Cerca de notícies

Enquesta

GIOrquestra. Aniversari: sota l'ègide del n. 5

30/1/2017 |

 

Cinc anys que semblen haver passat paulatinament, però que confirmen una feina constant i una voluntat perseverant. La GIOrquestra compleix mitja dècada de vida arrelada no només a la ciutat de Girona, sinó també a les seves comarques i, de fet ja estan confirmades per la temporada actuacions a Olot i Figueres (2 i 28 d’abril, respectivament).

Però l’efemèride disposa la seva data central aquest diumenge, 5 de febrer, a l’Auditori de Girona, que d’alguna manera és la base d’operacions de l’orquestra. El programa és farcit, comptant amb dues obres cabdals del repertori simfònic del segle XIX – la Simfonia núm. 5 de Beethoven i l’Obertura 1812 de Txaikovski – i encara una estrena absoluta.

La primicia serà del poema simfònic Núria, una obra tonal en clau neo-romàntica, partitura del pianista i compositor barceloní Albert Guinovart, col·laborador de llarga data de la Giorquestra. Segons l’autor, «es tracta d’un homenatge a la mare dels dos germans Marcel i Jaume Sabater [respectivament, director artístic i administratiu de la GIOrquestra], desapareguda degut a un càncer]. Però la nota final és d’esperança.»

I, de fet, el concert no serà un acte exclusivament musical, sino que tindrà igualment un caire solidari, en col·laboració amb altres entitats associades amb la causa de la lluita contra la malaltia. Així, l’actuació serà enregistrada en vídeo per posterior edició d’un DVD destinat a recaptar fons per la recerca oncològica. Qui no pugui acudir a l’Auditori de Girona, podrà seguir la transmissió radiofònica en directe a Catalunya Música, que l’inclou també en la celebració dels seus 30 anys.

Aquesta serà també, curiosament, la primera vegada que la GIOrquestra es presenta en directe sense un solista, quan ens ha habituat a compartir escenari amb grans intèrprets, com el metòdic Daniel Müller-Schott, el meteòric Nemanja Radulovic o l’ascendent Mireia Farrès, entre molts altres. «D’aquesta vegada celebrem cinc anys i he pensat que l’estrella hauria de ser la pròpria orquestra, en el seu conjunt», explica al respecte Marcel Sabaté.

Alexandre Nunes de Oliveira
Núvol