Cerca de notícies

Enquesta

Alícia de Larrocha, 75 anys davant del piano

23/1/2003 |

 

La gran pianista catalana s'acomiada aquest cap de setmana, amb tres concerts a l'Auditori, dels escenaris barcelonins.

Després de setanta-cinc anys oferint concerts de piano per tot el món, Alícia de Larrocha s'acomiada aquest cap de setmana dels escenaris barcelonins amb tres concerts a l'Auditori dirigits
per Franz-Paul Decker.

Alícia de Larrocha tanca la seva carrera sense fer soroll, és a dir, sense actes solemnes ni declaracions, simplement tocant el piano



Gran intèrpret del repertori romàntic, De Larrocha ha estat també una gran ambaixadora de la música d'Isaac Albéniz i Enric Granados



L'Auditori i l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) seran els amfitrions de l'últim concert d'aquesta insigne pianista que aquest any complirà els 80 i que ha decidit deixar els escenaris després d'una brillantíssima carrera.
En la cita d'aquest cap de setmana -divendres, dissabte i diumenge-, Alícia de Larrocha interpretarà el Concert per a piano i orquestra núm. 23 de Mozart, un dels compositors que més ha tocat al llarg de la seva carrera professional. El programa del concert, que estarà dirigit per Franz-Paul Decker, inclou també Morta Fiamma, del compositor català Salvador Pueyo, Serenata simfònica op. 39, de Korngold; i la Dansa dels set vels de l'òpera Salomé, de Richard Strauss.


Gira de comiat
Alícia de Larrocha tanca la seva carrera a l'Auditori, l'escenari que ella mateixa va inaugurar el 22 de març de 1999 interpretant el Concierto Breve per a piano i orquestra de Xavier Montsalvatge; i ho fa sense fer soroll, és a dir, sense actes solemnes ni declaracions, simplement tocant el piano, com ho ha fet sempre.
El comiat per De Larrocha ha consistit a anar oferint concerts per les grans ciutats que l'han escoltat al llarg de les seva vida. Al novembre passat va dir adéu, en una gira nord-americana, a San Francisco, Tulsa i el Carnegie Hall de Nova York, i després del concert a Barcelona i tres mesos de vacances, la pianista oferirà el 2 de maig un recital a Istanbul per acabar finalment la seva carrera amb una gira pel Japó -"amb pocs concerts, ja que restringeix molt les seves activitats", segons va confirmar la seva representant.
Alícia de Larrocha va ser una nena prodigi amb totes les de la llei. Va estudiar amb Frank Marshall, fidel seguidor de l'escola pianística d'Enric Granados, i el 1929, amb només cinc anys, va debutar en un concert ofert dins els actes de l'Exposició Universal de Barcelona. Després de la Guerra Civil Espanyola va començar a actuar amb regularitat, primer al Gran Teatre del Liceu -el 1939 i el 1952 amb la també pianista Rosa Sabater i l'orquestra del teatre dirigida per Jascha Horenstein- i després, gràcies al recolzament del gran pianista Artur Rubinstein, va començar a tocar a les ciutats més importants d'Europa i dles Estats Units en la que seria una imparable carrera internacional.
El 1956 va formar duo amb el violoncel·lista Gaspar Cassadó i van executar per tot el món les sonates per a violoncel i piano dels més grans compositors. Tres anys més tard, en morir Frank Marshall, va ser nomenada directora de l'Acadèmia Marshall de Barcelona, càrrec que encara ostenta. El 1961 va guanyar la medalla Paderewski. Aquesta dècada i la dels anys 70 va ser la de la seva consolidació als escenaris novaiorquesos, inclosa més d'una actuació multitudinària al Central Park, i també als auditoris londinencs, particularment a l'Albert Hall.


Ambaixadora musical
Considerada una gran intèrpret del repertori de piano romàntic, Alícia de Larrocha ha estat una gran ambaixadora de la música d'Isaac Albéniz i d'Enric Granados, dels quals ha fet enregistraments històrics de les obres Iberia, Navarra i Goyescas, entre d'altres, i unes memorables Noches en los jardines de España, de Falla, dirigides per Sergiu Comissiona. També ha enregistrat nombroses obres de Frederic Mompou, així com un aplaudit àlbum amb sonates del pare Soler, sense oblidar les seves magnífiques versions dels concerts per a piano de Mozart núm. 9, 20, 21, 23, 24 i 25 amb l'English Chamber Orchestra dirigida per Colin Davis, i la integral de les sonates del compositor salzburguès. Amb Riccardo Chailly, a més, va gravar els cinc concerts per a piano de Beethoven.
Són molt recordades també les seves col·laboracions amb Victòria dels Àngels i Montserrat Caballé, amb els quartets de corda Guarneri, Emerson i Tokyo, i l'estrena del Concert per a dos pianos de Poulenc amb el compositor al segon piano.

Avui