Tres noms estan estretament lligats a la figura de Georges Prêtre, el director d’orquestra francès desaparegut dimecres als 92 anys: Maria Callas, Francis Poulenc i Viena. De la llegendària soprano grega va esdevenir la batuta predilecta en els últims anys de la seva carrera, tant als estudis de gravació com en algunes de les seves darreres aparicions en els escenaris operístics (la cèlebre Tosca del Covent Garden, el 1964). De Poulenc va ser un intèrpret de plena confiança, i es va encarregar, el 1959, de l’estrena d’una de les partitures cabdals del compositor francès, La voix humaine. I la capital austríaca va ser durant més de mig segle un dels focus centrals de la seva carrera, amb dos punts àlgids: els concerts de Cap d’Any que va dirigir el 2008 i el 2010.

Nascut a Waziers el 4 d’agost del 1924 i format al Conservatori de París (el 1944 va guanyar el primer premi de trompeta), Prêtre va aprendre l’ofici de director i el repertori sobre el terreny (solia dir que aquest ofici no s’ensenyava), treballant en teatres com els de Marsella (on va debutar el 1946), Lilla o Tolosa, abans d’accedir a les principals institucions parisenques a partir del 1956.

Comiat al Musikverein

Georges Prêtre va ser un director apreciat pels cantants pel seu profund coneixement de les necessitats de les veus, però també va desenvolupar paral·lelament una intensa carrera concertística en què desplegava un estil àgil, electritzant fins i tot, i un agut sentit del color orquestral.

Amb els anys, França va ocupar una posició secundària en una carrera d’abast internacional, amb excepcions notables com la gala d’inauguració, el 1989, de l’Opéra Bastille de París. Una carrera en què, curiosament, va optar per no ocupar la titularitat de cap orquestra, la qual cosa no li va impedir establir lligams duradors amb formacions com la Filharmònica o la Simfònica de Viena, de la qual era el director honorari. Amb aquesta orquestra, Prêtre va protagonitzar, el 12 d’octubre passat al Musikverein, el seu últim concert, durant el qual va rebre l’última ovació.