Le nozze di Figaro és una òpera bufa que va significar la primera col·laboració entre Mozart i el llibretista Lorenzo da Ponte. Lluís Pasqual va fer una posada en escena molt blanca, ambientada als anys trenta. Aquesta setmana, el baríton Gyula Orendt va qualificar l'escenografia de “freda i massa matemàtica”, però va elogiar la idea de permetre que “el color vingui de la veu, dels personatges, del vestidor i de les cares”. “És com tenir un fons blanc sobre el qual nosaltres podem dibuixar”, hi va afegir el director musical, Josep Pons. Ell celebra, a més, que Pasqual no ridiculitza els personatges, sinó que presenta un comte “seriós”. Pasqual no va poder assistir a la presentació a la premsa per culpa d'un còlic nefrític.

El director musical celebra el mèrit de la partitura, que remet a un classicisme després d'un barroc carregat de formes i llenguatges i que aconsegueix “simplificar al límit”. Aquesta composició obliga a fer una lectura atenta per captar “els petits gestos musicals i transmetre'ls”. Per Pons, quan tot és aparentment “tan simple un petit gest transmet grans emocions”.

Le nozze di Figaro es programa al Gran Teatre del Liceu des de demà fins al 20 de novembre i Les noces de Fígaro (dirigit per Lluís Homar i com a acte central dels 40 anys del Teatre Lliure) es podrà veure a Montjuïc del 2 de desembre al 22 de gener, una coincidència que Pons considera “un privilegi” perquè “és meravellós poder veure les dues visions en un lapse de temps tan curt”. El llibret original va patir una censura i la versió teatral repesca l'original, detall que permet fer una interessant comparació per comprendre com Da Ponte va superar la prohibició inicial. La trama de l'òpera bufa narra el desig que sent el Comte d'Almaviva per Susanna, la cambrera de la Comtessa i promesa de Fígaro. El jove impedirà el flirteig del Comte, deixant-lo en evidència. Aquesta és la segona reposició de la producció estrenada el 2008 i reposada el 2012. La directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, va admetre aquesta setmana que la producció s'acomiada definitivament del Liceu, “més, ja seria massa”. El títol que ja ha fet 90 representacions en tota la història del Liceu esperarà uns anys perquè un altre director d'escena li doni una nova mirada. El Liceu va voler aprofitar l'oportunitat després de disposar d'un repartiment molt apropiat. Per cert, que Anett Frisch substituirà Olga Mykytenko per motius de salut. I Elena Copons debutarà al Liceu i en el rol de Susanna compartint-lo amb la soprano Mojca Erdmann. La cantant catalana va declarar: “Em sento molt cuidada pel Liceu.” Trencant la mala premsa que el teatre líric no cuida els joves valors de casa