24/1/2018 |
El dissabte 20 de gener va morir Mercè Torrents Turmo (Barcelona 1930-2018), als 87 anys, degana de les compositores catalanes. Filla del violoncel·lista i promotor musical Joan Torrents Maymir, va ser deixeble de Pere Vallribera i Cristòfor Taltabull. La seva obra inclou gèneres i formats variats amb un pes específic del piano i la veu com ho fan evident les múltiples cançons sobre literats com Carner, Pere Quart, Foix, Martí i Pol i, molt significativament Espriu.
Entre les composicions d’ascendència espriuana cal esmentar les sardanes A Salvador Espriu en homenatge (1964) i Som-hi! (1968), diferents cançons majoritàriament de finals dels anys seixanta i obres de més envergadura com Final del laberint (1968) per a soprano o mezzosoprano, recitador i piano; Inici al cant en memòria de Salvador Espriu (1983) per a piano; o La pell de brau (1983). A aquestes hem d’afegir el Llibre de Sinera (1968), una de les seves obres més rellevants, concebut com un oratori postmodern que fusiona minimalisme, modalitat i diatonisme aconseguint una varietat tímbrica i expressiva que ens remet a la tradició clàssica, a la cançó tradicional i popular, a la vegada que al sprechgesang. Es tracta d’un fresc artístic que, partint d’un precepte d’unitat i vigor, revivifica l’obra poètica d’Espriu transmetent el seu alt valor cívic, humanista i ètic.
Precisament aquesta composició va ser una de les últimes que la compositora va poder escoltar gravada gràcies a la tasca de la directora Concepció Ramió qui va fer una edició crítica de la partitura i va produir la gravació pel segell Columna Música. A aquest disc cal afegir-ne un altre de recent, també editat per Columna Música amb les Cançons secretes així com altres compactes amb la seva obra per a piano. No obstant, part de la seva obra es va comercialitzar fa dècades en LP.
Albert Ferrer Flamarich
Catclassics.com