ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Un Liceu reconegut, admirat i, ara també, estimat

22/12/2016 |

 

 

Envoltada de rojos telons i amb el sostre emmirallat, la recentment batejada sala Tenor Viñas, reflex en miniatura de què és un teatre, ha estat l’encarregada d’acollir la presentació de l’Avaluació estratègica del Gran Teatre del Liceu duta a terme pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).
historic_mestrescabanes_horitzontal

Escenografia de Josep Mestres Cabanes | Imatge: Gran Teatre del Liceu

Amb la voluntat última que les polítiques culturals no responguin a arbitrarietats sinó a un model consensuat i compartit pel conjunt d’entitats i institucions, el CoNCA treballa per aconseguir, com diu el seu President Carles Duarte, “un acord nacional sobre la cultura i una mirada externa sobre la gestió cultural que permeti incidir i definir uns horitzons de futur i unes prospectives en les quals tots ens reconeixem: un mapa on cada peça ocupi el seu lloc”.

Des del memorable incendi de 1994, que capgirà de manera radical la realitat de l’entitat, fins al dur impacte de la crisi i la consegüent erosió del sector cultural, el Liceu s’ha vist immers en profunds canvis i ha experimentat diverses transformacions al llarg de les últimes dècades. És necessari, doncs, emprendre mesures valentes que capgirin aquesta situació i és en aquest sentit que l’informe, més que des de la mirada del fiscalitzador implacable, ha de ser entès com una oportunitat, com una “invitació a la reflexió sobre el paper que juga el Liceu en un model de país que busca fer de la cultura el seu centre”, recalca de nou Duarte.

Fortaleses del Gran Teatre del Liceu

Entre les fortaleses exposades per Mercè Gisbert, secretària i membre del plenari CoNCA, destaca la capacitat del Teatre d’erigir-se com una entitat econòmicament sostenible, com apunta la tendència positiva dels darrers exercicis, el creixement dels públics (durant el 2015-2016 el Liceu ha aconseguit un 88.7% d’ocupació) i, en especial, el fet que l’ingrés del taquillatge superi amb escreix el de mecenatge. D’altra banda, el procés de redimensionament dels cossos artístics interns ha suposat una autèntica evolució cap a la major visibilitat pública de l’Orquestra i el Cor i, com en el cas de les accions de cooperació amb altres entitats i agents sectorials, s’ha de seguir reforçant, enfortint i consolidant.

Febleses del Gran Teatre del Liceu

Si bé el CoNCA valora la gestió del Liceu, el seu inherent esperit crític l’obliga a posar deures. “Calen persones sensibilitzades amb el contingut de la institució”, diu Gisbert, i és per això que incidir en l’optimització de la governança i adaptar els estatus del Consorci a les necessitats operatives. Així mateix, al Liceu li correspon ser el node del sector operístic de Catalunya i convertir-se en un espai de creació i suport de totes aquelles propostes innovadores i dels artistes i tècnics emergents del país. Pel que fa al vessant social i territorial, cal seguir treballant per aconseguir el Liceu de tots, que pensi i comparteixi més enllà de Barcelona i capaç de definir polítiques de cohesió social que acostin el contingut, l’oferta i l’educació cultural i operística a tota l’escala social, sobrepassant la barrera d’un actual públic especialitzat.

En les circumstàncies actuals, cap dels equipaments actuals aconsegueix el deu

“Acollim a casa perquè estem contents i ens sentim còmodes amb l’informe” confessa Roger Guasch, director general del Liceu: “Ens sentim capaços de respondre a totes les recomanacions que indica el CoNCA i molts dels aspectes assenyalats ja els estem treballant”. De fet, el futur Liceu té previst encetar una nova etapa pilot i adaptar el foyer 21 com a sala alternativa i contemporània que aculli espectacles en petit format i pugui ser una plataforma d’innovació i nous talents. També es busca aprofitar l’oportunitat que representa la finestra digital i fer de les característiques de la societat en què vivim una eina per arribar a més públics.

Així mateix, el CoNCA no ha volgut desaprofitar l’ocasió de denunciar la manca de lleialtat pública: “Si el pressupost fos del 2%, hi hauria qüestions que no serien tan problemàtiques. Com que això no és així, per molts esforços, la realitat del 0.7% és la que és”, reivindica Mercè Gisbert, i continua: “El Liceu hauria de ser, i està en vies de ser, un projecte comunitari”. I és que, en definitiva, l’objectiu final del CoNCA no és altre que enfortir el vincle entre el Liceu i el país i fer del teatre un punt de referència del consum i la creativitat operístiques i un espai associat a l’excel·lència, el servei i el compromís. “Busquem un Liceu que no només sigui reconegut i admirat, sinó cada cop més estimat”, afirma Carles Duarte: “Volem un Teatre capdavanter de la profunda aliança entre societat i cultura, entre art i institució”.

 

Marina Gómez
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet