Cerca de notícies

Enquesta

Alícia de Larrocha: Darrera lliçó

27/1/2003 |

 

Obres de Pueyo, Mozart, Korngold i Strauss. Alícia de Larrocha, piano. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Director: Franz-Paul Decker. Barcelona, Auditori, 24 de gener.


A vegades som massa tímids per dir les coses pel seu nom, com si ens fessin por les grans declaracions o teméssim ser acusats d'altisonants. Però quan les veritats són tan grans com un temple, s'han d'expressar amb totes les lletres: Alícia de Larrocha és una de les artistes més grans que ha donat aquest país. Amb el mateix capteniment, defugint qualsevol escarafall que l'apartés del que ha estat la seva trajectòria, una dedicació absoluta a la música i el piano, aquesta figura menuda i entranyable, admirada i estimada arreu del món, s'ha acomiadat aquest cap de setmana dels escenaris barcelonins. I ho ha fet amb un dels seus compositors favorits -Mozart-, amb una de les seves millors partitures -el Concert per a piano núm. 23- i fent el que ha fet sempre, donar una lliçó magistral, la darrera que el públic català podrà escoltar. Les puntuals (i lògiques) limitacions en el seu formidable arsenal tècnic van quedar més que compensades amb una lectura senyorívola de començament a fi, emotiva sense caure en l'ensucrament, d'una delicadesa exquisida convertida en poesia pura en l'Adagio central, pròpia d'una gran aristòcrata del piano. Però només hi ha una paraula per poder expressar el que el cronista sent cap a Alícia de Larrocha: gràcies.
Llàstima que ni l'OBC ni Franz-Paul Decker estiguessin a l'altura d'una ocasió tan especial ni d'una convidada tan il·lustre, ni en el desendreçat acompanyament del concert ni en la peça que el precedia, Morta Fiamma, de Salvador Pueyo, que va semblar més llòbrega encara del que és. La sensació d'assaig general habitual en molts divendres al vespre es va confirmar en la sumptuosa Serenata simfònica de Korngold: els típics grunys i cops de sabata de Decker no van impedir que la corda de l'OBC sonés grinyolant i no gaire ben afinada en aquesta lectura aproximativa. Només a la Dansa dels set vels de la Salome de Strauss, amb les seves agraïdes coloraines de basar, els resultats van superar la mediocritat. El comiat d'Alícia de Larrocha exigia un envoltori més reeixit.

Xavier Cester
Avui