Xavier Sabata estrenarà aquest diumenge al Festival Castell de Peralada Alexandre el Gran, l’home que va conquerir el món, un nou espectacle de música barroca que gira entorn de la figura del rei macedoni. El contratenor confessa que la motivació per treballar amb aquest personatge va arribar-li en adonar-se que “Alexandre sempre era allà i queia simpàtic”. El cantant reconeix, entre somriures, que va fer una primera aproximació sobre el conqueridor mirant la Wikipedia.

El que va trobar després d’investigar de la mà d’un musicòleg és una multitud de material que li ha permès treballar amb autors “poc coneguts i que valen molt la pena” com Alessandro Steffani o Giovanni Battista Pescetti. “He descobert músics que desconeixia, material que em desbordava”, explica l’artista, que s’ha guanyat la fama de ser l’“Indiana Jones dels contratenors”, com el va qualificar Oriol Aguilà, director del festival, per la seva tasca rescatant partitures oblidades. Després d’haver actuat a Peralada en l’edició del 2014, Sabata repetirà amb un espectacle on el 60% de les partitures no s’han interpretat mai en època contemporània.

El cantó humà del rei

Sabata, una de les estrelles catalanes de l’òpera més internacionals, s’acompanyarà a Peralada per la Capella Cracoviensis, dirigida per Jan Tomasz Adamus, amb la qual viatjarà posteriorment a Cracòvia (Polònia) per interpretar el mateix espectacle abans d’enregistrar-lo en directe. El contratenor assegura que prefereix “veure com reacciona el públic abans de gravar-ho, tal com es feia abans”. La intenció del cantant és presentar un Alexandre “més humà i enamorat, ensenyar la seva cara més fràgil”, tot i que evidentment hi haurà batalla. La majoria dels textos provenen del primer Barroc, entre els segles XVII i XVIII, fent una volta per les diverses escoles italianes de l’època (napolitana, veneciana, romana) i amb autors tan coneguts com Leonardo Vinci o Francesco Mancini i, en menor mesura, d’alemanys (Händel i Graun). El recorregut de l’obra és cronològic i Sabata creu que, a més d’humanitzar el personatge, demostrarà per què era un rei “tan estimat”.

La complexitat de l’obra és una característica de l’òpera barroca: “Sempre són complicades de tirar endavant, les has de fer molt bé perquè la gent surti contenta”, diu Sabata. A més, va recordar que cal fomentar aquest tipus de funcions que “combaten l’establishment que ho tanca tot a un període històric molt concret”. Per al contratenor, el problema és que “falten diners i voluntat per fer espectacles barrocs que valguin la pena, és a dir, amb orquestres preparades, instruments originals, rigor i voluntat”.

Nous públics

Sabata, que recorda les “visites al Castell de Peralada quan era petit”, troba que el festival és un espai ideal per estrenar Alexandre el Gran, l’home que va conquerir el món, ja que hi anirà gent “poc acostumada a aquest tipus de música [la barroca] i que ve de fora de l’escena amb una mirada fresca”.

Oriol Aguilà va qualificar de “regal del trentè aniversari” poder estrenar aquest espectacle i va recordar el debut de Sabata a Peralada, fa dos anys: “Era la primera vegada que portàvem un contratenor i va resultar un gran èxit”. En aquella visita el contratenor va interpretar Furioso, basat en el poema èpic de Ludovico Ariosto. Sabata va aconseguir omplir de gom a gom l’església del Carme, cosa que previsiblement també repetirà en la seva actuació de diumenge. Aquesta vegada el repte és encara més gran: ensenyar al món que Alexandre el Gran no era un tirà.