Cerca de notícies

Enquesta

Una petita orquestra a casa

13/5/2004 |

 

Petit Amadeus, trio format pels fills del cònsol del Japó, actua avui al Palau.

Molts astres deuen influir perquè un fill tingui dots i vulgui dedicar se a la música. Però que això passi a tres membres d una mateixa família és gairebé un miracle. Ho sap perfectament la japonesa Terumi Ueno, pianista i mare d aquests tres petits genis que, agrupats sota el nom artístic de Petit Amadeus, demostraran aquesta nit del que són capaços en un concert privat a la Sala de Cambra del Palau de la Música Catalana. No m havia imaginat mai que els meus fills seguirien els meus passos, comenta Terumi, que porta la batuta a casa durant un assaig. Ella és qui munta els faristols dels més joves, Michiaki, de 8 anys, i Akiko, de 10, mentre la seva filla gran, Keiko, una adolescent de 14, practica al piano amb gran desimboltura i seguretat. Coneixedora de les dificultats i dedicació que requereix l aprenentatge musical, Terumi confessa que no va voler influir mai en els seus descendents perquè seguissin els seus passos. De fet va fer esperar tot un any Michiaki abans de comprar li el violoncel que tant desitjava. Els nens són molt capritxosos però ell seguia demanant l instrument i quan anava a complir 5 anys va tornar a insistir hi. Akiko, la violinista, va començar a tocar dos mesos abans de complir 4 anys. Un solista va passar uns dies a casa per assajar amb mi i li va ensenyar com agafar l instrument. Ja no el va voler deixar anar, recorda. La gran, Keiko, li va demanar als 4 anys que li ensenyés a tocar el piano quan va veure la seva mare interpretar una peça de Bach. Ella fins aleshores només es dedicava a ballar mentre jo tocava. No forçar los ni insistir perquè assagin i estudiïn és el secret de la seva passió per la música, opina la mare d aquest trio, que ha guanyat diversos premis, com a solistes i com a grup. L important és l equilibri i que tot transcorri de manera natural. Al Japó els pares posen massa èmfasi a voler que els fills siguin número u en tot i això crea molta frustració en els nens. I afegeix: El principal és que es diverteixin amb la música. Diuen que se senten a gust a Catalunya, on han viscut els últims tres anys a causa del destí del cap de família, el cònsol del Japó Ell és l únic sense do per a la música.

Marta Cervera
El Periódico