Cerca de notícies

Enquesta

Rostropóvitx: Britten ensenya com s'ha d'abraçar l'enemic

13/5/2004 |

 

El mestre dirigeix el Rèquiem de guerra , un cant a la pau, demà a l Auditori.

El violoncel.lista diu que valora la cita perquè reuneix diferents veus de l art Rostropóvitx dirigeix, ahir a la nit a l Auditori, l assaig de Rèquiem de guerra.

El violoncel.lista Mstislav Rostropóvitx (Azerbaidjan, 1927) inaugurarà demà a l Auditori la programació del Fòrum Ciutat dirigint el Rèquiem de guerra de l anglès Benjamin Britten (1913 1976), obra antibèl.lica de gran profunditat. Amic íntim de Britten, Rostropóvitx va viure de prop la creació d aquest cant pacifista i conciliador estrenat en plena guerra freda, el 1962, amb motiu de la reconstrucció de la catedral de Coventry (Anglaterra). Britten ensenya com s ha d abra çar l enemic després que el sofriment hagi tocat a tothom va declarar ahir el cèlebre músic . Déu ens ha donat un únic idioma, el so, i la música no requereix traducció perquè parla de sentiments i s entén a tot el món va afegir . Però encara no hem sigut capaços de reconèixer tot el seu valor en la unificació del món. Per això valoro el Fòrum, on diferents veus i intèrprets de l art comparteixen un espai comú. Considerada per Xostakóvitx l obra més important del segle XX, el Rèquiem de guerra exigeix un gran nombre de músics. A Barcelona la interpretaran l Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), una massa coral formada per les veus de l Orfeó Català i el Cor Madrigal, un cor de nens de l Escolania de Montserrat, l orquestra de cambra de l Escola Oriol Martorell, que està dirigida per Andreas Weiser, i els solistes Olga Guryakova, Steve Davislim i Bo Skovhus. Britten va compondre aquesta peça per al seu company, el tenor britànic Peter Pears; la dona de Rostropóvitx, la soprano russa Galina Vixnevskaia, i el baríton alemany Dietrich Fischer Dieskau. Però la Unió Soviètica va prohibir a Vixnevskaia estrenar la perquè la catedral on es feia va ser restaurada amb diners alemanys. Escollir una russa, un alemany i un anglès no va ser un fet casual. Britten volia simbolitzar amb ells la reconciliació dels pobles. En aquesta obra s hi enfronten dos mons. Un és el dels morts, representats per l orquestra simfònica, la soprano i la massa coral. L altre, amb l orquestra de cambra, el cor infantil i els dos solistes, representa dos bàndols enemics. L un va matar l altre, però ara tots dos són a la tomba i es comuniquen. Al final l un li diu a l altre: et reconec, tu em vas matar, però ara som amics .

Marta Cervera
El Periódico