Des d’Itàlia, on està preparant el seu rol de Fiorilla al muntatge d’Il turco in Italia de Davide Livermore, que cantarà a l’agost al festival de Pesaro, es mostra feliç per aquesta nova cita amb Espanya després del seu arrasador triomf amb la Gilda de Rigoletto l’any passat al Teatro Real de Madrid. «M’il·lusiona especialment aquesta actuació en un marc tan prestigiós, però també tornar a cantar en un país que adoro», explica desplegant el seu poder de seducció.

Programa variat

Ella mateixa ha triat un programa que permetrà descobrir les variades facetes de la seva personalitat artística. Començarà amb dues àries de Don Giovanni i una altra d’El rapte del serrall de Mozart, seguirà amb peces de Rakhmàninov, Rims­ki-Kórsakov i Glinka –«que el públic no coneix gaire, però que són bellíssimes», diu– i arribarà a la traca final amb la cavatina de Fiorilla i altres passatges d’òperes de Rossini.

Aquesta jove diva va cantar als seus inicis en una coral infantil de la seva ciutat natal, encara que on va posar els fonaments de la seva formació artística va ser a la Hans Eiser Hochschule de Berlín. Després de tres intensos anys en aquest conservatori, va ingressar, el 2005, a l’Oper Studio d’Hamburg, però va ser Alberto Zedda qui la va ajudar a impulsar la seva carrera a Pesaro, el 2006, oferint-li dos rols amb tan sols tres dies de diferència d’Il viagio a Reims.

«Crec que sóc cantant gràcies a Rossini. Amb ell vaig començar i a més em va regalar l’amor del meu marit, Michele Mariotti», explica exultant al parlar del músic que la va dirigir a Matilde di Shabran. L’artista també recorda amb emoció la seva primera Desdèmona al costat de Gregory Kunde i Juan Diego Flórez. «La música d’aquest compositor és pura filigrana. Sana per a la veu, tot i que t’exigeix molt. Mai deixaré d’interpretar-lo perquè fer-ho és un gran plaer».

Fa un any va debutar amb ressonant èxit amb el personatge de Violeta de La traviata. «Vaig trigar vuit anys a acceptar aquest paper perquè ni la meva veu ni el meu cap estaven preparats per assumir aquesta responsabilitat. Calia deixar que tot el procés madurés com una bona fruita», afegeix. Però aquest èxit no li ha fet perdre el nord i, lluny d’aventurar-se en més rols verdians, en el futur immediat l’esperen Mozart, amb la Donna Anna de Don Giovanni, i la Konstanze d’El rapte del serrall, òperes del repertori francès. També afrontarà les tres reines de Donizetti.

No sap fins a quin punt se li espessirà l’instrument vocal amb una futura maternitat, explica entre rialles, però espera seguir mantenint «la riquesa, la profunditat i la força» que actualment atresora evolucionant amb naturalitat. Ella se sent còmoda en el registre alt i no l’afecta gaire la pressió. «A vegades, quan hi ha una retransmissió per als cines, pesa una mica l’estrès», explica. Per relaxar-se pràctica esport, especialment jòguing i tennis, i va a reunions amb els amics.

Fan de Plácido Domingo

A més de Maria Callas i Joan Su­therland, el seu referent màxim és la italiana Mariella Devia, amb qui segueix estudiant: «Ella m’ha ensenyat que utilitzant bé el cervell i amb un bon control del fiato i el legato es pot arribar lluny». Una altra persona a qui adora és Plácido Domingo. «Participar en el seu concurs Operalia em va ajudar a projectar-me. He cantat amb ell i m’ha dirigit des del podi. És un exemple grandíssim per la seva mestria i generositat amb els joves». També elogia Pablo Heras-Casado, que la va dirigir a La traviata i a Rigoletto: «Té un gran talent i energia, i està fent una gran carrera».

No la molesta que la comparin amb la seva compatriota Anna Netrebko, encara que totes dues són diferents. Peretyatko és una antidiva que té una relació fluida amb els seus fans per mitjà d’internet. «A través de la meva pàgina web dialogo amb ells. És molt enriquidor perquè a mi m’agrada el contacte directe amb els aficionats».