Alexandre Desplat (París, 1961) és un dels compositors més prolífics de Hollywood. Escriu una mitjana de sis bandes sonores cada any, ha treballat amb grans directors com George Clooney, Stephen Frears, Terence Malick, Wes Anderson i Roman Polanski i ha sigut nominat vuit vegades als premis Oscar -n’ha guanyat un per El Gran Hotel Budapest -. El 22 i 23 de desembre dirigirà l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OSB) a L’Auditori. Seran els dos únics concerts que farà a l’Estat: “Presentaré fragments de les millors bandes sonores que he creat els darrers 20 anys”, explica. La jove de la perla, El Gran Hotel Budapest, Godzilla, El discurs del rei, El curiós cas de Benjamin Button o Harry Potter seran algunes de les memorables interpretacions que oferirà al públic.

“M’emociona dirigir una orquestra amb la qual mai he treballat i compartir la meva música amb l’audiència”, assegura Desplat. No l’intimida el fet de treure la seva música de les pel·lícules: “Quan escrius per a una pel·lícula has de ser conscient que ha de ser prou potent per interpretar-la sense imatges, així ho han fet sempre els grans compositors com John Williams o Nino Rota”, afegeix. Desplat també cita Maurice Jarre com una de les seves influències. “Va obrir una nova porta. Per a mi és important el fet que provenia del món del teatre. Va aprendre’n a l’escenari, escoltant els actors. Jo també he après molt fent música al teatre”. Desplat va començar la seva carrera acompanyant una companyia teatral de gira i ha treballat amb La Comédie Française.

Desplat ha hagut de fer immersions en universos tan diferents com el de Polanski, Clooney o Anderson. “El més complicat sempre és començar. És horrible. Tens la pel·lícula i tot és possible, des d’una arpa i una flauta fins a una banda de jazz”, assegura. “Però he sigut educat en moltes cultures, des de molt jove el repte ha sigut ser capaç de fer música molt diferent: africana, asiàtica, jazz, Bach, música barroca... Les pel·lícules m’han permès poder-ho utilitzar tot”, afegeix. La mare de Desplat és grega i el pare francès. Es van conèixer a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, es van casar a San Francisco i després van marxar a París, on va néixer Desplat. El compositor va començar estudiant piano als cinc anys, després trompeta i finalment flauta. Es va formar al conservatori però també va fer estudis de música brasilera i africana.

Desplat valora molt la llibertat que li han donat els directors amb els quals ha treballat. “La relació amb el director sempre és molt íntima, parlo molt amb ell. Els grans cineastes et donen llibertat, et guien i et diuen on volen arribar però volen que experimentis i que els sorprenguis. És fantàstic treballar amb Frears, Polanski, Clooney o Anderson perquè tenen la mentalitat molt oberta”, assegura.

Desplat escolta tot tipus de música. “Per a mi pot ser bona música un home cantant enmig del camp mallorquí mentre arregla una teulada. Escolto de tot: Chris Jarrett, Miles Davis, música africana... Últimament escolto molt la ràdio i aprenc moltíssim dels músics que comencen. El meu últim descobriment ha sigut WaterBabies” [un duet de jazz francès].