Aquest optimisme la relliga amb l'altra obra del programa, el Concert per a piano número 4 de Rakhmaninov, que interpretarà el pianista Leif Ove Andsnes, premiat amb un Gramophone Award per la seva interpretació de l'autor rus. El pianista noruec va apuntar que es tracta d'una peça relativament poc coneguda i molt, molt difícil, tant per al solista com per a l'orquestra: “És una síntesi de totes les qualitats de Rakhmaninov, té un punt de romanticisme i nostàlgia, però també harmonies de jazz, el misticisme de Scriabin i la vitalitat rítmica de Prokofiev, Stravinski i Copland”, va dir. De fet, es tracta d'una obra que el compositor va revisar en diverses ocasions, tot i que va començar a escriure-la als anys vint, després d'assistir a l'estrena de la Rhapsody in Blue de Gershwin.

“La particularitat d'aquest concert és que hi ha canvis molt ràpids; és molt exigent per a l'intèrpret i, personalment, suposa un repte.” Segons Andsnes, i apel·lant a la globalització, no es pot parlar d'un estil nòrdic a l'hora de tocar. Sí queassumeix, però, que Sibelius li arriba directament al cor, “com Albèniz deu fer aquí”. En tot cas, troba un lligam entre Mompou i Grieg: “Ambdós són mestres de la miniatura i tenen una manera d'entendre l'harmonia molt personal.”

El programa es completa amb unes peces d'Hèctor Parra, compositor resident de l'Auditori. Pertanyen a la seva primera etapa creativa i no han estat gaire interpretades: “Són profundes i ofereixen un bon contrapunt a l'optimisme de les altres dues”, va reblar ahir Kazushi Ono.