Cerca de notícies

Enquesta

Vuit veus sublims

22/12/2018 |

 

L’Auditori aposta de forma seriosa i regular per la música de nova creació, i en dona una visió àmplia i plural a través del cicle Sampler Sèries. Des de 2014, hi trobem propostes de l’avantguarda musical que ens proporcionen noves experiències sonores i ens mostren la pluralitat del sector -de la música escrita a la improvisació lliure, dels instruments acústics als dispositius electrònics, de la música performàtica a la instal·lació sonora.

Aquesta temporada 2018/19 ve marcada per la forta presència de Manuel Rodríguez Valenzuela, compositor resident a L’Auditori. En l’artista hi trobem la conjunció de la juxtaposició, fragmentació i collage amb una coherència interna en les obres difícil d’aconseguir. Valenzuela, que serà present al concert de Ensemble Mosaik el mes de març, ens transporta a universos sonors intrigants que es dispersen per un catàleg d’obres interpel·ladores i inquietants, matèriques, pràcticament tel·lúriques. 

El cicle compta amb formacions i artistes de casa com Crossinglines, el compositor Ferran Fages, la pianista mallorquina Neus Estarellas,l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC, la JONC, però també amb formacions internacionals com Exaudi, Quartour Diotima, Dans les Arbres o l’Ensemble Mosaik, el compositor i videoartista alemany Frank Bretschneider, el compositor i trompetista nord-americà Nate Wooley, a banda de la col·laboració amb cicles com OUT.SIDE (Keith Fullerton Whitman, Thomas Ankersmit, Thomas Lehn), Barcelona Modern i el Sònar 2019 (Alva noto i bcn2016).

Us convidem al concert d’EXAUDI, que se celebra a l’Auditori el pròxim 27 de gener. Aquest prestigiós ensemble vocal centra el seu repertori en autors d’avantguarda que sovint s’allunyen dels circuits convencionals de la música contemporània. A Eight Voices, Bryn Harrison treballa sobre cicles cromàtics d’alçades a través de repeticions de seqüències complexes. Linda Catlin Smith explora a Uncertain la percepció que queda entre dos estats: com pot no ser de dia ni de nit? La delicada peça de Jürg Frey, mostra una subtil simplicitat compositiva, focalitzant cada so de l’ensemble en veus que muten entre elles, trobant-se en diversos moments de l’obra en seccions harmòniques d’una expressivitat sense artificis. Els Madrigali de Salvatore Sciarrino despleguen una nova ecologia sonora a través d’una polifonia de recursos mínims sobre sis haikus de Matsuo Bashô. Completen el programa Corpi celesti de Lorenzo Pagliei, i una breu peça coral de Morton Feldman, Christian Wolff in Cambridge, on 16 acords i tres notes se succeeixen sense especificació mètrica, empenyent l’oient a l’habitual perplexitat perceptiva que provoca el compositor nord-americà. 

Núvol