Cerca de notícies

Enquesta

Pere Saragossa: “Descobrir antics repertoris és el que més fascina a Lucentum XVI”

12/8/2017 |

 

 

Aina Vega: Lucentum XVI és una formació especialitzada en el Renaixement i el primer Barroc que reuneix un grup de ministrers. Quina era la figura del minister al segle XVI?

Pere Saragossa: La paraula “ministrer” o “ministril” s’utilitzava per a designar als instrumentistes, especialment des del segle XIV, però poc a poc va anar associant-se als instrumentistes de vent i percussió. Els ministrers servien a la Cort, a l’església, els jurats i les festes públiques o privades on se’ls contractava. Els més prestigiosos eren requerits per les Corts més potents. Fins al segle XIX era utilitzada la paraula ministrer o ministril. Els seus hereus serien les bandes militars al segle XIX, així com les bandes creades a molts municipis del Països Catalans, així com les Cobles, colles de gralles i dolçaines.

AV: I com s’ha adaptat la figura del ministrer en l’actualitat?

PS: Com deia, hi ha diferents agrupacions amb instruments actuals o populars que serien els descendents. Però també han aparegut grups, com ara el nostre, que utilitzant els instruments del Renaixement, interpreten el repertori d’aquella època.

AV: Quins són els reptes que més et motiven a l’hora d’interpretar música antiga?

PS: Descobrir repertoris que em semblen fascinants! I pot ser més encara, conéixer els criteris d’interpretació als quals podem accedir gràcies a tractats, cròniques i estudis actuals. Pensem que a la música medieval i del Renaixement, la improvisació era una part essencial que feia dels intèrprets co-autors de la peça. Això va seguir al Barroc i, en menor mesura, al Classicisme. Al Romanticisme i posteriors moviments, la figura de l’intèrpret ha anat perdent rol i guanyant la dels autors, que escriuen fins a l’últim detall la partitura (tot i que hi ha algunes excepcions).

AV: València estava en esplendor a l’època de Ferran d’Aragó. Quins factors van influir en el fet que es convertís en un lloc tan prolífic culturalment?

PS: Dins de la Corona Catalana-Aragonesa, València era la ciutat més nova, i d’alguna manera, ciutat de moda que va atreure el bo el millor de la Corona. El bon moment econòmic, la relació amb Nàpols i Sicília, contribuïa a aquesta esplendor. I quant a la música i la literatura, la figura de Ferran d’Aragó va ser del tot decisiva. Fill del rei Frederic III de Nàpols, va rebre una educació molt refinada.

AV: El Cançoner del Duc de Calàbria és un compendi de nadales de l’època de Ferran d’Aragó, d’autors diversos com Juan del Encina, Cristóbal de Morales, Mateo Flecha el Vell, Bartolomé Cárceres o Francisco de Peñalosa. Hi ha un sentit estètic unitari, o es tracta d’un recull heterogeni?

PS: La majoria de peces tenen un sentit de divertiment, ja sigui per festivitats, com les nadales, com les dedicades a l’amor o les contemplatives, com les dedicades a la nit i la foscor. Fins i tot les peces religioses que s’hi troben, moltes d’elles tenen un caire popular i festiu.

AV: També se l’anomena Cançoner d’Uppsala. Per què?

PS: Va ser a la Biblioteca de la Universitat d’aquesta ciutat de Suècia on el 1909, el diplomàtic i musicòleg va descobrir aquesta cançoner editat l’any 1556, tot i que com a reedició, segurament pel mal estat de l’anterior. Pensem que el duc de Calàbria va ser Virrei i lloctinent del Regne de València des de 1526, any de casament amb Germana de Foix, vídua de Ferran el Catòlic, fins a la seva mort l’any 1550.

AV: A més, al repertori del concert hi ha inclòs el Cançoner de Gandia, amb obres polifòniques de caràcter religiós vinculades també a València. Actualment es troba a la Biblioteca de Catalunya. Per a preparar el concert han tingut contacte amb el manuscrit original? Si és així, fins a quin punt això pot enriquir la interpretació?

PS: Si, per sort la Biblioteca de Catalunya ha digitalitzat els dos manuscrits que formen part del Cançoner de Gandia i es poden comprar a un cost raonable. Al repertori del Renaixement què es troba fàcilment a internet sempre és recomanable contrastar-lo amb les fonts originals, què és el que hem fet. Ajuda en elements com els ritmes, les accentuacions, compassos i, fins i tot, notes.

AV: A banda dels cançoners, en quins altres terrenys podem sentir Lucentum XVI?

PS: Interpretem tot tipus d’obres del Renaixement, com són Misses, Te Deums, madrigals, ensalades o músiques de difunts. Ens interessa especialment les obres d’autors o anònimes que han estat presents als bisbats més propers, com són el d’Oriola, València i tots els valencians, catalans i balears. Per exemple, a Oriola tenien músiques de Costanzo Festa, Josquin Des Prez o Cristóbal de Morales. I d’autors que han viscut al nostre país, hem dedicat bona part del programes a Mateu Fletxa el Vell i Bartomeu Càrceres. Tant acompanyem cors com fem concerts instrumentals, quartet vocal o solistes, com és el cas del programa “De Vos Som Amorós”.

AV: Quins instruments de l’època s’han pogut escoltar als Pirineus?

PS: A més de la veu soprano de Pepi Llore, sentirem tot d’instruments del Renaixement, com són les xeremies (soprano, alt i tenor), cornetto i cornetto muto, sacabutx tenor, serpentó, llaüt i diferents instruments de percussió.

AV: Què en pensa de la revalorització de la música antiga actualment?

PS: Tant el treball de musicòlegs com d’intèrprets especialitzats en els repertoris medieval, renaixentista com Barroc, ha permès la descoberta d’autèntiques meravelles, especialment quan són interpretades amb criteris històrics i de qualitat. Es podria dir que antic és tot allò fet per les generacions anteriors, i aturar-se només al Romanticisme i Classicisme, no té sentit. A més, el fet d’interpretar-se amb instruments que durant segles han deixat d’utilitzar-se, li dóna un component de novetat pels oients actuals. En definitiva, és una qüestió de fer justícia a la qualitat i l’emocionant de la música anterior, ja siga medieval o del segle XX.

AV: És molt positiu que enguany el FeMAP tingui com a convidat el País Valencià. Creu que és interessant que aquesta tendència s’expandeixi a altres regions de parla catalana?

PS: Trobe molt positiva aquesta iniciativa i m’encantaria que s’expandís a tots els territoris de parla catalana.

AV: De la seva proposta, què és el que més va sorprendre al públic no avesat a la música antiga?

PS: La utilització d’instruments que pot ser mai han sentit, o si ho han fet ha estat en gravacions o algun escàs directe. Especialment sorprenent és l’ús del serpentó, instrument fascinant que a França, país d’origen, als segles XVI i XVII acompanyava als cors per tal de reforçar, o de vegades substituir, les veus més greus. Som l’únic grup de la Península Ibèrica a utilitzar-lo sempre als nostres concerts.

Aina Vega i Rofes
Núvol