El Festival de Peralada celebra aquest divendres trenta anys amb una gala lírica, “el format de màxima celebració”, segons el director festival, Oriol Aguilà, que recorda que Peralada ja va triar aquest format quan va fer deu, quinze i vint anys. Aquesta vegada ha convocat les sopranos Sondra Radvanovsky i Eva-Maria Westbroek, el tenor Marcelo Álvarez i els barítons Carlos Álvarez i Ambrogio Maestri, a més de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) sota la direcció de Daniele Rustioni. Les cinc veus estan lligades a la història del festival -“són veus amigues de la casa”, diu Aguilà-, fins i tot Maestri. El baríton italià havia d’actuar fa dos anys en la representació de l’òpera Andrea Chénier, però al final no hi va poder cantar, així que la gala d’avui serà el seu debut a Peralada.

“Tot plegat serà un moment molt entranyable i amb unes grans veus dels nostres temps. Molts teatres i festivals voldrien tenir aquestes cinc veus juntes en un escenari”, diu Aguilà abans d’assegurar que “el culte a la veu”, una de les característiques essencials de Peralada, “es posa de manifest en una gala”, un format amb una llarga tradició que tanmateix necessita “com a mínim mig any de preparació” i en molts casos un any o més per poder “bloquejar les agendes dels cantants”.

El públic de Peralada escoltarà obertures, intermezzos i àries de les òperes Falstaff, La forza del destino, Les vêpres siciliennes i Il trovatore, de Verdi; Guillaume Tell, de Rossini; Le Cid, de Massenet; Tosca i Manon Lescaut, de Puccini; i Andrea Chénier, de Giordano. A més, esclar, de les sorpreses que puguin arribar en els bisos.

Per refermar el caràcter extraordinari d’aquesta celebració, el festival té un convidat especial: Àngel Llàcer, que farà de “conductor de la gala”. “És un bon amic de la casa, que l’any passat va portar el musical El petit príncep al festival. Avui conduirà les diferents escenes i protagonitzarà una sorpresa”, diu Aguilà.

Cocció a foc lent

La tria del repertori d’una gala d’aquesta mena requereix temps i feina consensuada. “La direcció del festival marca un fil conductor que té presents els cantants i les parelles que es poden fer. Això determina el dibuix d’un programa que es va coent amb la participació de tothom fins que ens posem d’acord”, explica Aguilà.

No és difícil arribar a acords amb cantants com la soprano nord-americana Sondra Radvanovsky, fidel a un festival amb el qual té una relació especial. “A Peralada he fet moltes coses per primera vegada -recorda Radvanovsky-. Vaig cantar el duet de Norma per primera vegada i a l’església del Carme vaig fer el meu primer recital en solitari. Peralada és el festival de les meves primeres vegades i l’estimo i l’aprecio per donar-me aquestes oportunitats”. O com el baríton malagueny Carlos Álvarez, un dels cantants que més vegades ha participat en el Festival de Peralada. “Amb el pas dels anys s’ha consolidat una relació afectiva que fa que cada vegada que em conviden a participar en el festival estigui disposat a acceptar el repte”, assegura Álvarez.