època. “En el cas de Bertarido un to barroc és molt més desolador. Canvia el color de la veu”. Mehta també va dir que El Liceu no és un auditori massa gran per fer òpera barroca, com s’ha insinuat alguna vegada.

La directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, defensa que el teatre aculli a dos Händels contraposats amb Rodelinda i Agripina (en versió concert), ja que Barcelona és una ciutat que demostra interès per la música barroca. Coincidint amb la vaga feminista del proper 8 de març, Scheppelmann ha assegurat que la funció de Rodelinda no s’anul·larà, fet que també comparteix la cantant Oropesa.

Maria d'Oultremont
Núvol