La posada en escena, clàssica i abstracta, s'inspira en el film ‘Rebecca', de Hitchcock
Una de les particularitats de Macbeth, obra mestra del jove Verdi, és que va requerir que la veu de la soprano que interpretava el rol principal fos “lletja”. Havia d'encarnar ni més ni menys que la maldat de Lady Macbeth: “El caràcter del personatge s'ha de mostrar a través de la veu, per això ha de ser aspra i fosca, pròpia d'una dona interessada i decidida.” Aquesta és l'opinió de Martina Serafin, que encarnarà per primer cop la nefasta Lady Macbeth al Gran Teatre del Liceu en la producció del Grand Théâtre de Genève, que obrirà la temporada divendres.
La seva parella serà Ludovic Tézier, que també debuta en el paper de Macbeth. “Tota la seva vida Verdi va intentar assolir una certa veritat a escena, per això crec que quan parla de veu lletja es refereix a una veu en brut, mineral i orgànica, una veu que ens ajudi a apropar-nos a la veritat humana”, hi afegeix el baríton francès, habitual del Liceu, on va cantar per darrer cop La forza del destino (2012/13).
En el segon repartiment –també de luxe–, sobresurten Tatiana Serjan, que debuta al Liceu, i Luca Salsi, que va debutar com a Macbeth sota la direcció de Muti. “No podem canviar la veu que tenim, però sí cantar a sotto voce, canviar la dinàmica i l'entonació, i arribar així a donar una dimensió mística a la veu, i lletja en el sentit de maligna”, intervé Serjan. Luca Salsi adverteix, però, que el món “fosc” que pinta Verdi no ens ha d'induir a engany, “la peça és negra, però la música és sublim i t'eleva l'ànima”.
Giampaolo Bisanti, que dirigirà l'Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu, també hi fica cullerada. “Verdi es fa amb les veus i aquí són meravelloses”, diu fent referència als dos repartiments. I hi afegeix: “Verdi fa un viatge estilístic molt llarg i s'allunya respecte als seus contemporanis. Més enllà de la trilogia, Macbeth marca el límit perquè fa servir les veus de manera extrema.”
Per posar-se en la pell de la pèrfida Lady Macbeth, Serjan revela que va anar a veure l'obra de teatre a Sant Petersburg: “Em va impactar moltíssim però trobava a faltar la música de Verdi, que dóna una altra volada a la tragèdia shakespeariana”. Serafin, per la seva banda, lloa el muntatge de Christof Loy: “Va en el sentit de la història i contribueix a comprendre-la... Crea una atmosfera oberta, opulenta però opressiva alhora.”
Christina Scheppelmann, directora artística del Liceu, defineix aquesta obra com la més “teatral” de Verdi. Macbeth es va estrenar al Gran Teatre del Liceu l'any següent de la seva estrena a Florència, el 1847. La darrera representació va ser el 5 d'abril del 2004, amb una producció de la Royal Opera House del Covent Garden de Londres i de l'Opéra National de Paris, dirigida per Phyllida Lloyd.
Recuperació econòmica
Amb aquesta espectacular producció de Ginebra, que es podrà veure fins al 23 d'octubre, el Liceu tanca l'Any Shakespeare. Moment també de fer balanç de la temporada anterior, que es va tancar amb equilibri econòmic. “La recuperació es va consolidant”, va exposar Roger Guasch, director general del teatre, durant la presentació de Macbeth.
Els abonaments han augmentat un 2,2% respecte a la temporada anterior i arriben als 16.616. Destaca, a més, l'increment del 13,6% del torn PE, que és el torn d'iniciació adreçat a nous públics.
El públic jove (menors de 35 anys) s'ha doblat i ha passat del 7% de la temporada 2013/14 al 14% de la 2015/16, la qual cosa ha contribuït a rejovenir el públic del teatre uns cinc anys, i s'ha passat d'una mitjana de 57 anys als 52 actuals.
Pel que fa als índexs d'ocupació, les dades també són positives: 88,7%, 4,4 punts per sobre de l'anterior. En títols d'òpera s'ha assolit el 89,2%, en dansa el 86,2% i el Petit Liceu, 85%.
Els ingressos per mecenatge s'han situat en sis milions d'euros, una xifra que iguala la de la temporada 2008/09. Guasch va explicar que el nou pla estratègic de sostenibilitat econòmica (2017-2021) haurà de cobrir tot el dèficit estructural existent en aquest període, de quatre milions d'euros anuals, que suposa el pagament dels crèdits bancaris, els compromisos laborals en l'àmbit de la contenció salarial, i les inversions necessàries en l'edifici del teatre. El director preveu ingressar més diners del mecenatge gràcies als nous beneficis fiscals establerts per la llei de pressupostos generals de l'Estat del 2016 amb motiu del vintè aniversari de la reobertura del Gran Teatre del Liceu.