Nina i Claret destaquen la màgia de 'La veu del mar' i volen repetir-lo
7/5/2004 |
És un d'aquells bombons que surten de tant en tant, un plaer", diu la cantant
Lluís Vidal va dirigir ahir el muntatge amb poemes de Pessoa, Maragall i Rodoreda
La cantant Nina descobria ahir fascinada l'Auditori Nacional, on hores més tard va protagonitzar La veu del mar, un concert amb l'ONCA, el percussionista Àngel Pereira i dirigit pel pianista Lluís Vidal. La popular cantant i el director de l'orquestra nacional van subratllar ahir la "màgia" d'aquesta producció i la seva intenció de repetir-la en algun altre indret. Nina va definir el concert com "un bombó d'aquells que apareixen de tant en tant en la carrera d'un artista, una cosa que et fa trempera".
"Claret ens va fer un encàrrec obert a Lluís Vidal i jo, per arrels marineres i proximitat, vaig triar el mar com a fil conductor. A partir d'aquí vam buscar cançons que ens agradessin i amb una única voluntat: parlar del mar. A més hi hem posat peces de Brotons i Toldrà i hem encarregat a Miquel Desclot donar ordre i ritme a tota aquesta barreja", va explicar la cantant. El procés, però, no es va acabar aquí: "Desclot va proposar afegir un conte de Ruyra a fragments. I, meravelles de l'art i de les ganes de comunicar, tot va lliscar molt bé. El resultat va ser una sorpresa; té molta màgia".
La veu del mar, un dels concerts de la Fundació Crèdit Andorrà, inclou fins i tot un text de Mercè Rodoreda, a més de poemes coneguts de Maragall, Sagarra o Pessoa, i permet sentir per primer cop Nina amb una orquestra de corda: "L'ONCA sona meravellosament", va valorar.
Claret va subratllar l'aposta de l'ONCA per obrir-se a tot tipus de música (altres vegades han estat les bandes sonores o els ritmes brasilers). "Quan surts del teu àmbit has de fer un esforç i tens la sensació d'una intensitat especial". Per Claret, seduir el gran públic no és fàcil amb aquesta producció. Tot i que va reflexionar: "A vegades no saps què vol el gran públic".
Roser Porta
El Periòdic d'Andorra